"Sabia que no podia córrer": El 80% de dones amb discapacitat pateixen violència masclista

"Cops, pallisses, tallar-me amb vidres. I després, quan volia, em violava. I jo deia: 'aquesta és l'última, aquesta és l'última'". La Rosa Claret té una discapacitat física del 80% i explica com va estar set anys patint violència física, psicològica i sexual per part de la seva parella.

"El que he plorat no ho sap ningú. I ara em penedeixo de no haver-lo denunciat a la primera punyalada"

Finalment va decidir denunciar-ho, i ell va entrar a la presó per trencar una ordre d'allunyament. La Rosa va poder sortir de l'espiral de violència, però no sempre és fàcil. I menys per una dona que té una discapacitat física o mental.

En alguns casos perquè han viscut sempre envoltades de violència, en altres perquè la família ho tapa o per les dificultats d'accedir als recursos disponibles.

"Ell sabia que jo no podia córrer. Ell tenia les dues mans bones, i jo no. Ell tenia totes les de guanyar"

Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya, fet conjuntament amb l'Associació de Dones no Estàndards, hi posa xifres: el 80% de les dones amb alguna discapacitat són víctimes de violència masclista i tenen un risc quatre vegades més alt que la resta de dones de patir violència sexual.

Asun Pié Balaguer és investigadora d'Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, i explica que pateixen més la violència masclista i amb formes més diverses que la resta de dones: "Hi ha l'agreujant que l'alarma social que es crea no és la mateixa que es crea en una dona sense discapacitat". Això se sustenta en l'imaginari d'una dona que no té valor dins de la societat: "El seu cos és tractat com un objecte inservible, menystenint la seva diferència i la seva pròpia existència individual, cultural i col·lectiva. Així, les dones amb diversitat funcional se les converteix en un subjecte sense veu."

I per això en molts casos no se les creu quan ho denuncien. "L'etiqueta "discapacitat" el que fa és desacreditar aquell testimoni, aquella experiència com una experiència de violència", conclou Asun Pié.  

Les dones amb discapacitat -el 68% de les quals viu en institucions- estan exposades a les violències de persones del seu entorn, ja sigui personal sanitari, de serveis o cuidadors.  

"Sí, som violades i maltractades, o bé per personal sanitari, o per monitors o bé per familiars també; i a més a més, a la dona no se la creu mai", explica Carme Riu, la presidenta de l'Associació Dones no Estàndards i coautora de l'estudi.

L'aïllament és un altre dels factors de risc. La Rosa, per exemple, fa un any que gairebé no pot sortir de casa. Viu en un pis sense ascensor i baixar al carrer és una odissea. Com ella, moltes dones amb discapacitat física ho tenen difícil per escapar del seu agressor. Per això, des de les associacions, demanen a les administracions que augmentin els recursos per identificar i donar suport a aquestes dones en situacions de violència.