Macron en la conferència de suport a Ucraïna de dilluns a París (Reuters/Gonzalo Fuentes)
ANÀLISI

Què pretén Macron en obrir la porta a enviar soldats europeus a Ucraïna

Macron fa càlculs a llarg termini i vol aparèixer ara com el més solidari de tots a llarg termini

Enllaç a altres textos de l'autor Isabel Galí, , redactora de la secció d'Internacional de TV3

Isabel Galí i Izard

Corresponsal a París de TV3 i Catalunya Ràdio

@isagali
Actualitzat

No va ser un error, ni una relliscada, ni una clàssica "boutade" francesa, pertinentment traduïda al català com a "estirabot pretesament enginyós, destinat generalment a impressionar".

Les paraules del president Emmanuel Macron al final de la roda de premsa que va culminar la Conferència de Suport a Ucraïna de dilluns, 26 de febrer, a París estaven mesurades, malgrat el rebombori que van causar en la resta d'aliats europeus amb qui havia compartit taula i sopar tota la tarda. França no descarta enviar soldats a Ucraïna, però no al front. Fins i tot al briefing previ a la conferència, un assessor del president va apuntar que aquesta eventualitat seria un dels punts del debat. 

El mateix Macron, després de llançar la proposta, va assumir els riscos d'aquestes paraules i d'aquesta gosadia.

"Molts dels que diuen 'mai mai' eren avui els mateixos que deien 'mai enviarem tancs, mai enviarem avions, mai míssils de llarg abast' ara fa dos anys."

Lluny de la seva pròpia ambigüitat a l'inici de la guerra, quan va dir que "no s'havia d'humiliar Rússia", el president francès demana aquest 2024 "humilitat", després de constatar en la trobada amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que sovint els països europeus reaccionen a les necessitats de la guerra amb sis o dotze mesos de retard.

"Era un dels objectius de la reunió d'aquesta nit: tot és possible si és útil per aconseguir el nostre objectiu." Clarament, una reprimenda al grup i a ell mateix per haver estat tebis fins ara en el conflicte d'Ucraïna. La xifra expressada el mateix dilluns a la tarda per Zelenski, afirmant que no era un 50% sinó només un 30% la munició promesa pels europeus que havia arribat a Ucraïna, havia calat en l'ambient. 


La reafirmació 

Dimarts, a l'Assemblea Nacional, el govern hi va insistir davant les preguntes que els diputats opositors a dreta i esquerra li van posar al ministre d'Exteriors. 

Stéphane Séjourné va ser una mica més específic en la casuística. Rússia està mostrant signes clars d'agressivitat envers els països europeus, també França, amb ciberatacs i amb amenaces verbals, i en lloc de romandre passius caldria respondre-hi. L'ajuda que Ucraïna necessita en formació de soldats i, sobretot, formació en l'ús de les armes que se li lliuren des de França és millor fer-la sobre el terreny.

"Ens plantegem noves accions de suport a Ucraïna que han de respondre a necessitats molt precises: el desminatge, la ciberseguretat, la producció d'armes allà, sobre el territori ucraïnès. Algunes d'aquestes accions podrien requerir la presència en territori ucraïnès sense traspassar el límit de bel·ligerància. Res ha de ser exclòs. Aquesta era i encara és la posició del president de la República." 

Al matí, era el primer ministre Gabriel Attal, fidel escuder del president, qui repetia les seves paraules: "La guerra és a les portes de la Unió Europea." Per això, a més d'enviar míssils de llarg abast, no s'ha de descartar enviar-hi soldats.  

Trobada entre Macron i Zelenski a París a mitjans de febrer (Reuters/ Thibault Camus)

La lectura interna de la proposta de Macron

Totes les forces de l'oposició francesa s'han posat en contra de la insinuació del president d'enviar tropes a Ucraïna. Marine Le Pen, des de l'extrema dreta, li ha retret que vulgui jugar amb "les vides dels nens (de França)".

El líder de l'esquerra alternativa, Jean-Luc Mélenchon, ha sortit d'una llarga letargia mediàtica per apuntar que és una "bogeria" llançar "una potència nuclear contra una altra potència nuclear".

Les forces polítiques més convencionals, com el Partit Socialista i els conservadors d'Els Republicans, també han condemnat la gosadia del president francès.

Tots aquests arguments han ressonat fortament entre els votants francesos pocs mesos abans d'unes eleccions europees en què la llista macronista de Renaixement està clarament per sota de la de l'extrema dreta del Reagrupament Nacional. També la suma de les tres llistes de l'esquerra supera les intencions de vot del centre macronista. 

Macron vol aparèixer com el més europeista i solidari amb Ucraïna de tots, per diferenciar-se i també apuntalar la imatge d'home d'estat. La seva gestió personal de la crisi amb els agricultors --més la seva que la del seu govern-- l'està exposant com un líder que constantment vol demostrar que ho té tot sota control i que està per sobre del bé i del mal. I això li està fent perdre popularitat.
 

Enviar tropes és la solució?

Segurament ni el mateix Macron acaba d'estar convençut del camí que ha agafat i potser ni pensa de debò que la guerra actual amb Rússia es pugui realment guanyar.

Fidel a la tradició francesa i els lligams històrics amb aquell país, ell va ser dels primers que van intentar mantenir un fil obert amb Vladímir Putin. Però ara aquest fil s'ha trencat i el president francès s'ha convertit en gairebé l'únic mandatari que es creu el seu homòleg ucraïnès quan diu que el futur d'Europa passa per una victòria a Ucraïna. Macron ha readaptat la idea i intenta erigir alguna coalició europea que pugui funcionar en paral·lel a l'OTAN.

En tot cas, el context internacional ha canviat i Macron fa càlculs a llarg termini, amb un final d'any on potser a la Casa Blanca hi haurà un president que no només deixarà de donar suport militar i financer a Ucraïna sinó que canviarà les regles de joc dins de l'OTAN. A França, en el camp internacional, no li ha agradat mai anar a remolc de ningú, tampoc d'esdeveniments previsibles.

ARXIVAT A:
Emmanuel MacronUcraïna
Anar al contingut