Alguns sense papers fan vaga als refectoris de les universitats
Bruxel·les

"Situació agònica" de 500 persones sense papers, en vaga de fam a Brussel·les fa 43 dies

Sense feina i sense subsidi per sobreviure reclamen la regularització pels anys que fa que viuen i treballen al país on hi han tingut fills que van a l'escola

Joan Raventós Actualitzat
TEMA:
Migracions

Un total de 475 persones sense papers estan en vaga de fam des del 23 de maig a Brussel·les per demanar una regularització col·lectiva. La pandèmia els ha deixat sense feina i sense cap ajuda per sobreviure, però el govern de Bèlgica ja ha dit que no accedirà a fer cap excepció per a cap dels 150.000 sense papers que hi ha al país.

Malgrat la intransigència del govern belga, la protesta està tenint ressò a mitjans d'arreu del món, una visibilitat que confien que farà moure el govern per negociar.

Però la protesta entra a la setena setmana de vaga de fam i la situació de salut d'alguns dels sense papers empìtjora cada dia que passa, en alguns casos de manera irreversible, i comença a ser crítica.

Entren a la setena setmana de vaga de fam i la situació comença a ser crítica per alguns (Reuters/Yves Herman)

A la cèntrica església de Sant Joan Baptista hi ha 257 homes, dones i nens. La resta estan repartits als refectoris de la Universitat Lliure de Brussel·les (ULB) i la Vrije Universiteit Brussel (VUB). Provenen del Marroc, Algèria, el Pakistan, el Nepal i Tunísia, entre d'altres països. Fa "cinc, deu, quinze o vint anys" que són al país i tenen fills que hi han nascut i hi estan escolaritzats, però no tenen papers. Ara, sense feina, els estalvis se'ls esfumen i no tenen dret a cap subsidi.

Homes i dones segueixen la vaga de fam a l'Església de Sant Joan Baptista de Brussel·les (Reuters/Yves Herman)

Demanen una regularització col·lectiva, que tingui en compte el temps que fa que viuen i treballen al país, però el primer ministre, Alexander De Croo, no afluixa.

"Per molt dramàtica que pugui ser una vaga de fam, no pot ser que una vaga de fam determini la política del govern."

A cada declaració adversa dels polítics, hi ha reaccions desesperades per la frustració de no sentir-se escoltats.

"Uns s'han fet talls al braç, uns altres s'han cosit la boca, uns altres s'han pres moltes pastilles. No són actes suïcides, sinó per explicar el descontentament i la desesperació davant de cada declaració dels polítics."

 

La desesperació davant la resposta dels polítics ha portat alguns a cosir-se els llavis (Reuters/Yves Herman)

Els efectes de la vaga de fam són inexorables. La Creu Roja atén cada dia persones amb problemes renals i gàstrics, baixades de tensió i crisis cardíaques. La persistència d'aquestes persones no s'afebleix, però cada dia que passa, i ja en són 43, el seu estat de salut empitjora i en alguns casos, segons Ahmed, un del seus portaveus, pot arribar a ser irreversible.

"La situació és molt greu, potencialment inevitable i irreversible. Per tant, estem en una situació agònica."

Joan Raventós, corresponsal de TV3 a Brussel·les, hi ha parlat i n'ha recollit el testimoni al reportatge següent:

 

ARXIVAT A:
Migracions Drets humans Vaga de fam

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut