Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Què és la llei de la claredat canadenca en què es fixa la proposta d'Aragonès?

No és el primer cop que la via canadenca és un referent per resoldre el cas català

Redacció/ACNActualitzat

"Quan i com Catalunya pot tornar a exercir el dret a decidir": això és el que ha de permetre l'acord de claredat que ha proposat aquest dimarts, en el debat de política general, el president de la Generalitat, Pere Aragonès; una proposta que s'inspira --com ell mateix ha explicat-- en l'Acord de Claredat del Canadà. 

Però què és aquest acord? Es tracta d'una llei aprovada pel Parlament canadenc l'any 2000 que estableix les bases perquè l'executiu pugui negociar la secessió d'una de les seves províncies després d'un referèndum. El text dona a la Cambra dels Comuns del Canadà la potestat de decidir si la pregunta és prou clara i verificar si el suport de la població és majoritari.
 
Si bé la norma canadenca pot ser aplicada a totes les regions del país, es va crear com a resposta als dos referèndums d'independència del Quebec. En l'últim, el del 1995, el "no" va guanyar per dècimes al "sí" --50,6% a favor de la independència i 49,4% en contra-- i una pregunta que molts van considerar "ambigua".

L'objectiu de la llei és, doncs, que les bases d'un referèndum d'independència quedin clares i que no hi hagi marge per a la interpretació del resultat.

En primer lloc, la llei canadenca atorga el poder a la cambra dels comuns del Canadà --la cambra baixa del país-- per decidir si la pregunta del referèndum és clara. D'aquesta manera, si la cambra considera que l'enunciat pot donar peu a confusions, aquest s'ha de tornar a formular.

La norma també permet decidir a la cambra dels comuns quin és el percentatge necessari perquè tiri endavant la secessió. Amb aquest punt, es dona a entendre que cal una majoria reforçada, és a dir, que un procés d'independència necessitaria un suport força més ampli que un 50%.

Per altra banda, la cambra baixa del Canadà també té el poder d'anul·lar una decisió si considera que s'han violat alguns dels principis de l'Acord de Claredat.

I finalment, i en cas que una província es posicioni a favor de la secessió, la llei també estableix que cal fer una esmena a la Constitució i acceptar la independència.

Més de dues dècades després de l'aprovació d'aquesta llei, no hi ha hagut cap altre referèndum d'independència al Quebec i el suport al partit que els va promoure va caure en picat en les últimes eleccions provincials. 

Els antecedents de la via canadenca

No és la primera vegada que la via canadenca apareix com a referent per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya

Els comuns ja la van plantejar durant el debat de política general del 2018. Un any després, l'actual conseller d'Empresa, Roger Torrent, d'Esquerra, va tornar a posar damunt la taula aquesta proposta, en una conferència a Madrid, quan presidia el Parlament. La Moncloa, però, va rebutjar-la immediatament.

Però el primer de parlar-ne va ser l'actual ministre de Cultura, Miquel Iceta el 2016, quan era primer secretari del PSC. Iceta apostava en primer terme per una reforma constitucional, però, si no era possible, obria aquesta opció, rebutjada frontalment pel PSOE. 

Miquel Iceta en una imatge d'arxiu (ACN/Guillem Roset)

"La llei de la claredat canadenca ofereix possibilitats que jo crec que val la pena tenir en compte", deia en aquell moment Iceta, però finalment va caure de la ponència socialista pel rebuig socialista i de dins del mateix PSC.

Ara, l'actual primer secretari del PSC també ha rebutjat de ple la proposta d'Aragonès. "Crec que no resol res i, amb tots els respectes, és un 'déjà-vu'", ha assegurat Salvador Illa en la seva intervenció al debat de política general. El socialista li ha dit a Aragonès que està a favor de "votar acords", però no de "votar ruptures".

I la Moncloa hi ha tancat una altra vegada la porta. Ho ha fet a través de la portaveu, Isabel Rodríguez, que ha recordat que les relacions entre els dos executius es vehiculen a la taula de diàleg, on la Generalitat manté --ha assegurat-- unes "pretensions de màxims" que "no són en absolut compartides pel govern" espanyol. 

 

ARXIVAT A:
Referèndum 1-OIndependènciaDebat política general
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut