Què passa si deixes propina amb la targeta? Diferències amb l'efectiu

Bars i restaurants coincideixen que l'ús generalitzat de la targeta ha fet baixar les propines, que per llei haurien de constar a la nòmina dels empleats

Sílvia MateuActualitzat

Tothom coincideix que les propines no són el que eren. Quan el cambrer porta el compte, sovint sorgeix aquell moment una mica incòmode de decidir si s'han de deixar diners de més o quants, i encara costa més quan hi ha un datàfon pel mig. Molta gent ja no porta diners en efectiu, però encara es resisteix a incloure la propina digital, quan paga amb la targeta.

Les característiques del local també marquen una diferència clara. Si es paga amb targeta un sopar de luxe, normalment s'espera que s'hi afegeixi una bona propina, si el servei ho mereix, però s'han perdut aquells cèntims de més que es deixaven per arrodonir el cafè i la pasta de l'esmorzar o el menú del dia. Potser per compensar-ho, ara sovint s'arrodoneixen directament els preus.

És habitual que una persona sola o una parella paguin el compte sense afegir res més, però "quan hi ha una taula a partir de 5 o 6 tendeixen a deixar alguna cosa, perquè els sigui més fàcil fer la divisió i que cadascú pagui la seva part", explica un cambrer del restaurant Mussol.
 

La propina arriba al treballador?

"Si el propietari d'un restaurant es queda les propines, és un delinqüent. El que ha de fer és donar-ho al treballador", diu Miguel Ángel Moya, vicepresident de Gestha, el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda.

Arrodonir el compte amb la propina és un costum que va a la baixa (iSock)

En general, els clients confien que una propina en efectiu arribarà al cambrer, però tenen més dubtes quan el pagament es fa amb targeta. De fet, és freqüent que es pagui el compte amb targeta, però després es deixin unes monedes al platet.

"El nostre sistema de registre de les taules detecta automàticament si es cobra un import superior al que marca la factura i ja ho comptabilitza com a propina", explica Elena Guarneros, treballadora de Kurz&Gut, que afegeix que "això fa impossible que hi hagi coses per sota".

"Tot el que s'ingressa de cada taula queda registrat en el sistema informàtic i no es pot perdre pel camí", corrobora Ignacio Matas, director del restaurant Tierra Brava.

El sistema informàtic d'alguns restaurants inclou el concepte "propina" (3Cat)

Altres locals més petits ho compten a la seva manera i, de vegades, quan una propina va inclosa en el pagament amb targeta, treuen l'efectiu de la caixa i el posen al pot que després es repartiran entre els treballadors.

"La propina en efectiu es cobra en mà i la de targeta ha d'anar a la nòmina, per poder-la justificar", com resumeix Jesús Lodeiro, responsable d'hostaleria i restauració de la UGT.


Poden ser un problema per al propietari?

"Les propines desquadren la comptabilitat", admet David Bartrina, un gestor que porta diversos locals de restauració del Ripollès.

A l'hora de fer una declaració, bars i restaurants han de dir quants ingressos han tingut i, en paral·lel, el banc està obligat a dir també l'import que ha cobrat aquell contribuent, per evitar fraus. Això passa desapercebut quan les propines són en efectiu, però queda en evidència quan apareix la targeta de crèdit pel mig.

Encara que costi de creure, ara hi ha locals petits que es miren les propines amb recança perquè porten associats problemes de comptabilitat, cosa que no passava quan era efectiu que anava a parar a un pot.

Com tributen les propines?

Legalment, els negocis han d'incloure les propines en les nòmines dels empleats, però "a la pràctica, Hisenda sempre ha fet els ulls grossos perquè són ingressos difícils de controlar, quan es fan en efectiu", reconeix Miguel Ángel Moya, vicepresident de Gestha.

"Hisenda no ha fet cap pla específic per fer aflorar aquests diners i jo no he vist mai cap preocupació en aquest sentit", afegeix.

El problema arriba amb la targeta, perquè aquests ingressos queden registrats a efectes fiscals

"Assistirem a un canvi en la tributació de les propines", augura aquest tècnic, que posa d'exemple el que ja apliquen sempre les empreses de casinos i bingos: "Quan es cobra un premi, s'espera que el client deixi propina i les empreses tenen perfectament regulat com es divideix entre tots els treballadors i apareixen com una variable en nòmina, igual que pot ser la nocturnitat, per exemple."

El pot de propines, en efectiu o en targeta, se sol repartir entre els cambrers i el personal de cuina (CCMA)

Com es reparteixen les propines?

Als bars i restaurants, el costum és acumular els diners de les propines en un pot i repartir-lo al final de la setmana o del mes. Cada vegada és més habitual incloure el personal de la cuina en el repartiment i també es té en compte les hores que fa cadascú, per intentar trobar el sistema més just.

No sempre és fàcil arribar a acords entre els treballadors i l'ús de les targetes ho ha acabat d'agreujar. Al restaurant de l'Hotel Villamanga de Madrid, de cinc estrelles, van acabar als tribunals per un conflicte "sobre la distribució de les propines que els clients paguen juntament amb la consumició mitjançant targeta, i afecta aproximadament 85 treballadors que presten serveis al Departament de Restauració de l'hotel: cafeteria, restaurant, room service i cuina".

El recurs que van presentar els treballadors que quedaven exclosos defensava que "la satisfacció del client no depèn exclusivament del cambrer sinó de tots els que intervenen en el servei". La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid els donava la raó, sense obviar la possibilitat d'un acord diferent del comitè d'empresa.
 

Com ho fan altres països?

El costum de deixar o no propina varia molt segons els països.

Al Japó i a Corea del Sud es pot considerar gairebé ofensiu deixar diners extra i els treballadors tenen molt interioritzat que sempre han de donar el millor servei possible.

Alguns comptes suggereixen la propina que es pot deixar

A Europa, domina la idea general de deixar entorn un 10% del compte, tot i que hi ha força variacions i aquest percentatge rarament passa a la pràctica. 

A Noruega, el pagament amb targeta es va generalitzar molt abans que aquí i quan el cambrer porta el datàfon el client ha de teclejar la quantitat a cobrar, on s'espera que s'inclogui la propina.

A Finlàndia, en canvi, es dona per fet que el servei va inclòs en el preu i no es deixa propina, si no és un cas molt especial.

Als Estats Units no és legalment obligatori, però ara per ara és impensable que algú s'aixequi de la taula sense triar l'opció del 15%, el 20% o el 25% per al cambrer, perquè sap que és una part essencial del seu sou. Alguns restaurants també han començat a aplicar-ho aquí, amb percentatges més baixos.
 

Té sentit deixar propina?

Als propietaris de bars i restaurants ja els va bé que una part del sou del treballador vingui directament del client, a través de les propines, però els sindicats defensen que s'haurien d'augmentar les nòmines de cambrers i cuiners, en comptes de fer-los dependre d'aquests ingressos extra i no garantits.

Aquest va ser un dels aspectes més criticats de la campanya que va promoure el govern d'Isabel Díaz Ayuso fa un any, animant a deixar propines als cambrers perquè són "l'extra que els permet arribar a les seves il·lusions".

Aquest estiu es va parlar molt dels problemes dels empresaris per trobar cambrers, amb les polèmiques declaracions del president de la Confederació d'Hostaleria d'Espanya, José Luis Yzuel, defensant les condicions laborals de la professió i que "sempre s'ha treballat de dotze a dotze".

Amb el tancament de bars i restaurants per la pandèmia, alguns van optar per marxar a altres sectors amb horaris més bons i més ben pagats.

Segons el conveni de l'hostaleria, un cambrer cobra 1.500 euros bruts al mes per fer 40 hores setmanals. Si treballa en un restaurant de luxe d'una zona turística pot arribar a doblar aquest sou, afegint-hi les propines. En un restaurant més normalet, l'extra pot arribar als cent euros mensuals, segons els càlculs dels sindicats.

Les propines tenen un paper evident i, com conclou Miguel Ángel Moya, "o s'apugen els sous o anem a un canvi de paradigma que ens acosti al model dels Estats Units i s'acaben fent obligatòries".

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut