Decisió imminent sobre Assange: quins escenaris pot afrontar el fundador de Wikileaks

Aquest dimarts, la justícia britànica es pronunciarà sobre el futur de Julian Assange, segons ha anunciat la seva dona a les xarxes socials. Els defensors del fundador de Wikileaks ho redueixen tot a una sola alternativa. Els jutges britànics, segons ells, han de decidir, ni més ni menys, si Assange ha de viure o ha de morir. 

La realitat és més complexa i segurament hi ha més alternatives plausibles per evitar que Assange acabi sent extradit als Estats Units, on li espera una possible condemna de 175 anys de presó per 17 delictes d'espionatge, conspiració i frau informàtic.

I tot això depèn, en primera instància, de la decisió d'aquest dimarts de l'Alt Tribunal Britànic, que ha de respondre si Assange té dret o no a apel·lar l'ordre d'extradició emesa el juny del 2022.

En la vista es van sentir els arguments dels advocats que defensen els interessos el govern dels Estats Units. Diuen que en cap cas el volen extradir per motius polítics i subratllen dos arguments: que tant Julian Assange com WikiLeaks van conspirar amb l'exmilitar Chelsea Manning per robar milers de documents militars i que la publicació dels noms d'agents secrets nord-americans a l'Iraq i l'Afganistan i que això va posar en perill les seves vides.

A grans trets, aquests són els camins que li queden a Assange:

Possibilitat 1: Pot apel·lar

Si diu que sí que hi té dret, el procés torna a la casella de sortida i amb moltes possibilitats que a la llarga pugui ser alliberat.

Per evitar-ho, els Estats Units encara tindrien l'oportunitat de canviar els càrrecs i reformular una altra extradició. Ara per ara, Assange està sotmès a una demanda de l'administració Trump d'acord amb una llei de 1917, obsoleta, que considera espionatge i alta traïció la simple investigació sobre qüestions de seguretat nacional.

En principi, un ciutadà estranger (Assange és australià) no pot ser acusat de traïció. I també en principi, aquesta llei ja ha estat violada mil cops en el passat (el cas dels "Papers del Pentàgon", per exemple) sense més conseqüències.

No és un dels pilars del periodisme, precisament, això? Buscar fonts d'informació sobre qüestions de transcendència pública?

Possibilitat 2: No pot apel·lar

En el cas que el Tribunal dictamini que Assange no té dret a apel·lar, s'esgotaria la via judicial al Regne Unit i tot s'accelerarà.

El govern britànic hauria d'extradir-lo en un termini de 28 dies.

Els advocats d'Assange, però, encara tindrien un últim recurs: elevar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans perquè intervingui per paralitzar l'extradició d'acord amb la regla 39, la que va servir per aturar la primera deportació d'immigrants ruandesos.

Possibilitat 3: Sentència vinculant del TEDH

El govern britànic no es considera obligat a acatar la decisió del TEDH. Tant si els jutges europeus avalen o no la petició d'Assange, Downing Street és qui tindrà la darrera paraula.

Encara que no ho sembli, hi ha un bri d'esperança: que el nou ministre de l'Interior, James Cleverly, recomani al premier Sunak frenar l'extradició.

Hi ha un fort corrent d'opinió al Regne Unit en contra de lliurar Assange. Fins i tot la premsa britànica crítica l'excessiva submissió del govern britànic a les peticions de la Casa Blanca.

Argumenten que els Estats Units mai fan cas de les peticions d'extradició de Londres, i que és una decisió política que soscava els principis bàsics de la llibertat d'informació.

Possibilitat 4: Extradició i judici als Estats Units

Si tira endavant, Assange serà enviat als Estats Units amb poques possibilitats d'un indult.

Els familiars pensen que l'extradició i el judici perjudicaran el seu delicat estat de salut després de 7 anys d'asil a l'ambaixada de l'Equador de Londres i 4 de reclusió a la presó de màxima seguretat de Belmarsh.

No creuen que sobrevisqui a les dures condicions d'aïllament a les presons nord-americanes.

Possibilitat 5: Presó o indult

Ni creuen que tingui un judici just. La gran paradoxa és que la justícia nord-americana el persegueix per la difusió d'informació classificada del Departament d'Estat i del Departament de Defensa sobre els abusos dels soldats nord-americans en les guerres de l'Iraq i Afganistan.

Aquesta informació va ser extreta i lliurada a Assange per la soldat Chelsea Manning, que sí que és ciutadana dels Estats Units i que sí està sotmesa a limitacions com a membre de l'Army.

Tot i això, Barack Obama li va commutar la sentència. No es creu que Biden, en ple període electoral, faci el mateix. I menys ara, en plena guerra de Gaza. Assange és un dels enemics número 1 d'Israel.

I sembla una fantasia impossible que Donald Trump, si torna a la Casa Blanca, ho faci. Les pràctiques periodístiques no són, precisament, temes que toquin la sensibilitat del magnat, en guerra permanent contra el periodisme independent.

El judici no aniria en contra d'Assange, aniria contra la Primera Esmena de la seva Constitució que estableix allò de... la llibertat d'expressió.