Exterior de la seu del TC
Seu del Tribunal Constitucional, a Madrid

Què passa amb les multes del primer estat d'alarma, després de la sentència del TC?

La sentència del Tribunal Constitucional, coneguda íntegrament aquest dilluns, afirma que "les situacions decidides mitjançant actuacions administratives fermes" no són revisables, però estableix excepcions

Juli Rodés Almer Actualitzat
TEMA:
Estat d'alarma

Els diners de les multes pagades per haver incomplert el primer estat d'alarma no es podran recuperar, en principi, encara que el Tribunal Constitucional (TC) l'hagi considerat parcialment inconstitucional arran del recurs presentat pel partit d'extrema dreta Vox.

Les que no estan pagades perquè s'hi va presentar recurs i el cas continua obert, en canvi, no caldrà pagar-les.

La sentència del TC, que havia estat avançada la setmana passada amb una nota informativa, s'ha conegut íntegrament aquest dilluns a la nit.

En saber-se que el TC considera inconstitucional utilitzar l'estat d'alarma per ordenar el confinament domiciliari hi havia interès per saber què passa amb les multes imposades a les persones acusades de no respectar-lo.

L'explicació és al final de l'exposició dels fonaments jurídics, just abans de les disposicions de la sentència.

Els sis magistrats signants de la sentència admeten que "sembla necessari (...) precisar l'abast de la nostra declaració d'inconstitucionalitat, modulant els efectes de la declaració de nul·litat".

Tot seguit, declaren "no susceptibles de ser revisats (...) no només els processos conclosos mitjançant sentència amb força de cosa jutjada (...) o les situacions decidides mitjançant actuacions administratives fermes (...), sinó tampoc les altres situacions jurídiques generades per l'aplicació dels preceptes anul·lats".

Sembla, per tant, que tots els casos tancats, com les multes que ja han estat pagades, no admeten recurs.

Així ho veu Josep Maria Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, que sosté que "en tant que no es qüestiona la proporcionalitat, ni la seva adeqüació, ni tampoc la seva necessitat, tampoc, diu la sentència, es pot qüestionar la legalitat d'aquella sanció".

En declaracions a TV3, Aguirre ha resumit la qüestió de la següent manera: "Si vostè ha plantat batalla, ha defensat els seus drets, tindrà recompensa."

La sentència, d'altra banda, també aclareix que la inconstitucionalitat apreciada en la sentència no pot ser utilitzada per "fonamentar reclamacions de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques". D'aquesta manera es tanca la porta a demandar al govern espanyol pels perjudicis econòmics que hagi pogut causar la declaració de l'estat d'alarma.

Control de mobilitat dels Mossos d'Esquadra als Alamús, l'abril del 2020 (ACN/Salvador Miret)

Estableixen, però, una excepció, que, segons alguns juristes, obre la porta a poder presentar reclamacions i sol·licitar la devolució de l'import de les multes pagades.

En concret, diuen que sí que és possible la revisió "expressament prevista" en l'article 40.1 de la llei del Tribunal Constitucional, dels "processos penals o del contenciós administratiu referents a un procediment sancionador en què, com a conseqüència de la nul·litat de la norma aplicada, resulti una reducció de la pena o de la sanció o una exclusió, exempció o limitació de la responsabilitat".

Argumenten que aquesta excepció "ve imposada" per l'article 25.1 de la Constitució, que estableix que "ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constituïssin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment".

Caldrà veure si aquest supòsit és aplicable a les multes imposades entre el 14 de març i el 21 de juny del 2020 per saltar-se el confinament domiciliari, o sí aquest confinament domiciliari era una mesura "que els ciutadans tenien el deure jurídic de suportar" tot i que s'ordenés aplicant la llei de manera equivocada, com afirma la sentència.

Els sis magistrats que signen la sentència semblen decantar-se a favor d'aquesta segona tesi quan argumenten que "la inconstitucionalitat parcial del reial decret 4653/2020, de 14 de març, no deriva del contingut material de les mesures adoptades, la necessitat, idoneïtat i proporcionalitat de les quals hem acceptat, sinó de l'instrument jurídic a través del qual es va dur a terme la suspensió de determinats drets fonamentals".

Montserrat Raga Marimon, delegada dels jutjats contenciosos administratius de Barcelona, ho veu com "una discussió jurídica que està oberta" i que "seran els tribunals, quan ens trobem amb el cas, els que haurem de decidir". 


146.000 denúncies

A Catalunya, durant el primer estat d'alarma, els Mossos d'Esquadra i les policies locals van posar 146.000 denúncies a ciutadans per saltar-se el confinament domiciliari. D'aquests procediments, més de 63.000 van acabar en multes, la majoria d'entre 300 i 600 euros.

Fins a 23.000 d'aquestes sancions ja s'han pagat. D'altres, encara no, però ja estan fora de termini per presentar-hi reclamació.

 

Són la resta de procediments, encara oberts, els que sembla que tenen una opció més clara d'evitar haver de pagar. Els experts coincideixen a dir que la sentència les fa decaure i que les administracions, d'ofici, les haurien d'arxivar.

Precisament sobre els procediments que estan oberts, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha explicat que els serveis jurídics del Departament d'Interior estan "a l'espera de conèixer els detalls de la sentència" i encara no han adoptat cap decisió.


Calia l'estat d'excepció

I és que la sentència coneguda aquest dilluns considera inconstitucional la utilització de l'estat d'alarma per ordenar el confinament domiciliari de la població, en entendre que va comportar la suspensió d'un dret fonamental com la llibertat de circulació, i no només la seva limitació. que per suspendre un dret calia haver aplicat l'estat d'excepció.

La diferència pràctica entre l'estat d'alarma i el d'excepció és que aquell l'aprova el govern amb un decret que el Congrés dels Diputats ha de validar per prorrogar-lo més de quinze dies.

L'estat d'excepció, en canvi, ha d'aprovar-lo el Congrés a partir d'una petició d'autorització feta pel govern.

El TC, per la mínima i més dividit que mai, argumenta que "les constriccions extraordinàries de la llibertat de circulació pel territori nacional que va imposar l'article 7 (...) del reial decret 463/2020, per més que s'orientin a la protecció de valors i interessos constitucionalment rellevants, i s'ajuntin a les mesures recomanades per l'Organització Mundial de la Salut (...), excedeixen l'abast que a l'estat d'alarma i reconeixen la Constitució i la llei orgànica dels estats d'alarma, excepció i setge".

La sentència va ser aprovada amb sis vots a favor i cinc en contra, entre els quals el del president del TC, Juan José González Rivas.

En el seu vot particular, González Rivas argumenta que el confinament domiciliari ordenat amb el decret d'estat d'alarma és constitucional perquè no va suposar la suspensió d'un dret fonamental com la llibertat de circulació, sinó la seva limitació temporal i encara amb un seguit d'excepcions.

ARXIVAT A:
Estat d'alarma
Anar al contingut