Felip VI defensa "la fermesa i l'autoritat" de Joan Carles I per aturar el 23F
L'absència del rei emèrit marca un acte institucional al qual no han assistit ERC, Junts, la CUP, Compromís, el BNG, EH Bildu ni el PNB
Felip VI defensa "la fermesa i l'autoritat" de Joan Carles I per aturar el 23F

Felip VI defensa "la fermesa i l'autoritat" de Joan Carles I per aturar el 23F

L'absència del rei emèrit marca un acte institucional al qual no han assistit ERC, Junts, la CUP, Compromís, el BNG, EH Bildu ni el PNB

Juli Rodés AlmerActualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Acte institucional, aquest migdia, al Congrés dels Diputats, del quarantè aniversari de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer del 1981.

Ha estat presidit pel rei i hi han assistit representants de les institucions de l'Estat i els dos ponents de la Constitució espanyola encara vius, Miquel Roca Junyent i Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón.

Només s'hi han pronunciat dos discursos, el del rei i el de Meritxell Batet, presidenta de la cambra baixa.

 

El rei ha entrat al Congrés per la Porta dels Lleons, habitualment tancada (EFE / Juan Carlos Hidalgo)


Batet ha fet un discurs de poc més de deu minuts en què ha dit: "Fa 40 anys la nostra democràcia va saber respondre amb fermesa i amb èxit a l'assalt que pretenia acabar amb la llibertat i el pluralisme a Espanya".

Felip VI ha fet una intervenció una mica més breu, no ha arribat als deu minuts.

 

Felip VI ha defensat explícitament l'actuació del seu pare el 23F (EFE / Juan Carlos Hidalgo)


No ha estat fins que ha arribat a la meitat del seu discurs que el rei ha resolt la incògnita de la jornada: com es referiria al seu pare, absent de l'acte i fugit d'Espanya, i al paper que va jugar el 23F.

I ho ha fet sense embuts.

Ha declarat: "Davant d'aquella inacceptable fractura del legítim i legal ordre democràtic, el rei Joan Carles I va assumir, com a cap de l'Estat, la seva responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució espanyola".

I ha recordat un fragment del discurs televisat, de matinada, en què l'actual emèrit va demanar que s'adoptessin "totes les mesures necessàries per mantenir l'ordre constitucional dins de la legalitat vigent".

En referència al seu pare, Felip VI encara ha afegit:

"La seva fermesa i la seva autoritat van ser determinants per a la defensa i el triomf de la democràcia."


El rei també ha dit: "Tots, ciutadans i institucions, hem de sentir-nos compromesos i obligats a defensar, protegir i preservar la democràcia, perquè sabem que difícil va ser assolir-la i sempre hi ha riscos que la poden amenaçar".

A més, ha defensat que la Constitució de 1978 significa "el retrobament i l'entesa dels espanyols (...) i la seva confiança en una Espanya en què caben i es reconeixen tots els ciutadans".

Felip VI també ha volgut remarcar que, "com a rei, com a símbol de la unitat i la permanència de l'Estat, el meu compromís amb la Constitució és més ferm i inequívoc que mai".

El discurs del rei ha tancat l'acte, a dos quarts de dues.

 

El rei ha conversat amb els assistents a l'acte (EFE / Emilio Naranjo)


El rei no ha marxat de seguida: primer ha conversat amb els representants polítics i institucionals presents en el Saló dels Passos Perduts i, tot seguit, s'ha traslladat a l'hemicicle del Congrés dels Diputats, buit en aquell moment.

 

Felip VI conversa amb Sánchez, Casado i els representants de les institucions de l'Estat en l'hemicicle del Congrés (EFE / Juan Carlos Hidalgo)


Allà ha conversat i s'ha fet una fotografia amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el cap de l'oposició, Pablo Casado; amb Batet i la presidenta del Senat, Pilar Llop; amb els presidents del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes; i també amb Roca i Herrero.


Un acte sobri de mitja hora

Felip VI havia arribat al Congrés dels Diputats a la una del migdia, puntualment. Al peu de la Porta dels Lleons l'han rebut Sánchez, Batet, Llop, González Rivas i Lesmes.

Després d'una breu salutació i una fotografia de família guardant les distàncies de seguretat imposades per la Covid, han entrat al Congrés per la Porta dels Lleons, que només s'obre en ocasions solemnes, com l'obertura de la legislatura i alguns actes institucionals.

 

El rei amb les presidentes del Congrés i del Senat i els presidents del govern espanyol, del TC i del CGPJ (EFE / Chema Moya)


Durant els dos minuts que ha durat aquesta recepció, al carrer s'han pogut sentir alguns "Visca Espanya" i "Visca el rei", i aplaudiments al monarca per part d'algunes persones presents a l'altra banda de la Carrera de San Jerónimo.

 

Integrants de Concordia Real Española concentrats davant del Congrés (EFE / David Fernández)


El record del fracàs del cop d'estat que va portar el tinent coronel Antonio Tejero a entrar al Congrés amb la pistola a la mà no s'ha fet a l'hemicicle, sinó al Saló dels Passos Perduts.

 

Meritxell Batet, presidenta del Congrés, ha dit que el 23F la democràcia "va respondre amb fermesa" (EFE / Juan Carlos Hidalgo)


Entre els assistents, a més dels ponents constitucionals i els representants de les institucions, hi havia ministres, diputats i senadors.


Set partits absents

Set forces parlamentàries no hi estaven representades, perquè havien anunciat prèviament la seva absència, en entendre que l'acte servia per "blanquejar" la monarquia.

Són ERC, Junts, la CUP, Compromís, el BNG, EH Bildu i el PNB, l'única que no ha subscrit el manifest signat per les sis primeres.

 

Aitor Esteban, del PNB, partit absent de la commemoració, però que no ha signat el manifest (EFE / Emilio Naranjo)


Preguntat sobre aquest fet, Aitor Esteban ha explicat que el PNB no se sent identificat amb el llenguatge ni tampoc amb algunes afirmacions que s'hi fan.

Esteban, d'altra banda, ha lamentat que els grups parlamentaris no hagin estat cridats a participar en la commemoració i s'hagin trobat un acte "cuinat i no sabem per qui ni com", del qual no se'ls ha permès conèixer abans els textos que s'hi llegirien.

Ha recordat que quan es va commemorar el 25 aniversari els grups van intervenir i fins i tot presentar esmenes.


Manifest conjunt

Per la seva banda, les sis formacions signatàries han comparegut conjuntament a la sala de premsa del Congrés per fer lectura del manifest, en què s'afirma:

"Aquest estat, i els pilars que el sostenen, són el cadenat que impedeix que la ciutadania catalana, basca i gallega, i també les classes populars d'aquest estat avancem cap a un escenari democràtic basat en la llibertat nacional i la justa i necessària llibertat social."


També s'hi reivindiquen "els valors republicans de llibertat, igualtat i democràcia com a via per a la democratització real" i es defensa que l'estat espanyol continua "sustentat en els mateixos estaments polítics, judicials, policials i monàrquics que fa quaranta anys" i que"una democratització real només serà possible des de la ruptura amb l'herència, els privilegis, bases i valors que representa el règim del 78".

 

Felip VI defensa 'la fermesa i l'autoritat' de Joan Carles I per aturar el 23F
Representants de les sis forces que han signat un manifest arran de la commemoració del 23F (EFE / Emilio Naranjo) (EFE / Emilio Naranjo)


Per tot plegat, es comprometen a "seguir treballant per assolir solucions basades en el respecte a la voluntat popular, la llibertat i la democràcia en el camí cap a la construcció de repúbliques lliures, independents, sobiranes i justes".

Les sis forces que promouen el manifest també han anunciat una iniciativa parlamentària perquè es facin públics tots els documents que puguin aportar "llums i taquígrafs" sobre els fets del 23F.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut