Setmana d'expectació pels tipus d'interès: les pujades han tocat sostre?

Comença una setmana econòmica marcada pels tipus d'interès oficials. La Reserva Federal nord-americana podria fer una pausa en les seves pujades. En canvi, el Banc Central Europeu podria augmentar els tipus fins al 4%. De tota manera, la majoria d'analistes creuen que el preu del diner podria estar a prop de tocar sostre.

Portem més d'un any amb uns tipus d'interès creixents arreu per lluitar contra la inflació, que es va desbocar amb la guerra d'Ucraïna, però que en els últims mesos s'està moderant. Això, i el fet que l'eurozona i Alemanya hagin entrat en recessió, podria situar els tipus d'interès en una fase terminal de pujades, sobretot als Estats Units, segons alguns experts.

Dimecres la Reserva Federal té una patata calenta sobre la taula. Ha apujat els tipus de manera agressiva fins al 5,25% per fer recular la inflació. El consum s'ha estancat, el mercat immobiliari s'ha desplomat i moltes empreses tecnològiques han patit, ja que viuen en gran part dels préstecs, cada cop més inaccessibles, per créixer.

En gran part per tot això, la inflació està frenant la seva escalada. Als Estats Units, del 9% de fa un any s'ha passat al 4,9%. Per això, els analistes i els mercats aposten per una aturada en l'encariment del preu del diner per part de la Fed, que veu com la seva recepta està tenint l'efecte buscat. Ara bé, també creuen que a la reunió del juliol la Reserva Federal podria decidir un altre augment de tipus fins al 5,5% per acabar d'eliminar riscos inflacionistes.
 

El BCE té més marge per apujar tipus  

I dijous serà el torn del Banc Central Europeu, presidit per Christine Lagarde, que té més marge per apujar tipus. L'increment es dona per segur en un quart de punt, fins al 4%, perquè la inflació es manté alta, encara per sobre del 6% a l'eurozona.

Però l'afebliment d'algunes economies europees, com l'alemanya, ja en recessió, ha fet encendre el llum d'alerta. Segons Borja Ribera, director d'inversions de GVC Gaesco, "estem en un punt on els costa més decidir als bancs centrals". "Si ells aposten per atacar durament la inflació, també fan mal a l'economia. I tenim present el fenomen dels anys 70 de l'estagflació. Vol dir que hi ha una inflació més alta que el creixement, que s'estanca. És a dir, estàs ofegant l'economia", explica.
 

Els dipòsits es podrien despertar

Un gran volum d'estalvis també estan ofegats, ja que la gran banca a penes els remunera. Continuarà aquesta tendència quan el deute públic ofereix rendiments pròxims al 3,5% anual? "Els bancs potser no oferiran el 3% pels dipòsits, però el seu client cada cop està més informat. Ja va haver-hi una fuga el febrer i el març de diners cap a les lletres del Tresor i al final si els bancs no donen dipòsits amb rendiments més alts les fugues continuaran cap a opcions més interessants de renda fixa", apunta Ribera.
 

L'euríbor, també a prop del seu sostre?

Un indicador que es mou al ritme del tipus d'interès és l'euríbor, que frega el 4% ara mateix i fa suar de valent els que tenen contractada una hipoteca variable. Però a llarg termini Borja Ribera llança un missatge optimista: "Pot pujar una mica més, ara està al 3,92%, però dubto que vagi més enllà. De fet, crec que d'aquí un any l'euríbor estarà clarament per sota del 4%. Per tant, l'ofegament tan ràpid que hem viscut s'ha de frenar perquè si no estàs sagnant molt les famílies".

Unes famílies que en molts casos han vist com s'apujaven les quotes de les seves hipoteques variables una mitjana de 400 euros al mes en l'últim any.