Sant Adrià de Besòs acollirà la primera estació internacional d'aterratge de cables submarins de Catalunya
ACN Sant Adrià de Besòs.-A la platja de Sant Adrià de Besòs, a tocar de les Tres Xemeneies, han començat les obres de la primera estació internacional d'aterratge de cables submarins de Catalunya. La infraestructura, que entrarà en funcionament el 2022, permetrà l'arribada de cables de fibra òptica sense restriccions i serà la porta d'entrada i l'enllaç dels provinents de l'Àsia, l'Àfrica i la Mediterrània que es vulguin connectar amb els EUA per la via més ràpida. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha recordat que en la nova era digital la productivitat es mesura en bytes i que rebre els cables per on circulen genera riquesa i ocupació. "En quatre anys pot ajudar a fer créixer entre un 2% i un 4% el PIB de Catalunya", ha afegit.
Segons les últimes dades disponibles del Submarine Cable Map, actualment hi ha en funcionament uns 400 cables submarins a tot el món, el que representa un volum de més d'1,2 milions de quilòmetres de cable. Tenint en compte que a dia d'avui és insubstituïble perquè té una capacitat de transmissió equiparable a la de 3.000 satèl·lits, Jordi Puigneró ha remarcat que per Catalunya és "estratègic" comptar amb un port propi d'àmbit internacional per a la fibra òptica de cables submarins.Puigneró ha apuntat que en base a les dades d'altres estacions similars situades al Canadà o Singapur, l'estació d'aterratge que s'està construint a Sant Adrià podria incrementar fins un 4% el PIB català en quatre o cinc anys i situar l'ocupació del sector tecnològic en les 200.000 persones, 50.000 més que actualment. El conseller de Polítiques Digitals ha afegit que la prioritat de Catalunya ha de ser la seva transformació en un país digital que generi ocupació de qualitat. Aquí, ha recordat igual que en el seu moment es va treballar en la industrialització del país, ara cal fer la digitalització. "No serem un país social que generi feina pels ciutadans sinó som un país digital", ha reblat.Norman Albi, CEO d'AFR-IX Telecom, l'empresa constructora, ha explicat que una estació d'aterratge com la Cable Landing Station (Barcelona CLS) és, en l'era digital, com un aeroport de dades. Un aeroport, ha afegit, que un cop operatiu serà punt de connexió de dades vers a d'altres destinacions, però també base permanent de moltes altres que permetran que es crei un ecosistema al seu voltant.Sobre aquest ecosistema, l'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, s'ha mostrat confiat que la infraestructura "ho acabi transformant tot al seu voltant" i generi "una oportunitat per millorar i equilibrar la societat". Aquí, ha recordat que el municipi té universitats i ara tindrà les dades per impulsar, per exemple, un hub de transició energètica. "No volen ser especialistes en pobresa; tenien altres possibilitats i les volem impulsar", ha destacat.Sant Adrià, la millor ubicacióAFR-IX Telecom, companyia propietària i impulsora de l'estació d'aterratge, compta amb l'autorització d'obres per poder instal·lar a Barcelona CLS fins a 8 cables submarins de telecomunicacions de fibra òptica, que discorren pel fons marí des de l'àrea de Barcelona a les ciutats de Marsella i de Gènova. El Govern de Catalunya, impulsor de la captació de la inversió, ha tramitat tots els permisos maritimoterrestres i complementa la inversió amb 800.000 euros per tal d'amplificar l'impacte d'aquesta estació d'aterratge. El CEO d'AFR-IX Telecom, Norman Albi, ha explicat que han triat Sant Adrià de Besòs per construir l'estació perquè agrupa les condicions perfectes per acollir una infraestructura d'aquestes característiques: excel·lents connexions a totes les xarxes de fibra òptica del país, tant viàries com ferroviàries, no presenta barreres físiques per a l'entrada dels cables, que passen soterrats a una profunditat d'uns 2 metres per la línia de costa sense emetre cap mena de radiació, i el litoral de Sant Adrià no pateix l'erosió d'altres zones de Barcelona.La de Sant Adrià serà una estació d'aterratge única perquè permetrà l'arribada de cables sense restriccions. És a dir, serà el punt d'arribada de múltiples cables, optimitzant recursos i evitant la proliferació d'edificacions. "És una proposta innovadora, ja que normalment cada empresa propietària d'un cable ha de construir la pròpia estació d'aterratge per a la connexió del cable", ha explicat Albi.També servirà per descongestionar Marsella i Gènova, actualment els dos ports que aglutinen el major número de cables de fibra òptica submarina a la Mediterrània.
