Què ha convertit una petita illa del Pacífic en capital mundial de la dark web i el cibercrim

Les illes Tokelau són un arxipèlag situat al nord de Samoa, al Pacífic, format per tres atols o esculls de corall (Atafu, Nukunonu i Fakofo) que depenen de Nova Zelanda. Té a tot estirar 1.400 habitants, però el domini d'Internet d'un país amb més usuaris del món,  25 milions, només superat pel domini genèric .com.

A títol d'exemple, l'extensió .net té més de 13 milions d'usuaris; .org gairebé 10 milions i mig; .es no arriba als 2 milions i .cat en té més de 112.000.

Però gairebé tots els que han registrat l'URL .tk són spammers, phishers i ciberlinqüents, inclosos pederastes i terroristes. Ni tan sols el govern oficial de les illes Tokelau utilitza aquest domini, en mans d'una empresa privada, i ara congelat enmig d'una batalla judicial per recuperar-ne el control.

Com s'ho ha fet, aquest arxipèlag remot, l'últim de la terra on va arribar el telèfon (on no hi ha ni transport aeri i només s'hi pot accedir després de 30 hores en vaixell des de Samoa), per convertir-se en l'amfitrió per excel·lència de la dark web, sense adonar-se'n? Quan se'ls en va anar de les mans un projecte que, d'entrada, els havia de connectar al món?

La clau: un domini gratuït, obert a tothom

L'origen de tot plegat està en el començament d'Internet, a finals dels anys 90 del segle passat, quan a aquest petit atol sense gairebé connexió amb l'exterior se li va assignar un domini propi (.tk) que no havia demanat ni sabia o podia gestionar.

L'assignació de dominis i adreces IP a nivell mundial la fa l'ICANN, una corporació sense ànim de lucre creada al 1998 per "garantir una internet global estable, segura i unificada". L'ICANN integra, en la seva estructura, l'IANA (Internet Assigned Numbers Authority), l'autoritat que assigna les adreces IP,  la gestió dels servidors DNS i altres protocols d'internet, i que va ser qui, l'any 1997, va decidir crear el domini .tk, l'adreça electrònica de les illes Tokelau.

Però aquest arxipèlag paradisíac, amb una única empresa de telecomunicacions, Teletok, no tenia ni els diners ni els coneixements per gestionar aquest domini.

Fins que fa 23 anys va aparèixer un empresari holandès, Joost Zuurbier, que tenia un projecte de negoci multimilionari i buscava dominis lliures per oferir gratuïtament a tothom, a canvi que els usuaris acceptessin la descàrrega d'anuncis --o el pagament d'una quota, si el volien sense publicitat--.

Zuurbier, propietari de Freenom, una empresa de dominis gratuïts, va arribar a un acord amb el govern de Tokelau i Teletok per quedar-se amb el domini .tk a canvi d'encarregar-se de fer arribar Internet a l'illa i d'una compensació econòmica. I, al principi, l'acord va funcionar a través de Dot.tk, una empresa privada que atorgava i gestionava els dominis .tk tant per a particulars com a empreses.

Zuurbier va fer arribar l'equipament necessari per connectar els tres atols i va aportar diners per finançar projectes que repercutien en la comunitat, on la gent ja podia connectar-se a internet des de casa o en cibercafès que oferien la connexió de forma gratuïta.

I, mentrestant, anaven apareixent pàgines web arreu del món amb el domini .tk que no eren de ningú de l'arxipèlag, però, al principi, tampoc perilloses. Moltes eren blogs particulars sobre vacances o experiències personals o webs de comunitats de gamers o de petites empreses. Unes webs que van anar creixent de forma exponencial i canviant d'orientació, fins que va ser massa tard per aturar-les.

Els responsables de Teletok van admetre que els va sorprendre l'èxit que tenia el seu domini, que de seguida va tenir més usuaris que la Xina, però al principi no sabien que al darrere començava a haver-hi el pitjor de la dark web, que s'aprofitava dels avantatges de poder registrar gratuïtament tantes webs com vulguessin amb el domini de Tokelau.

Les primeres queixes van ser sobre correu brossa i programari maliciós. Després, sobre phishing i pirates informàtics. I finalment, van descobrir que s'estava utilitzant el domini .tk en webs de pornografia, o amb crides de jihadistes o grups racistes a promoure l'extremisme. Unes webs que van tirar per terra la imatge internacional de l'illa, convertida, sense adonar-se'n, en bressol del cibercrim.

Zuurbier, que tenia el control de la marca, no va atendre les queixes de Teletok i del govern de Tokelau que, a més, està immers en un projecte polític d'independència de Nova Zelanda --amb un referèndum previst per al 2025--i voldria deixar de dependre del domini .nz. Actualment, totes les adreces de correu electrònic i llocs web de l'arxipèlag estan inscrites amb el domini d'Internet .nz.

En l'últim any, els tribunals dels Països Baixos han acceptat diverses demandes contra Freenom, l'empresa de Zuurbier, per desobeir regles d'informació en la gestió que fa dels dominis que té en propietat o custòdia. Una d'aquestes demandes la va interposar Meta, propietària de Facebook, Instagram i Whatsapp, al·legant que els llocs allotjats a .tk i altres dominis que gestiona Freenom a diversos països africans estan implicats en delictes de ciberocupació, phishing i violació de marques comercials.

Des del gener d'aquest any, ja no es poden registrar webs amb domini .tk. Freenom sembla estar inoperativa i el govern de Tokelau estudia com recuperar el control del seu domini electrònic. Un domini que ha acabat associat al cibercrim i que ha afectat greument la reputació digital d'aquest petit i remot arxipèlag de la Polinèsia.