Seguretat per llibertat, el gran intercanvi després de l'11S

Enllaç a altres textos de l'autor Joan Carles Peris, director i presentador del programa "Món"

Joan Carles Peris

Cap de la secció d'Internacional d'Informatius de TV3

@joancarlesperis
Actualitzat
TEMA:
11S Atemptats

Derrick Ingram és un ciutadà de Nova York que el 7 d'agost del 2020 es va trobar amb la casa envoltada per desenes de policies, que li exigien que es lliurés, perquè venien a detenir-lo. Ingram, de 28 anys, activista antiracista, havia participat en diverses manifestacions del moviment Black Lives Matter. La seva reacció va ser tancar-se a casa. Va bloquejar portes i finestres i va demanar a crits que li ensenyessin l'ordre de recerca i captura, que ell no havia comès cap delicte. Alhora, va començar a retransmetre tot l'episodi per Instagram Live. El làser vermell de les armes dels policies recorria l'interior del seu domicili, i temia que en qualsevol moment comencés un tiroteig. La retransmissió va mobilitzar algunes persones, que li van donar suport, a la xarxa i des de l'exterior de casa seva. I, després de cinc hores de setge, aquell extraordinari dispositiu policial es va retirar.

L'endemà, Derrick Ingram es va presentar a la policia, per demanar explicacions i per saber de què se l'acusava. El seu "delicte" havia estat parlar amb un megàfon massa fprt durant una manifestació, i massa a prop de l'orella d'un policia, a qui li va causar, segons l'acusació, una pèrdua auditiva temporal. Per això seria acusat d'agressió a un agent de l'ordre. Finalment, però, els càrrecs es van retirar.

Derrick havia estat identificat mitjançant sistemes de reconeixement facial que la policia de Nova York havia incorporat al seu arsenal per a la lluita contra el terrorisme. En formen part també els lectors de matrícules, els drons o els aparells de raigs X que permeten veure l'interior dels cotxes, entre altres novetats tecnològiques.

Després de l'atemptat a les Torres Bessones, la despesa en intel·ligència i antiterrorisme a la ciutat ha crescut exponencialment. Els últims quinze anys s'ha quadruplicat. Nova York no n'és una excepció. L'argument de la lluita contra el terrorisme ha servit als estats de tot el món per augmentar els pressupostos relacionats amb la seguretat i dotar-se de mitjans cada cop més sofisticats.

La qüestió és que aquests instruments no només s'utilitzen per a la persecució de presumptes membres d'organitzacions catalogades com a terroristes, sinó que s'han incorporat a les rutines policials, per fer-ne un ús indiscriminat. Per exemple, per perseguir i controlar els ciutadans musulmans de Nova York, sense ser sospitosos de cap delicte. Aquesta pràctica, que va durar una dècada, fins que els tribunals s'hi van pronunciar en contra, era només la punta de l'iceberg d'una manera de fer que s'havia instal·lat en les estructures d'intel·ligència dels estats, en nom de la lluita antiterrorista.

L'espionatge massiu destapat per Edward Snowden, extècnic de la CIA, actualment exiliat a Rússia, va palesar la sistemàtica vulneració dels drets humans per part del país que s'havia proclamat el campió de la seva defensa. Per si això fos poc, el món - i sobretot els mateixos nord-americans- veia que, sota la bandera dels Estats Units, es practicaven tortures a Guantánamo i tota mena d'abusos als presoners, a Abu Ghraib (Iraq) i Bagram (Afganistan).

Rebaixar els drets i les llibertats per augmentar la seguretat. Aquest és l'intercanvi que s'ha plantejat als ciutadans occidentals a mesura que el mapa de la violència jihadista marcava Madrid (11/3/2004), Londres (7/7/2005), París (4/1/2015 i 13/11/2015), i Barcelona (17/8/2017). Centenars de morts que ens han colpit molt més que les desenes de milers que s'han comptabilitzat en altres països -Nigèria, el Camerun, el Txad, Mali, Síria, l'Iraq, l'Afganistan, el Pakistan...- a mans de les mateixes idees, amb el segell de les diverses franquícies d'Al-Qaeda o d'Estat Islàmic.

Aquest context de defensa davant una amenaça amagada, que actua amb traïdoria i és vista com el mal suprem, ha alimentat el replegament comunitari, la xenofòbia i el racisme. El tancament de fronteres als migrants i el creixement dels moviments d'extrema dreta expressen la reacció d'una societat que se sent insegura i que va curta de convicció per defensar els valors democràtics que l'han caracteritzat.

Joe Biden, el 2001, era president del Comitè d'Afers Exteriors del Senat. L'endemà dels atemptats va assegurar que el món havia canviat, i que ara tots som més vulnerables.

És un món construït sobre la runa de les Torres Bessones. Molts situen l'inici real del segle XXI en l'11S del 2001. Un segle que vam començar acceptant les exhaustives mesures de seguretat als aeroports, i que va destil·lant més control sobre els ciutadans i el lliberticidi progressiu, acceptat gairebé sense resistència.

ARXIVAT A:
11S Atemptats Estats Units Al Qaeda

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut