Què és la sisifèmia, quan la feina és un esforç heroic que no s'arriba a acabar mai

Un noi jove, 25 anys, acabada la carrera amb un expedient acadèmic excel·lent, motivat per una feina que és la que vol i amb objectius professionals clars a la vida, comença a treballar en una multinacional com a auditor. Intel·ligent, preparat, competent i amb ganes,  "al cap d'un mes i mig de treballar en aquesta empresa no podia més", diu Imma Badia, tècnica de prevenció de salut laboral de la FeUso. És un cas real de sisifèmia.

"Havia fet direcció d'empreses tecnològiques a l'estranger, idiomes, màsters... Amb la seu als Estats Units i els diferents horaris, la jornada era de 24 hores, sempre tenia mails, whatsapps per contestar, de dia i de nit, els caps de setmana...", explica Badia.

"Va haver de deixar-ho tot mig any o més per començar una altra vegada. Alguna cosa passa."

Cada cop arriben més consultes de casos similars de treballadors a sindicats, a través dels comitès de seguretat i salut laboral, o al despatx dels psicòlegs. Però, també, d'empreses que demanen assessorament per afrontar aquest problema. Però, què és la sisifèmia?  

La feina que mai no s'acaba

Molts tenim present el concepte "burnout", la síndrome d'estar cremat a la feina. Per a Dolors Liria, psicòloga, vicedegana del Col·legi oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) i experta en psicologia de les organitzacions i del treball, la sisifèmia és una de les vies que pot portar al burnout.

El terme sisifèmia és recent, el trobem per primer cop descrit en un estudi publicat el 2022 com "el cansament del treballador incansable", on els autors qualifiquen aquest fenomen de "pandèmia en organitzacions i sistemes de treball amb una sobrecàrrega de treball desmesurada".

"El treballador compromès que dia a dia vol acabar la jornada de treball sense feina pendent, o amb la menys possible, i amb la permanent convicció que l'endemà passarà el mateix. Un esforç heroic per assolir l'objectiu diari."

El nom del fenomen remet a la maledicció de Sísif, personatge de la mitologia grega condemnat per Zeus a empènyer una gran roca muntanya amunt que, a punt d'arribar al cim, sempre rodola pendent avall, i l'obliga a tornar a començar eternament.

"La conseqüència és que l'angoixa creix perquè l'estratègia que fem servir per calmar aquesta angoixa és voler acabar la feina, i com que no és una expectativa realista, quan es frustra, en lloc d'aconseguir calma el que s'obté és més angoixa i malestar de veure que l'estratègia no funciona", explica Liria.

La introducció del teletreball ha agreujat algunes d'aquestes situacions ja que "els límits entre allò personal i professional estan més difusos i costa més esforç posar el límit", diu Liria.

Quan la dedicació a la feina va més enllà del que ha de ser la jornada laboral, i envaeix el temps que s'ha de dedicar al descans, a l'oci i a les relacions, diu l'estudi, l'estrès físic i mental pot causar des de malestar, insomni, angoixa, depressió o altres malalties físiques. En casos extrems, el karoshi, es pot donar la mort per excés de feina, com s'ha detectat al Japó.

Quins són els signes d'alarma

En la sisifèmia, com en altres casos d'estrès, hi ha símptomes d'alerta que poden ajudar a evitar o a buscar solucions abans que el problema es faci massa gros.

► Quan el malestar limita la nostra vida quotidiana o que puguem fer bé la nostra tasca a la feina. Aquest és un senyal previ important que comporta coneixe'ns nosaltres mateixos per poder detectar millor els senyals de malestar.  

"Per exemple, si comencem a tenir molt malestar els diumenges perquè l'endemà hem d'anar a la feina."

Això, diu Liria, li pot passar a qualsevol de tant en tant o fins i tot cada diumenge una mica, però s'ha d'estar alerta i preguntar-se què passa "si el patiment és important, una sensació d'angoixa de pensar que l'endemà has de treballar o una falta de motivació".

► Altres símptomes poden ser físics, com insomni, somatitzacions de tipus gastrointestinals, mal de cap... "Tots aquests símptomes físics estan molt vinculats al fet que alguna cosa emocionalment no ens va bé", descriu Liria.

► Signes psicològics, com estar més tristos, estar més apàtics, o depersonalització (et mires les coses com si no tinguessin res a veure amb tu).

► Senyals en el comportament: estem irascibles, irritables, més agressius o potser al contrari, més passius, o que el nostre rendiment baixa.  

No necessàriament s'han de tenir tots aquest símptomes, però poden ser senyals que si s'allarguen o s'agreugen, s'hauran de prendre mesures. "No hem de deixar passar molt de temps perquè a vegades normalitzem aquestes coses i hi ha senyals que són molt silenciosos i un dia acabem petant", insisteix la psicòloga.

Com ha d'actuar l'empresa

Sovint l'única resposta que troba el treballador "és anar al metge de capçalera i que et recepti un ansiolític". No té altres eines que no sigui agafar la baixa, explica Dolors Líria.

La psicòloga opina que la salut pública no té prou recursos per abordar aquests temes des de la prevenció i la promoció de la salut.

"Malestars vinculats a la feina, a la pressió a l'estrès, no necessàriament han d'acabar amb una patologia de salut mental"

La bona notícia, segons les dues expertes, és que la situació sembla que està canviant. Arran de la pandèmia ha crescut la consciència de la importància de tenir cura de la salut mental, també en el món laboral.

A les empreses també creix aquesta consciència, però sovint no saben com abordar-ho, recorda Liria. Imma Badia explica el que diu als empresaris: "Cal parar-se a pensar el motiu pel qual la gent està de baixa, o arriba tard, o està malhumorada... potser hi ha alguna cosa en l'organització que es pot canviar".

Badia recorda que la "salut laboral és responsabilitat de l'empresa" segons la llei de riscos laborals i reclama més avaluacions psicosocials. "Amb aquestes avaluacions l'empresa podria adonar-se de què està passant realment."

Les dues coincideixen que la responsabilitat és compartida i queda molt per fer.

7 claus per millorar l'entorn de feina

Què poden fer les organitzacions per millorar l'entorn de treball i el benestar mental dels treballadors:

► Prevenció, cultura laboral positiva i suports a la salut mental i física: Oferir serveis d'atenció psicològica, formació en competències per a l'exercici saludable de la feina i programes de benestar emocional i d'autoconeixement per tenir consciència de riscos i físics i psicològics. Millora la moral, la satisfacció laboral i reté el talent.

► Apostar per lideratges saludables: que tinguin en compte la part emocional que té la feina en les persones, fomentar entorns de treball saludables, col·laboració, treball en grup.

►Crear expectatives realistes, amb objectius clars, assumibles, la col·laboració en el treball: "El treball en equip és un dels grans protectors de la salut mental", diu Liria

► Comunicació oberta i transparent: "Escoltar els treballadors és important perquè expliquin què els està passant", assenyala Badia. Fa que l'empleat se senti valorat i part de l'organització

► La regla de les 3 R: Reconeixement / Recompensa/ Retroalimentació. Valorar el treball més enllà dels objectius, donar seguretat, suport davant l'error i valor en l'aprenentatge per sobre del perfeccionisme o la hiperproductivitat. Manté la motivació i el compromís amb l'empresa

► Gestió eficaç del temps: límits, desconnectar de la feina i més vida personal. Adequar la jornada de treball, control horari, planificació tasques, flexibilitat horària i pautes de descans.

► Autonomia, flexibilitat. Tenir un cert control en la planificació del treball redueix la sensació d'estar atrapat en la rutina.

Tenir treballadors satisfets amb la seva feina és més rendible, conclou Badia.

Què pot fer el treballador? Autoconeixement i lideratge positiu

El treballador, diu Badia, sovint no es reconeix en el problema i creu que tot és culpa de l'empresa, però també ha de tenir un paper actiu per trobar una solució, com fer "activitats que t'agradin i et relaxin, que et facin desconnectar de la feina".  

Liria aconsella al treballador fer un exercici d'autoconeixement i "preguntar-se sobre les pròpies dificultats, les angoixes, entendre per què ens passen les coses que ens passen, o com funcionem", una bona eina "per veure on estan els riscos i, per tant, també buscar solucions"

"Tenir cura d'un mateix és una responsabilitat personal i professional perquè per fer la feina has d'estar bé, però les empreses també han de promoure aquests entorns saludables".

A més de les eines de formació, Dolors Liria dona una importància especial al lideratge en l'empresa. "El lideratge ha de contemplar com estan les persones, definir bé els seus objectius, com gestionen el seu temps, valorar com s'estan organitzant, que els equips puguin treballar de manera col·laborativa".

La persona que exerceix el lideratge del grup a la feina ha de tenir, segons Liria, sensibilitat emocional i competències com l'empatia i saber escoltar de forma activa, no només pel que fa la feina, sinó per la situació personal i emocional de l'empleat.

"És molt important fer-ho, perquè si no acaba sortint més car en tots els aspectes. No atendre el malestar emocional a dintre de la feina té un cost elevat, inclús econòmic."  

Liria explica que es produeix una cadena de repercussions: "Si hi ha malestar emocional a la feina, hi ha més baixes, més absentisme, i tot això té un cost econòmic. A més, el clima laboral pot fer que estiguem més irascibles, hi hagi més conflictes interpersonals, cosa que va en contra del treball en equip, que és el treball que dona millors resultats. Per tant, afecta els resultats i el rendiment de la feina. I si són feines de cara al públic o assistencial, l'impacte encara és més gran perquè afecta tercers".

A qui afecta més? Joves i sèniors

Se sol relacionar els casos de sisifèmia amb els joves professionals al principi de la carrera, però també afecta treballadors sèniors al final de la carrera que tenen por de no estar a l'altura, de no ser prou competitius i perdre la feina en un moment crític.

També es relaciona amb feines qualificades, especialitzades o amb responsabilitats superiors, però es donen casos en tots els àmbits, assegura Imma Badia. Igualment, afecta persones amb feines "freelance" o autònoms.

Dolors Liria, a més d'amb les qualitats personals del treballador --autoexigents, perfeccionistes, responsables, actius--, relaciona els casos de sisifèmia amb entorns laborals complexos d'una societat hiperactiva, hiperproductiva, i amb la gestió de la incertesa que genera la precarietat laboral.

"Es una combinació difícil, de molta exigència per la productivitat, una hiperproductivitat, i una precarietat laboral important."  

Els entorns laborals VUCA i BENI

Els estudis sobre la salut física i mental dels treballadors i l'organització laboral a les empreses ens porten dos nous conceptes que descriuen els entorns de treball a què feia referència Dolors Liria.

El terme VUCA respon a l'acrònim en anglès de volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat que descriuen els entorns laborals amb una alta competitivitat, cada cop més tecnificats, en què s'inclou el teletreball, i cal adaptar-se a canvis continus cap a fites ambigües, segons analitza l'associació de directius APD.

Aquesta descripció, segons els experts, ha quedat obsoleta i ha donat pas a l'entorn BENI, acrònim en anglès, de fràgil, ansiós, no lineal i incomprensible, un pas més enllà en què treballadors i empreses han de sobreviure, segons la revista Fist Workplaces.

El que abans era  volàtil i canviant ara és "fràgil i a punt del col·lapse"; la incertesa es converteix en ansietat. I de la complexitat s'ha passat a la no lineatitat, és a dir que "no sempre s'avança i es pot retrocedir en qualsevol moment".

Els resultats d'un estudi de la multinacional d'assegurances Cigna, fet el 2023 sobre salut laboral a les empreses, mostren que un 31% dels empleats a l'estat espanyol diuen sentir-se sobrecarregats a la feina. Un altre estudi global de la mateixa firma, mostra que un 69% diuen que no poden desconnectar.

L'estudi també demostra que l'entorn i la cultura laboral són diferents arreu del món. La xifra global de treballadors que reconeixen treballar més enllà de l'horari laboral és del 65%, un percentatge que arriba al 60% als Estats Units, però que a Europa és del 16%.

"Aquests entorns creen funcionaments molt ansiosos amb una dificultat important per generar espais per pensar, per poder elaborar aquestes angoixes i poder-les entendre. Llavors, entres en un bucle" explica la psicòloga.

Malgrat la por a la pèrdua de talent que manifesta l'Imma Badia, les dues expertes creuen que s'està iniciant un canvi entre les noves generacions i la relació amb la feina.

I Liria conclou: "Les persones es queden o estan a gust a les empreses, sobretot si se senten bé, si se senten ben tractades i reconegudes, i també amb els companys, i si el que fan té sentit per ells i donen sentit a la feina. Tot això, al final, és molt més important que el tema econòmic".