L'aquari del projecte amb el corall creixent sobre les peces impreses en 3D
Catalunya al dia

Salvar els coralls amb una impressora 3D, el projecte viable d'una estudiant del Montsià

Una alumna d'institut de la Ràpita ha demostrat la viabilitat d'un prototip a petita escala que ajuda a regenerar els coralls fins a cinc vegades més ràpid

Enllaç a altres textos de l'autor

Jordi Barranca

Periodista de Catalunya Ràdio a les Terres de l'Ebre

@JordiBarranca

La impressió en 3D podria ajudar a salvar els coralls tropicals, que estan en perill d'extinció pel canvi climàtic i l'augment de la temperatura del mar. Una alumna de l'Institut d'Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de la Ràpita ha demostrat la viabilitat d'un prototip a petita escala per ajudar a regenerar els coralls.

La base del projecte d'Idoia Bonilla és accelerar el procés de creixement dels coralls amb estructures impreses.

El principal problema de regeneració dels coralls és el temps, perquè triguen molt a créixer i, per contra, el ritme de desaparició és accelerat. El prototip, fet amb una estructura generada amb impressions en 3D, els ajuda i n'accelera la recuperació.

Idoia Bonilla explica el perquè: "Si plantes els coralls en aquestes estructures, triguen molt menys a recobrir-les que a crear-les per ells mateixos".


Com funciona?

El procés que ha ideat i ha reproduït en un aquari és el següent: "Si imprimim aquest esquelet amb una impressora 3D i hi enganxem trossets de corall a sobre, en comptes de trigar de 10 a 15 anys a arribar a una mida significativa, que és el que els costaria fer-ho a ells des de zero, podem escurçar molt aquest període."

"Amb l'estructura impresa en 3D potser trigaríem un any, 2 o 5, però ens estem estalviant 10 anys de creixement."

Per comprovar la viabilitat del prototip, s'han recreat les condicions de temperatura de l'oceà Pacífic en un aquari i s'han fet créixer trossets de corall tropical en aquestes estructures.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by IEPAAC (@iepaac)

 

Un "ciment" natural

Ara bé, per continuar amb el projecte a més gran escala, s'hauria de trobar un material compatible amb el medi marítim. Per fer-ho, s'està pensant d'utilitzar les closques dels musclos o de les ostres com a integrants per a l'estructura de base, que seria natural i compatible amb el medi.

L'estudiant explica com es podria generar: "Les ostres es podrien triturar i crear-ne una pols, que es podria intentar barrejar amb una espècie de resina, amb aigua i amb altres materials."

"Seria un ciment fet de closca de musclo, que principalment és carbonat càlcic, la matèria de què estan fets els coralls. Llavors estaríem substituint aquestes estructures pel mateix material."

En aquest punt és on intervé un altre actor: un laboratori digital per fer les estructures, el Fab Lab d'Amposta.

Marta González és la cap d'estudis de l'Institut i ja ha començat a parlar-hi, per veure si es podria fer alguna mena de material que contingués el carbonat càlcic que necessiten els coralls: "No els ha semblat mala idea i ens han dit que pot ser factible."

La professora apunta: "El primer seria mirar si es pot fer aquesta mena de material i una vegada ens diguessin que es pot fer, parlar-ho amb els productors de musclos i ostres, per obtenir aquests residus. Jo crec que no seria gens difícil d'aconseguir."

Els productors de musclos de la Ràpita podrien facilitar el material que caldria per provar el projecte al mar (ACN/Jordi Marçal)

Per fer-nos una idea de la magnitud del procés d'extinció dels coralls, es calcula que si ara no es frena, cap al 2050 hauran desaparegut aproximadament el 90% de tots els esculls marins del planeta.

ARXIVAT A:
Medi ambient
Anar al contingut