Qui va matar Kennedy? Una pregunta viva i rendible, 60 anys després

Als Estats Units tothom sap on era i què feia el dia que van assassinar Kennedy. L'efemèride d'un trauma nacional no es pot deixar passar:

• "JFK, one day in America", una sèrie de tres capítols amb imatges inèdites i els últims testimonis vius del National Geographic;
• "JFK: what the doctors saw", un documental que recull les vivències i els informes dels metges que el van atendre a la sala d'urgències de l'hospital de Dallas; 
• un pòdcast del director de cinema Rob Reiner, que assegura saber qui va matar Kennedy
• i un llibre de Paul Landis, un dels agents secrets que aquell 22 de novembre del 1963 l'havia de protegir i que porta per títol "L'últim testimoni".  

I segur que hi ha més coses, però aquestes són les que han arribat amb més empenta al gran públic, a través d'entrevistes i promocions. 

I totes tenen una cosa en comú: totes continuen abocant dubtes raonables sobre les conclusions oficials de la comissió Warren, que una sola bala disparada per Lee Oswald des del dipòsit de llibres de Dallas hauria matat el president i ferit el governador de Texas.

Una sola bala, un sol tirador?

Qui desafia amb més força (i també de manera més inexplicable) la teoria de la "bala màgica" és el llibre de Landis, que ha esperat 60 anys a fer públic que va sentir tres trets, i no dos com havia dit inicialment.

També que ell va trobar una bala al seient del cotxe on viatjava Kennedy i la va col·locar a la llitera del president a l'hospital, malgrat que després va aparèixer misteriosament a la del governador, cosa que va abonar la tesi d'una sola bala, un sol tirador. Embolica que fa fort.  

Avui es commemoren 60 anys de l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy, ocorregut #taldiacomavui del 1963. A l'arxiu en tenim imatges procedents de @USNatArchives pic.twitter.com/jSZ3eZwsn1

— Arxiu TV3 CatRàdio (@ArxiuTV3CR) November 22, 2023

Els documents classificats 

Pel professor d'Història Peter Kuznick, no cal ser un creient de les teories de la conspiració per tenir dubtes raonables sobre les circumstàncies de la mort de John Fitzgerald Kennedy, i una de les raons és que encara hi ha documents classificats, pocs ja, sobre aquells fets.

"A qui protegeixen, 60 anys després? Crec que mantenir documents secrets alimenta tots aquests dubtes i tant Trump com Biden van dir que desclassificarien tot el que tenia relació amb l'assassinat de Kennedy, però no ho han fet. I quan això passa sobre un cas sobre el que hi ha motius per pensar que es va tancar en fals, els dubtes es mantenen."

Són uns dubtes que continua tenint la majoria de la població nord-americana. L'empresa d'enquestes Gallup pregunta sobre les circumstàncies de la mort de Kennedy des del 1963 i, amb alts i baixos però de manera sostinguda, més de la meitat de la població no es creu la versió oficial. En aquest sentit, Kuznick assegura:

"No cal una gran conspiració, amb dues persones n'hi ha prou. I Kennedy tenia molts enemics, s'havia enfrontat als seus propis serveis d'intel·ligència i assessors militars. Sabrem mai del cert si hi va haver alguna cosa més que un tirador solitari? Crec que no."

I el fet que el tirador, Lee Oswald, fos assassinat per un vell conegut de la policia dos dies després i mentre estava justament sota custòdia policial "tampoc hi ajuda", afegeix el professor d'Història.

El llegat de Kennedy, a debat

Peter Kuznick dona classe a l'American University, on el 10 de juny del 1963 Kennedy va pronunciar un discurs, "A strategy of peace", que va ser considerat la llavor del tractat per prohibir els assajos nuclears i que va ser rebut amb un gran entusiasme pel president rus del moment, Nikita Khrusxov. 

"Sempre dic que Kennedy és l'últim president visionari que hem tingut. I ho dic perquè va saber fer una cosa que cap altre ha sabut tornar a fer, que és veure el món a través dels ulls dels nostres adversaris, avançar-se als seus moviments, posar-se al seu lloc".

Kuznick creu que la lliçó del fiasco de la invasió de la badia de Cochinos, al principi del seu mandat, és el que explica aquest creixement de Kennedy com a líder i el que el va convertir en l'home que va saber com evitar un conflicte nuclear quan la Unió Soviètica tenia míssils a Cuba apuntant als Estats Units. 

I ho va fer enfrontant-se a gairebé tot el seu entorn.

"Discutim molt sobre el llegat de Kennedy perquè va ser molt curt i escapçat de manera abrupta. Jo soc dels historiadors que creuen que s'hauria retirat del Vietnam, però hi ha col·legues que no pensen el mateix."

En tot cas, el Kennedy que va arribar al poder el 1961 no té res a veure amb el que era quan el van matar: va arribar considerant que Nixon era tou amb els comunistes i va marxar havent travat una relació amb la Unió Soviètica per fer del món un lloc "una mica més segur", sosté Kuznick.

"Una estratègia que ara jo enyoro", diu el professor, que es resisteix a la temptació de respondre què hauria fet Kennedy avui, però assegura que el món afronta el risc d'escalada nuclear més alt des del 1962. I aleshores, en plena guerra freda, es va evitar.  

El nebot de Kennedy

La dinastia i les seves fatalitats són tot un mite als Estats Units, i a la vida pública i política s'hi afegeixen episodis de la seva vida privada que també han donat per a ficcions i documentals.

I per a notícies en any electoral: un dels candidats a la presidència dels Estats Units és Bobby Kennedy, el nebot de JFK i fill de qui va ser el seu fiscal general, Robert Francis Kennedy, també assassinat en campanya electoral. La llegenda continua. Veurem amb quina fortuna.