Rehabilitar la masia, un altre malson per als pagesos

La burocràcia, la protecció dels masos i la lentitud de les administracions dificulten recuperar el patrimoni històric de la pagesia, segons denuncien els propietaris

Actualitzat

Els problemes de burocràcia que els pagesos han denunciat en les seves protestes no són només per exercir la pagesia. També es queixen que per rehabilitar les masies, tot són bastons a les rodes. Les cases de pagès tenen un reglament urbanístic especial i moltes estan protegides per la direcció general de Patrimoni de la Generalitat. El cas és que milers de masos estan en un estat ruïnós i els que volen tirar endavant una masia i les seves terres, ho tenen molt difícil. 

"Hem de tramitar una infinitat de papers perquè ens autoritzin a moure qualsevol pedra". Ho diu la directora de la Fundació Mas i Terra, Marta Lloret. També coneguda a les xarxes com la "Caçadora de Masies", Lloret està al capdavant del Projecte La Sala, la masia del segle XIV on va néixer el bandoler Joan Serrallonga.

Els propietaris de la masia la Sala l'han cedit a la Fundació Mas i Terra perquè la recuperi i en faci un ús de pagesia. Però restaurar-la no és gens fàcil. I no només perquè costi molts diners, sinó perquè està dins el parc natural del Montseny i, a més, està protegida com a bé cultural d'interès nacional. Dues proteccions que, segons els que l'administren, no ajuden gens. 

"És un privilegi estar protegit però en aquest país, malauradament, ens perjudica."

Ara han demanat arreglar la teulada, abans no caigui. Han presentat un projecte detallat i tenen les teules antigues a punt. Però Patrimoni de la Generalitat els ho ha tirat enrere al·legant que l'informe és antic. Els obliguen a presentar-ne un de nou, que costa 10.000 euros i això, a més, retarda l'obra mentre la teulada i la casa es continua deteriorant. 

"La restauració de les masies viu la mateixa situació absurda de burocràcia que viu la pagesia", denuncia Lloret.

La Fundació Mas i Terra té en projecte ajuntar pastors i pagesos de nova fornada, amb masies deshabitades per gestionar terres i bestiar. A més, la Sala serà la seu d'una escola d'arquitectura tradicional de restauració de masos i tenen una campanya engegada perquè qui vulgui faci un donatiu a la Fundació Mas i Terra.  

El principal problema que denuncien és que hi ha masies tan protegides que cauen a terra perquè ningú gosa fer-hi res. I qualsevol reparació surt caríssima.  

La masia La Sala que vol recuperar la caádora de Masies
La masia La Sala que vol recuperar la Caçadora de Masies (3cat)

Pèrdua de temps i diners 

Els pagesos que fa anys que habiten als masos i que necessiten reparar i rehabilitar sostres, parets o coberts també es queixen de la lentitud dels permisos. És el cas dels germans de Can Nualart, a la Garriga.  

Van demanar poder arreglar la teulada i els van negar el projecte inicial. Això els ha encarit l'obra en 50.000 euros més i han tardat 5 anys a poder-la fer. Denuncien que és tanta la paperassa, que quan els donen el vistiplau ja han de començar a arreglar un altre costat de la casa.  

Joan Nualart, productor d'oli i ramader: "Sembla que tinguin una batalla de: 'a veure qui puteja més, no?' I l'Ajuntament, en lloc d'ajudar-nos des del primer moment, ens han posat bastons a les rodes des del primer moment".  

La Direcció general de Patrimoni de la Generalitat defensa la protecció dels masos i tots els filtres que s'han de passar per fer-hi obres i anuncien que hi ha línies de subvencions per finançar els projectes. 

Els pròxims 13, 14 i 15 de març està previst el Congrés de Masies on es debatran també les propostes de millora per rehabilitar els masos.  

ARXIVAT A:
PatrimoniAgriculturaRamaderia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut