Què diu la ciència sobre la protesta pagesa: "Els necessitem, però també el medi ambient"

Representants dels principals centres d'investigació vinculats al medi ambient alerten que algunes de les reivindicacions que arriben de la pagesia podrien acabar sent contraproduents

Jordi RegàsActualitzat

La pagesia i la feina que fan és imprescindible. Poques afirmacions generen tant de consens, es parli amb qui es parli. També és el punt de partida dels científics que dirigeixen alguns dels principals centres d'investigació catalans, que vetllen pel medi ambient i la biodiversitat.

Joan Pino, director del centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de l'UAB, ho té claríssim: "Necessitem el sector primari i no podem perdre'l. Ens proveeix d'aliments i alhora contribueix d'una manera molt important al manteniment del paisatge i de la biodiversitat".

"Hem d'aconseguir alinear aquestes pràctiques amb una conservació dels ecosistemes i de la biodiversitat."

La pèrdua de biodiversitat actual es deu "tant a les pràctiques agroramaderes intensives com al seu abandonament", explica Pino.


Què passa amb l'agenda 2030?

Entre les reivindicacions dels pagesos, recollides en els seus manifestos, es demana la derogació de l'agenda 2030, tot i que hi ha col·lectius, com els de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat, que se n'han desmarcat i han deixat clar que hi estan plenament a favor. 

La derogació és una petició que ha generat sorpresa a la comunitat científica.

Isabel Pont Castejón, directora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de l'UAB (ICTA-UAB), està convençuda que els objectius aprovats en aquesta agenda per Nacions Unides el 2015 i signats per 190 estats del món no representen cap perill per a la pagesia, just al contrari.

"Allà tenim objectius com la fam zero, aigua per a tothom, igualtat o educació. Ens interpel·la a tots, per bé."

"L'agenda 2030 no és una norma, no és coactiva, només demana als estats i als poder públics que facin tot el possible per aconseguir aquests objectius. Per això em va causar molta estranyesa", explica Pont.

"L'Agenda demana incrementar la producció agrícola, però en el sentit de què sigui una producció resilient, que sigui adaptada al canvi climàtic". La directora de l'ICTA-UAB intueix per on ve el problema: "Pel sector primari entenc que és on hi poden veure els problemes, perquè hauran de fer canvis, uns canvis que potser seran costosos, però l'agenda 2030, en el seu conjunt és una crida a millorar l'estatus de la humanitat."

Un tractor amb una pancarta contra les polítiques agràries europees
Un tractor amb una pancarta contra les polítiques agràries europees (ACN/Gemma Sanchez Bonel)

Joan Pino també intenta comprendre els motius del sector: "Crec que es percep com una altra restricció, una altra font de problemes, una altra font d'obligacions a complir que entorpeixen un dia a dia que pels pagesos ja és complicat".

"Es percep com una ideologia de base que és el motiu de tots els mals"

El director del CREAF adverteix: "El sector haurà de ser ambientalment sostenible o no serà, en un futur. Estem en un moment que l'activitat humana impacta de forma directa sobre el funcionament dels ecosistemes i sobre la biodiversitat. No té sentit que ens emprenyem amb el medi ambient perquè també formem part d'aquest medi i, per tant, tot allò que fem per degradar-lo acaba girant-se'ns en contra".

La directora de l'ICTA, Isabel Pont argumenta en una línia similar, "no ens agradarà, però si el canvi climàtic el tenim aquí i ens haurem d'adaptar. El sector científic haurem d'ajudar perquè les decisions que es prenguin a nivell polític siguin adequades, però també haurem de proposar-los alternatives als pagesos."


I els pesticides? L'altra reivindicació controvertida

El 6 de febrer, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, feia marxa enrere en l'objectiu comunitari de reduir l'ús de pesticides a la meitat de cara al 2030.

El que molts van interpretar com una concessió a les protestes dels pagesos europeus, ha causat un rebuig frontal des de la comunitat científica.

"Crec que no és una reclamació que afavoreixi els productors locals ni els petits productors" afirma el director del CREAF. "Segurament a qui afavoreix més és al sector més agroindustrial. I aquí és on tenim el repte, aconseguir que el sector primari sigui rendible i ambientalment sostenible".

Just per aquest motiu també ha sorprès la demanda recollida en el manifest del 6F, on es demana agilitzar l'autorització excepcional de noves substàncies quan aquesta impliqui una millora en la lluita contra una plaga.

La protesta de la pagesia ha portat els tractors fins a les ciutats
La protesta de la pagesia ha portat els tractors fins a les ciutats (ACN/Albert Hernàndez)

Carles Flaquer, director del grup Recerca en Biodiversitat del Museu Ciències Naturals Granollers, hi busca una explicació: "El que volen és menjar per avui. No els expliquis què passarà d'aquí a 10 anys, perquè el problema el tenen ara. Per això surten al carrer".

"Si tu et fiques en una roda que necessites ingressar molts diners perquè has de pagar unes inversions necessàries per tirar endavant moltes hectàrees de conreu, entenc que t'escanyi el dia a dia. Tenir una visió a llarg termini així no és fàcil."

Flaquer el que recomana és fer un pas enrere i apostar per un paisatge en forma de mosaic, que eviti les grans extensions homogènies: "Si tu poses un cultiu únic i exclusiu d'una planta amb molta extensió, moltes hectàrees, el que estàs fent és que ho uniformitzes i ho banalitzes tot. Elimines la competència, però qui guanyarà allà la batalla? La plaga del conreu".

Com s'ha lluitat contra això per anar de pressa, per produir es pregunta Flaquer: "Posant-hi pesticides o herbicides, perquè el meu conreu no tingui competència. Però amb el temps s'està demostrant que això exhaureix la terra, de fet ja hi ha algunes d'aquestes grans empreses del complex agroindustrial que estan fent canvis perquè la terra ja no dona el que donava, han esgotat la mamella".

"L'agricultor ha caigut en fer més, sigui com sigui, però si no trenquem aquesta dinàmica veig molt difícil que ens en sortim."

Aquest és el diagnòstic, però la solució, reconeix Flaquer, no és senzilla: "No dic que sigui fàcil perquè és una dinàmica mundial. Pots tirar més pesticides en casos d'urgència, però jo insisteixo, en grans extensions agrícoles on no hi hagi fauna auxiliar que et controli plagues de forma natural, on no tinguis una ajuda de la natura, estàs perdut."

ARXIVAT A:
CiènciaAgriculturaRamaderia
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut