Quina és la petjada mediambiental dels exèrcits? La realitat silenciada pels estats, en dades
La contaminació que genera l'activitat militar no es redueix al consum de combustible (Europa Press)

Quina és la petjada mediambiental dels exèrcits? La realitat silenciada pels estats, en dades

Diversos estudis alerten de la impossibilitat de fer front a l'escalfament global sense tenir en compte els efectes dels exèrcits en el clima

Judith Casaprima Sagués Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

Un soldat de l'exèrcit espanyol genera quatre vegades més emissions de CO2 que un ciutadà civil, segons l'informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, que s'ha publicat coincidint amb la cimera del COP26 a Glasgow. Mentre que cada un dels 120.000 soldats espanyols genera 23 tones de CO2 a l'any, un ciutadà civil n'emet 6,7. Aquest estudi situa les forces armades espanyoles entre la mitjana dels exèrcits d'altres països europeus pel que fa a emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH).

Aquest no és l'únic informe que ha aparegut per fer evident la petjada que l'economia militar té sobre el canvi climàtic: uns efectes que se silencien i que no es tenen en compte o s'invisibilitzen a l'hora de plantejar què cal fer contra la crisi climàtica.

Exèrcit espanyol
Imatge d'arxiu de soldats de l'exèrcit espanyol

Uns informes que denuncien l'hermetisme sobre les dades i reclamen més transparència als responsables de Defensa de tots els països per conèixer i poder actuar contra l'escalfament global del planeta.

Exigeixen que s'apliqui a l'economia militar els mateixos criteris d'exigència mediambiental que en altres àmbits. Des dels Acords de París del 2015 els governs estan obligats a informar de les emissions de CO2 dels exèrcits, però molt pocs països ho fan, o ho fan de manera parcial, i Espanya no n'és cap excepció.

A l'estudi "Crisi climàtica, forces armades i pau ambiental", els investigadors Pere Brunet, Chloé Meulewaeter i Pere Ortega calculen que el 2019 la petjada de carboni de la despesa militar a la Unió Europea va ser de 24,83 milions de tones de CO2 l'equivalent a les emissions anuals de 14 milions de cotxes. A Espanya, les forces armades haurien emès 2.750.000 tones de CO2, el mateix que tots el cotxes de la ciutat de Madrid en un any. També estima que les emissions de CO2 dels exèrcits de tot el món representen entre el 5% i el 6% del total de les emissions de carboni.

L'exèrcit nord-americà ultima el replegament de l'Afganistan (Twitter exèrcit dels EUA)
L'exèrcit nord-americà en missió a l'Afganistan (Twitter exèrcit dels EUA)

Tot i en temps de pau, l'exèrcit realitza una activitat contínua d'entrenaments, maniobres, i l'espanyol té unes 20 missions exteriors actives amb uns 3.000 soldats al món, segons ha dit Pere Ortega, president del Centre Delàs i autor de l'informe, al "Planta baixa" de TV3.

"Els exèrcits mundials són un dels factors més contaminants no solament quan intervenen en conflicte sinó simplement per la seva raó d'existir i mantenir aquestes forces armades."

En un estudi anterior del mateix Centre Delàs publicat al gener d'aquest any, "Militarisme i crisi ambiental: una reflexió necessària", dels mateixos autors entre d'altres, relacionen els danys amb totes les etapes del cicle econòmic militar.

"Des del consum d'energia i recursos necessaris per a l'activitat militar habitual, els assajos i la producció d'armes així com el seu transport, fins a la reconstrucció postconflicte i fins a la contaminació provocada pels residus tòxics i la desforestació, pèrdua d'hàbitat i d'ecosistemes a conseqüència de la militarització i dels conflictes armats."

L'informe afirma que les cinc principals empreses militars i de seguretat d'Espanya van generar prop de 700.000 tones de CO2.


Activitat militar

Una de les dades a què han pogut tenir accés els investigadors és la de la contaminació per l'ús de combustibles fòssils. I dintre de l'exèrcit, el més gran emissor de GEH és l'aviació.

Segons l'estudi "La contribució militar al canvi climàtic" publicat el mes de juny per Conflict and Environment Observatory, s'estima que la flota mundial d'avions militars el 2021 és de més de 53.500 aparells, més del doble de la flota civil que es calcula en 23.700 avions.

Avió F-15 de l'exèrcit israelià (Reuters)
Els avions militars solen volar a més altura per la qual cosa el fum de l'estela afecta més l'atmosfera (Reuters)

Segons la mateixa font, l'aviació seria responsable del 3,5% de l'escalfament climàtic. Malgrat la dificultat de conèixer les dades sobre l'activitat de l'aviació militar, els investigadors estimen que oscil·la entre el 8% i el 15% de les emissions GEH. A més, consideren que els efectes nocius  dels avions militars sobre l'atmosfera són més grans perquè volen a més altura que les companyies aèries comercials o civils, i les esteles són més persistents.

Pel que fa al sector naval, els combustibles de la flota són responsables del 2,5% de les emissions mundials de GEH, segons l'informe del Conflict and Environment Observatory. Aquí tampoc hi ha massa dades però es destaca que la llarga vida dels bucs pot fer retardar encara més la descarbonització militar: el nou portaavions HMS Queen Elizabeth, avarat el 2014, té una vida útil estimada de 50 anys.

El portaavions nuclear USS Carl Vinson, aquest dissabte travessant l'estret de Sunda (Reuters)
El portaavions nuclear USS Carl Vinson, aquest dissabte travessant l'estret de la Sonda (Reuters)

L'exèrcit nord-americà dels més contaminants

L'exèrcit nord-americà és un dels més contaminants del món i de la història, asseguren: "Si l'exèrcit dels Estat Units fos un país, seria el 47è emissor més gran de GEH del món, entre el Perú i Portugal", una dada que recullen altres informes com el del Centre Delàs, que afegeix que "l'activitat militar dels Estats Units va ser responsable de 212 milions de tones de CO2 durant el 2017". A tall d'exemple, l'informe diu que "dos bombarders B-2B, en un vol entre els Estats Units i Líbia el 2017, van emetre 1000t de CO2e", en una sola missió.

Tancs nord-americans a Síria
L'exèrcit nord-americà, un dels que més contamina

El 2017, l'exèrcit nord-americà va comprar uns 269.230 barrils de petroli al dia, el que suposa l'emissió de més de 25.000 quilotones de diòxid de carboni en cremar aquests combustibles, segons dades publicades a The Conversation sobre la petjada de carboni de l'exèrcit nord-americà, segons estudis de la Royal Geographical Society, "Costos ocults del carboni de la guerra a tot arreu" i "Ús de combustible del Pentàgon, canvi climàtic i costos de la guerra" del Watson Institute de la Universitat de Brown, publicats el 2019.
 

Danys col·laterals

Però l'ús de combustibles fòssils de l'exèrcit, --que tímidament està experimentant amb biocombustibles i que, sembla, pot trigar molt a implementar--, només és la punta de l'iceberg dels efectes que l'activitat militar té sobre el medi ambient al planeta.

L'informe del Centre Delàs posa com a exemple que "durant la guerra d'Iraq (2003-2009) es va acumular una petjada de carboni equivalent a tota l'economia del Regne Unit, estimada entre 3 i 8 mesos".

Els danys als ecosistemes provocats per les operacions militars aèries, navals i terrestres, documentats en l'informe, poden ser responsables de l'alteració d'ecosistemes: destrucció d'hàbitats, malalties, mortalitat i fins i tot de l'extinció d'espècies vegetals i animals.

Seül torna a fer maniobres militars com a resposta al llançament del míssil intercontinental (EFE)
Les maniobres militars són constants arreu del món (EFE)

Les terres d'entrenament militar cobreixen entre l'1% i el 6% de la superfície terrestre global, segons l'informe del Conflict and Environment Observatory. Sovint es tracta d'àrees d'importància ecològica, on les activitats degraden i contaminen el sòl amb residus tòxics, a més dels incendis que causa l'activitat militar. Aquests efectes ambientals es poden traslladar a les zones militars en conflicte.

L'estudi també denuncia la mala gestió del residus militars i el desmantellament dels equips, com la crema a l'aire lliure. "El març del 2019, les fosses de crema a l'aire lliure encara estaven en funcionament a diverses bases dels EUA a l'Orient Mitjà i l'Afganistan", diu l'informe.


Indústria armamentística

La petjada de carboni de l'economia militar també té una part important en la indústria de les armes, des de l'extracció de matèries primeres fins a la producció, l'ús militar, el desmantellament i eliminació al final de la vida útil.

Segons l'informe Delàs "els 23 països que fabriquen i exporten el 97,8% de les armes a escala mundial", representen tan sols un 35,48% de la població del món, i "controlen més de 63.000 empreses transnacionals a tot el món (un 39,78% del total) que generen el 67,1% de totes les emissions mundials de gasos d'efecte d'hivernacle".

A més, l'Observatory diu que les 25 empreses productores d'armes més grans del món van fer vendes per valor de 361.000 milions de dòlars el 2019, un 8,5% més respecte del 2018.

Pla obert d'un militar controlant els míssils 'Hawk' durant l'operatiu 'Eagle Eye' de l'exèrcit espanyol a l'Aeroport de Reus. Imatge del 12 de desembre del 2017. (Horitzontal)
Míssils Hawk durant l'operatiu Eagle Eye de l'exèrcit espanyol el 2017

Despesa militar

Aquests països concentren el 82% de la despesa militar global i són responsables de dues terceres parts de les emissions mundials de CO2. La despesa militar mundial el 2020 s'estima al voltant dels 2 bilions de dòlars, de la qual els Estats Units representen el 38% amb una despesa de 732.000 milions dòlars el 2019, més del doble de la suma de Rússia (amb 65.100 milions de dòlars) i la Xina (amb 261.000 milions de dòlars).

L'estudi del Centre Delàs denuncia que els governs utilitzen el sistema militar "per mantenir el model d'explotació de recursos no renovables que són la causa de l'escalfament global i la crisi climàtica", i assegura que la despesa militar creix perquè, "sota el pretext de preservar els interessos nacionals", preveuen que la degradació mediambiental generarà més enfrontaments i possibles conflictes armats. El fet que l'OTAN hagi inclòs el canvi climàtic com un factor rellevant en els plans estratègics indica, segons l'estudi, evidencia "la militarització del clima".

"Recents documents de polítiques de seguretat, tant a Espanya, com als Estats Units, a la Unió Europea i a l'OTAN, apunten al canvi climàtic com a element rellevant de seguretat, com "potenciador de risc" o "multiplicador d'amenaces". Però enfocar el canvi climàtic com una qüestió de seguretat comporta un risc: la militarització."

Davant d'aquest risc l'informe Delàs parla d'assolir la pau mediambiental. Els diferents informes coincideixen a concloure que "la transició ecològica passa necessàriament per processos de desarmament i desmilitarització: reducció de la despesa militar mundial, conversió de la indústria armamentista a indústria d'energies renovables, i desmantellament de l'arsenal nuclear."

Míssil nuclear (EuPress/ U.S.Air Force -Jonathan Snyder )

I l'informe Delàs afegeix que el govern espanyol ha de fer complir el protocol d'emissions GEH a tots els sectors empresarials incloses les indústries militars, i a tots els organismes dependents del Ministeri de Defensa, sobretot a les forces armades. "Sense un seguiment rigorós serà impossible complir amb la reducció de la petjada ecològica compromesa en els objectius de política mediambiental dels Acords de París del 2015", conclou.

Totes les vies són bones per concienciar sobre la gravetat de la situació, i hi ha activistes que, més enllà d'informes i anàlisis de dades, intenten, com Tony Nagy, arribar al màxim de gent possible utilitzant les xarxes socials. Aquesta actriu còmica i concienciada no dubta a ballar per cridar l'atenció sobre el problema.

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Exèrcit espanyol Unió Europea Eleccions Estats Units
Anar al contingut