Què els espera als al·lèrgics: la primavera arrenca amb nivells alts de pol·len

Els nivells de pol·len seran alts però no extrems durant la primavera i a l'estiu estaran dins la normalitat. Així ho preveu, si no hi ha canvis meteorològics importants, la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de la UAB.

Les precipitacions de novembre a bona part del territori i un hivern més temperat de l'habitual van afavorir floracions i pol·linitzacions importants durant l'hivern. Això feia preveure una primavera pol·línica avançada en el temps, que s'ha frenat per la baixada de temperatures.

Les prediccions indiquen que la primavera serà lleugerament més càlida i menys plujosa de l'habitual i per això la XAC preveu que les pol·linitzacions primaverals seguiran la tendència de començar com habitualment i amb força, però que tinguin una durada més curta de l'habitual.

Les primeres pol·linitzacions primaverals són les de pollancre, plàtan, pi, parietària, salze, auró, moreres i gramínies i més endavant es produeixen les de bedoll, blets, plantatge i olivera.

Les precipitacions del novembre van recarregar els aqüífers i van aportar bon reg a les plantes. L'hivern més temperat ha permès floracions i pol·linitzacions importants. Per tot això, les pol·linitzacions hivernals de xiprer, avellaner, freixe i vern han estat importants i en diverses ocasions han superat les concentracions mitjanes històriques enregistrades des del 1994 fins a l'actualitat.

També es va avançar l'inici del període de risc d'al·lèrgia, però la pol·linització no s'ha allargat.

Les prediccions de la XAC es podrien modificar si les temperatures no fossin tan elevades com es preveu, cosa que allargaria la pol·linització de les plantes, si es donessin episodis de pluges o si hi hagués episodis de vent molt fort provinent de direccions sense o amb poc pol·len, per exemple de mar cap a terra.

Cap a informació en temps real

La XAC està impulsada des de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i el Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB. Des del 1983 estudia la diversitat i els nivells dels pòl·lens i les espores de fongs a l'aire gràcies als captadors ubicats a nou localitats: Barcelona, Bellaterra, Girona, Lleida, Manresa, Planes de Son, Roquetes-Tortosa, Tarragona i Vielha.

A la web del XAC i als comptes d'Instagram i de Twitter es publica setmanalment un butlletí amb les prediccions dels nivells de pòl·lens i espores al·lergògens que s'esperen per als següents dies.

I aviat, el nou projecte AtPollenFluo permetrà mostrar mesures de la concentració de pol·len a l'aire en temps real al campus de la UAB, a Cerdanyola del Vallès. Per la doctora Jordina Belmonte, coordinadora de la XAC, és tot un repte i el primer pas per oferir un important servei a les persones amb al·lèrgies:

"Aconseguir equipaments contrastats i a un preu assequible permetrà en un futur proper conèixer en temps real el contingut en pol·len de l'aire i contribuirà a millorar notablement la qualitat de vida de les persones amb al·lèrgia, així com el diagnòstic, tractament i prevenció de les al·lèrgies respiratòries."

A Catalunya, 2,5 milions de persones tenen una malaltia al·lèrgica i la xifra es duplicarà el 2050. Això incrementant els costos sanitaris, socials i familiars i, segons la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), farà imprescindible la figura de l'especialista en al·lergologia per tractar aquesta malaltia sistèmica.

Actualment, el 25% de la població catalana té rinitis i/o conjuntivitis al·lèrgica i fins a un 12% té d'asma al·lèrgica. Amb molta freqüència, aquests pacients tenen alhora altres malalties al·lèrgiques, com al·lèrgia alimentària, anafilaxi o dermatitis atòpica, entre d'altres.

A més, la contaminació atmosfèrica per partícules altera l'estructura del pol·len. Aquest genera proteïnes d'estrès com a mecanisme de defensa i això augmenta la seva capacitat d'induir una resposta al·lèrgica en persones susceptibles.

Per això, durant el confinament i les restriccions de mobilitat de vehicles motoritzats hi va haver un efecte beneficiós. Però va ser temporal, com explica la doctora Lorena Soto, al·lergòloga de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i coordinadora del Comitè d'Al·lèrgia Respiratòria de la SCAIC:

"Durant l'eliminació progressiva de les restriccions de mobilitat de vehicles, els nivells de contaminació ambiental van tornar a nivells de períodes previs, amb el consegüent empitjorament de la malaltia al·lèrgica respiratòria."

No confondre al·lèrgia i covid

La coincidència amb la covi pot augmentar la preocupació de les persones afectades, però ara com ara no s'ha demostrat que tenir malaltia al·lèrgica respiratòria sigui un factor de risc per tenir complicacions greus degut a la infecció per SARS-CoV-2.

També és important distingir els símptomes, que per a la covid són principalment febre, tos seca, irritació i/o dolor de gola, dificultat per respirar i, ocasionalment, cansament, dificultat per a la concentració o símptomes gastrointestinals, entre d'altres.

En canvi, l'al·lèrgia respiratòria es caracteritza per predomini de la mucositat, esternuts, congestió nasal i la picor nasal, d'ulls, gola o a l'interior de l'orella, tos seca, xiulets, i opressió del pit amb sensació d'ofec.