Tens la sensació que perds la memòria? Dos experts expliquen si és cert i per què
"Cal exercitar la memòria", l'alerta dels experts per evitar que n'anem perdent cada vegada més

Tens la sensació que perds la memòria? Dos experts expliquen si és cert i per què

Certs lapsus de memòria són normals i com menys l'exercitem més la perdrem, però també hi ha alguns senyals que han de fer pensar en un possible element patològic

Xavier DuranActualitzat

Com es diu aquella persona a qui hem vist gairebé diàriament els darrers mesos? O el lloc que visitem cada any a l'estiu? Quan dades com aquestes no ens venen al cap, es fa evident la preocupació sobre si estem perdent memòria. Sobretot si hi afegim que "abans no em passava" o que "encara no tinc edat perquè em falli".

Però, és cert que això passa ara més que abans? I a persones més joves? I per quines raons? És preocupant? Hem parlat amb dos experts perquè ens ho comentin.

Quan falla la memòria de seguida ens ve al cap una paraula que sí que recordem: Alzheimer. Però és lògic pensar sempre que en pot ser la causa? La doctora Nina Gramunt Fombuena, neuropsicòloga i directora tècnica de l'àrea social i de divulgació de la Fundació Pasqual Maragall, explica que en els estudis que fan amb persones de 45 anys o més i contextualitzats en el marc de l'Alzheimer, els participants estan condicionats:

"Perquè saben que, entre altres coses, investiguem els mecanismes de la memòria. Per això no podem generalitzar la percepció de com d'amoïnats poden estar per la seva memòria a la resta de la població."

Tot i això, sobre el tema de si avui en dia ens preocupa més el funcionament de la nostra memòria o ens en queixem més, respon: "En general, podem dir que el rendiment de la memòria, com el de totes les capacitats cognitives i físiques, depèn en part de l'ús que en fem".

I avui sembla clar que l'exercitem menys:

"Avui tenim molts mitjans tecnològics que ajuden en certa forma a suplir la memòria i no l'exercitem tant. Fa anys memoritzàvem números de telèfon i adreces, i ara ho tenim en el mòbil o a l'ordinador. Només fem esforç per recordar les claus per accedir a les dades, però fins i tot això ho podem recuperar si ens n'oblidem."


Els lapsus ocasionals, part normal de la vida

Per la seva banda, el doctor Carles Sindreu, de l'IDIBAPS (Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer) i durant molts anys investigador de l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro), explica que els lapsus ocasionals són part normal de la vida, si bé "alguns factors poden augmentar l'oblit en un moment donat, com l'estrès, la manca de son, l'ansietat o l'envelliment".

I afegeix: "l'oblit en si mateix no és dolent, només ho és si és excessiu":

"De fet, l'oblit és necessari, i la majoria d'informació que ens arriba l'oblidem ràpidament per retenir només la que ens és útil. Dèficits d'oblit (com la hipermnèsia: recordar fins al més mínim detall de fets viscuts) o de control d'accés a les nostres memòries poden comportar patologia, com l'estrès posttraumàtic."

La hipermnèsia ens recorda "Funes el memorioso", un conte molt conegut de José Luis Borges, publicat el 1942. Descriu el cas d'un home que després d'un accident anant a cavall és capaç de recordar tot el que ha vist, sentit, pensat o somiat al llarg de la seva vida.

El d'Irineo Funes seria un cas extrem d'hipermnèsia, en què el protagonista "no només recordava cada fulla de cada arbre de cada forest, sinó cada una de les vegades que l'havia percebut o imaginat". Però això també el condemna a no oblidar. Per tant, l'oblit, moltes vegades, també és important, per eliminar certs records negatius o per fer una mica de lloc per als records més transcendents.

Però l'oblit també pot reflectir dos processos mentals més: la pèrdua accelerada del contingut o de la informació en si, i la pèrdua (transitòria o permanent) de la capacitat d'accedir als continguts que tenim emmagatzemats al cervell.

El doctor Sindreu és coautor, juntament amb altres investigadors de la Universitat de Barcelona i d'Alemanya, d'un treball, publicat el 2020 a Science Advances, que demostra que es pot oblidar informació que no hem perdut, simplement perquè falla el mecanisme de record mitjançant el qual accedim a la informació.


L'edat i la pandèmia

Naturalment, l'edat també hi influeix. Un estudi d'investigadors de Toronto, publicat al Journal of Cognitive Neuroscience, suggereix que amb l'edat suprimim pitjor la informació que és irrellevant. I això repercuteix en el record de la informació important. "Això seria part normal de l'envelliment", explica el doctor Sindreu.

I la doctora Gramunt explica que si hi ha més gent gran, perquè l'esperança de vida s'ha allargat gràcies a la recerca i els avenços mèdics i sanitaris, és lògic que "hi hagi més persones que tenen pèrdua de memòria, ja que és un problema que està molt relacionat amb malalties neurodegeneratives, com l'Alzheimer".

"El mateix envelliment, afegeix, ens mostra com la nostra memòria ja no sempre és la que era". Però insisteix que les tecnologies que fem servir hi tenen molt a veure.

"Hem desenvolupat aquesta confiança en un 'disc dur extern'. Tenim molta més informació que abans, segur, però també pensem que la podem trobar fàcilment i no sempre cal recordar-la".

Un altre factor pot ser la pandèmia, amb el confinament i la disminució d'activitats i de contactes. Potser per això en els darrers dos anys, explica Sindreu, "molta gent té la sensació d'oblidar més. Podria ser cert, tot i que els estudis són limitats i els dèficits podrien ser circumstancials i reversibles".

Cita un treball d'investigadors de Suècia i Finlàndia, publicat a Frontiers in Psychology, segons el qual amb l'inici del confinament hi va haver un augment de l'ansietat que va anar acompanyat de dèficits en la memòria de treball. Falten, però, estudis longitudinals per aclarir si amb la normalització de la pandèmia aquests dèficits de memòria s'han revertit.

Es creu que el canvi d'hàbits obligat per la pandèmia "ha generat una càrrega mental en part de la població que ha impactat en certes capacitats cognitives":

"L'estrès, l'insomni, l'aïllament, la monotonia o la falta d'exercici interfereixen amb els processos d'atenció, codificació o consolidació de la memòria. Cal tenir present que tendim a recordar els fets que més es diferencien del moment, la 'salience' (prominència) en anglès, i aquesta s'ha vist atenuada durant la pandèmia."

Aleshores, quan ens ha de preocupar la pèrdua de memòria? La doctora Gramunt insisteix que la memòria s'ha de fer treballar, com totes les altres capacitats cognitives:

"Hem d'exercitar l'atenció, la concentració, el llenguatge, el càlcul... I com en el treball físic, no hem d'exercitar només uns músculs, com els bíceps, i oblidar-nos de les cames o d'altres parts del cos. S'ha de treballar de forma global."

Dit això, concreta que l'alerta ha de saltar "quan la persona tingui canvis en el seu rendiment habitual i això no es pugui atribuir a un fet temporal extern, com un període de dol, una malaltia, una medicació que pot afectar la capacitat cognitiva..." Hi ha senyals com ara "persones que ara s'ho apunten tot i no es refien de la memòria, que perden confiança... també pot ser un senyal. I que aquests canvis tinguin una progressió, que vagin a més".

Per la seva banda, el doctor Sindreu explica com distingir l'oblit ocasional o els dèficits transitoris dels causats per processos degeneratius o patològics:

"En el darrer cas, hi ha una pèrdua extensa de capacitats intel·lectuals, de raonament, dificultats per treballar o tenir una conversa normal, sovint acompanyat de canvis en la personalitat. Mentre l'oblit no interfereixi amb el nostre normal funcionament, no cal preocupar-nos."

I posa un exemple típic: "No sé on tinc les claus" és normal i "no sé de què serveixen les claus" és patològic.

Les conclusions principals serien dues: certs lapsus de memòria són lògics i no preocupants, i la memòria s'ha d'exercitar. Recordem-ho.

ARXIVAT A:
SalutCiència
Anar al contingut