"Per sobre del meu cadàver": Itàlia es nega a tornar una escultura comprada pel règim nazi
El "Discòbol de Lancellotti" va ser venut a la força a Alemanya el 1938, per ordre directa de Mussolini, que volia complaure Hitler
L'escultura del "Discòbol de Lancellotti" és una rèplica romana en marbre del II abans de Crist considerada com la més fidel a l'original feta en bronze per l'escultor grec Miró tres segles abans. L'obra, que actualment és al Museu Nacional Romà, l'ha reclamat la Gliptoteca de Múnic, que diu que és seva perquè el govern nazi la va comprar l'any 1938.
El ministre italià de Cultura, però, es nega a retornar la peça i ha arribat a dir que, si els alemanys volen recuperar-la, hauran de passar per sobre del seu cadàver. Gennaro Sangiuliano assegura que l'escultura és "un patrimoni nacional".
Il discobolo è patrimonio della nazione.
Gennaro Sangiuliano (@g_sangiuliano) December 3, 2023
Il servizio del @tg2rai pic.twitter.com/qCsM9seia8
Sangiuliano ha dit que està segur que la seva homòloga alemanya, Claudia Roth, no ha estat informada d'aquesta reclamació, que sembla que està a punt de provocar un conflicte diplomàtic. I s'ha mostrat convençut "que la col·laboració entre Alemanya i Itàlia, excel·lent en molts camps, millorarà encara més al futur també en l'àmbit cultural".
Venuda per la força, com a gest de Mussolini a Hitler
El conflicte neix d'una carta enviada pel director del Museu Nacional Romà, Stéphan Verger, al seu homòleg de la Gliptoteca alemanya, Florian S. Knauß, en la qual li reclamava el retorn de la base de marbre del segle XVIII sobre la qual descansava el "Discòbol". La Gliptoteca acull la Col·lecció Estat d'Antiguitats gregues i romanes.
Com a resposta, el director del museu alemany no només s'ha negat a tornar la base de marbre que li reclamaven, sinó que ha reivindicat la devolució del "Discòbol", assegurant que "l'escultura va ser adquirida legalment per l'estat alemany", sense fer cap menció que va ser venuda, per la força, durant el règim nazi.
L'escultura es va trobar a Roma l'any 1781 i era propietat del príncep romà Lancellotti, que la va haver de vendre al règim nazi per ordre directa del dictador Benito Mussolini, però en contra del dictamen del Ministeri d'Educació i del Consell Superior de les Ciències i les Arts.
Mussolini volia complaure Hitler, que havia quedat impressionat per l'estàtua durant la seva visita a Roma el maig del 1938. L'obra havia sortit en el documental "Olympia", dedicat als Jocs Olímpics de Berlín del 1936, que va fer la directora Leni Riefenstahl, i per a Hitler representava el seu ideal de l'estètica ària.
L'estàtua es va vendre llavors per cinc milions de lliures i va estar al museu de Múnic fins al 16 de novembre del 1948, quan el ministre Rodolfo Siviero va aconseguir incloure-la en la llarga llista d'obres d'arts espoliades per l'Alemanya nazi que havien de tornar a Itàlia.
Pel director de la Gliptoteca, la venda va ser legal i l'obra pertany al govern alemany:
"Les institucions italianes al poder en aquell moment van estar d'acord amb l'exportació. Ni tan sols va ser un 'regal' per a Adolf Hitler. La repatriació a Itàlia va violar la llei, segons l'opinió legal de l'estat bavarès i del nostre museu."
El "Discòbol" es va exhibir aquest any a l'exposició "Arte Liberata 1937-1947" feta al Quirinal, que mostrava la feina d'un grup de funcionaris italians que van protegir milers d'obres d'art de les bombes i l'espoli nazi.
Entre les obres exposades hi havia pintures de Piero della Francesca, Botticelli, Tiziano o Luca Signorelli.
