Resolt el misteri de la supernova més famosa, l'esclat d'una estrella detectat el 1987
Científics nord-americans conclouen que la supernova més famosa de la història va donar lloc a un nou estel de neutrons
L'explosió va ser tan forta que han calgut 37 anys per poder veure'n els efectes. La Supernova 1987A sempre ha estat tot un misteri per als científics. La quantitat de matèria expulsada per aquest esclat estel·lar ha impedit, en aquestes quatre dècades, comprovar què s'hi amagava al darrere. Fins ara.
Gràcies al Telescopi Espacial James Webb, astrònoms de l'Associació Estatunidenca per a l'Avenç de la Ciència (AAAS) han pogut confirmar que aquesta supernova va donar lloc a un nou estel de neutrons.
Objecte d'estudi i misteri
Les supernoves són les explosions de grans estrelles al final de la seva vida, que donen lloc a nous cossos, com altres estels o forats negres. La 1987A és la més estudiada de la història, perquè ha estat el fenomen d'aquestes característiques més proper a la Terra en els últims quatre segles. L'únic visible des de la invenció del telescopi.
Era el 23 de febrer del 1987, quan diversos aparells repartits arreu del món van percebre una presència destacada de neutrins, unes partícules que habitualment són molt difícils de detectar. Unes hores més tard, els telescopis terrestres presenciaven una enorme explosió al Gran Núvol de Magalhães, una galàxia satèl·lit de la nostra Via Làctia, situada a uns 168.000 anys llum.
"Era una oportunitat única per estudiar aquests fenòmens tan fascinants", apunta el científic Joan Anton Català, que n'ha fet una explicació detallada:
El telescopi Webb confirma la identitat de l'objecte que s'amaga darrere la supernova més famosa (SN1987A).
Joan Anton Català Amigó (@estelsiplanetes) February 22, 2024
Uns història fascinant que fa uns dies explicava i que just avui ha donat aquesta notícia a la revista @ScienceMagazine pic.twitter.com/UDxwa3T0Vz
Català assenyala que, en aquest cas, va ser una estrella gegant anomenada Sanduleak la que va col·lapsar sobre el seu propi nucli i va provocar aquesta supernova 1987A.
"Va esmicolar, en instants, un estel entre 15 i 20 cops més massiu que el Sol."
Quan el fenomen va ser detectat des de la Terra, molts científics van decidir centrar-hi les seves investigacions i, de fet, encara ho fan, perquè l'ona expansiva d'aquella explosió ha arribat fins als nostres dies.
Llum a la foscor
Precisament aquesta gran quantitat de restes expulsades ha impedit saber quin tipus de cos celeste havia nascut a partir d'aquesta supernova, però el pas del temps i la tecnologia actual han permès resoldre el misteri.
El Telescopi Espacial James Webb, llançat el 2021 i dissenyat per la NASA, l'ESA i altres agències per convertir-lo en el successor de l'històric Hubble, ha trobat evidències que l'explosió va donar lloc a un nou estel de neutrons.
Examinant la composició i els moviments dels gasos gràcies al Webb, els investigadors dirigits per Claes Fransson hi van trobar traces d'argó i sofre altament ionitzats. Aquests elements només poden explicar-se si provenen d'una font de radiació com un estel de neutrons i, per tant, descarten la possibilitat d'un forat negre.
Es resol, així, un dels grans misteris de l'astronomia recent, tot i que és probable que la supernova 1987 continuï sent estudiada com un fenomen únic dels nostres temps.
- ARXIVAT A:
- Ciència
