Puigdemont promet "persistir" davant les "amenaces" de l'Estat com van fer les Bases de Manresa fa 125 anys

Puigdemont promet "persistir" davant les "amenaces" de l'Estat com van fer les Bases de Manresa fa 125 anys

Puigdemont promet "persistir" davant les "amenaces" de l'Estat com van fer les Bases de Manresa fa 125 anys

Pla general de la taula presidencial al saló de sessions de Manresa amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al mig. 24 de març de 2017. (Horitzontal)

Pla general de la taula presidencial al saló de sessions de Manresa amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al mig. 24 de març de 2017. (Horitzontal)

ACN Manresa.-El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha promès aquest divendres en el marc de la commemoració dels 125 anys de la redacció de les Bases de Manresa que el Govern no deixarà de "persistir" davant les "amenaces" de l'Estat. "Si fa 125 anys no van deixar d'insistir ni amb l'eco de les amenaces que van arribar des del Congrés de Diputats ni tampoc amb les incerteses que tenien, avui tampoc ho farem", ha exclamat el cap de l'executiu. En aquest sentit, Puigdemont ha dit que "avui ens sentim hereus de l'assemblea on tot va començar i tenim el deure de continuar aquell fil que es va començar a trenar a Manresa". L'acte de commemoració de les Bases de Manresa ha comptat també amb la presència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i s'ha celebrat al Saló de Sessions del consistori, el mateix lloc on fa 125 anys les elits intel·lectuals i econòmiques de Catalunya es van reunir per estructurar com havia de ser la futura constitució catalana.

A la mateixa sala on el 1982 es van reunir els redactors de les Bases de Manresa, Puigdemont ha destacat que ja aleshores la resposta de l'estat espanyol davant d'aquella proposta va ser la via judicial. En aquest sentit, Puigdemont ha dit que "han estat 125 anys de propostes i 125 anys de respostes de la mateixa manera". Tot i això, ha advertit el president, "igual com fa 125 anys no van deixar d'insistir ni amb l'eco de les amenaces ni amb les incerteses que tenien, avui tampoc ho farem". "Catalunya ha de ser allò que els catalans volen que sigui i només així serà lliure, moderna i democràtica", ha reblat. Puigdemont ha dit que les Bases de Manresa representen "l'entrada al despertar del catalanisme polític" i ha dit que "fa 125 anys ja van anticipar-se al que després seria el dret a l'autodeterminació dels pobles". "Avui sabem que aquelles Bases eren molt sòlides perquè ens hi continuem recolzant i ens sentim prou forts per poder, amb una visió actualitzada d'aquella assemblea, fer una proposta que estic convençuts que els assemblearis de fa 125 anys també recollirien", ha expressat el president. L'acte de commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa també ha comptat amb la intervenció de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, qui, en la mateixa línia que Puigdemont, ha criticat que les reaccions de Madrid "s'han repetit cada cop que Catalunya ha presentat un projecte polític". Forcadell ha apuntat que el text de les Bases de Manresa "ha quedat àmpliament superat pel pas del temps" però "la seva lectura feta en el seu context ens ha d'ajudar a entendre el nostre passat i també a interpretar millor el present i futur immediat". Segons la presidenta del Parlament, hi ha un element que s'ha anat repetint des del 1892 i és la "persistència de la nostra identitat nacional malgrat els intents d'esborrar-la amb tot tipus d'imposicions". Les altres autoritats que han presidit l'acte han estat la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent. Conesa, en el seu discurs, també s'ha mostrat crítica amb la "politització dels tribunals" i ha volgut remarcar la importància de les Bases per "assolir la majoria d'edat del catalanisme". De la seva banda, Junyent ha defensat que Manresa "ha demostrat al llarg de la història una capacitat de resistència i també de fidelitat al catalanisme" i, per això, "ara, en un moment transcendental pel futur del país, volem seguir jugant un paper destacat en el camí cap a la nostra llibertat". L'acte institucional s'ha clos amb la interpretació de l'Himne Nacional de Catalunya, a càrrec de l'Orfeó Manresà i la Capella de Música de la Seu. Tot seguit, el president de la Generalitat, acompanyat pel batlle de Manresa, la presidenta del Parlament i la presidenta de la Diputació han presenciat el Ball de l'Àliga de Manresa sota les voltes de la plaça de l'Ajuntament degut a la intensa pluja que queia en aquell moment. 125 anys de l'inici del catalanisme políticLes elits intel·lectuals i econòmiques de Catalunya es van reunir l'any 1892 a Manresa per estructurar com havia de ser la futura constitució catalana. D'aquesta reunió, que es va allargar durant tres dies, va néixer el document Les Bases de Manresa, considerat una de les primeres expressions del catalanisme polític. Aquest mes de març se celebren 125 anys del naixement d'aquest document i el tret de sortida ha sigut aquest divendres amb l'acte institucional al saló de sessions, el mateix espai on va tenir lloc la reunió. Un dels comissaris de la commemoració, Francesc Comas, ha relatat que després de 125 anys "l'esperit de les Bases continua més vigent que mai".En el transcurs de l'acte, Comas també ha explicat els motius pels quals es va escollir Manresa per celebrar l'assemblea de la Unió Catalanista. En primer lloc, pel concepte de descentralització, ja que es va apostar per Manresa perquè aleshores era la quarta ciutat de Catalunya i la segona de la província de Barcelona. En segon lloc, perquè l'agrupació Lliga Regional de Manresa, que és qui va organitzar l'assemblea, tenia molt pes dins la Unió Catalanista. I per últim, per la centralitat de la ciutat i pel fet que hi hagués tren, que permetia una molt bona mobilitat. Actes institucionals, acadèmics, divulgatius i ciutadansEls organitzadors de la commemoració han preparat un seguit d'actes al llarg de tot un any centrats en quatre àmbits -institucional, acadèmic, divulgatiu i ciutadà- per fer la màxima difusió de l'efemèride. Entre les activitats, hi ha jornades, seminaris i conferències que es faran primer a Manresa i després a Barcelona; també una gran exposició, per exemple, que s'estrenarà a la capital del Bages i posteriorment s'exhibirà a Barcelona, així com visites guiades al saló de sessions manresà i a altres edificis del patrimoni vinculats a l'efemèride. En l'àmbit ciutadà, és previst dur a terme actuacions de caràcter més popular, en què es busca sobretot la participació de les entitats de la ciutat.Aquest dissabte a la tarda, per exemple, tindrà lloc una jornada de portes obertes a la casa consistorial de Manresa, declarada recentment Bé Cultural d'Interès Nacional. Serà de 5 a 8 de la tarda i es faran visites guiades per conèixer a fons la història de Les Bases. Una altra de les propostes que es volen tirar endavant és fer una crida perquè altres ciutats del país, a banda de Manresa, dediquin un carrer a les Bases de Manresa.