Per què seure a terra millora la salut i pot servir per avaluar la nostra condició física

Gairebé una tercera part de la nostra vida la passem estirats dormint, i bona part de la resta estem asseguts en tota mena de mobles, sobretot cadires.

Especialment, les persones que tenen vides molt sedentàries, cosa que acostuma a perjudicar-les i contribueix a escurçar-los la vida.

En aquest sentit, s'han estudiat molt bé les conseqüències que té el sedentarisme per a la salut cardiovascular, però força menys els perjudicis per a la musculatura i l'esquelet.

Seure a terra i aixecar-se com a test de longevitat

Un equip de científics del Brasil va idear fa anys un test senzill per avaluar-ho: van demanar a 2.000 persones d'entre 50 i 80 anys que s'asseguessin a terra i s'aixequessin.

Van valorar del 0 al 10 l'habilitat de cadascú, puntuant més alt les persones que eren capaces de fer-ho sense fer servir les mans ni recolzar-se enlloc, i també sense perdre l'equilibri.

6 anys després van comparar les puntuacions de les 159 persones que havien mort, i van veure que hi havia una correlació molt significativa: com menys puntuació, menys esperança de vida.

En aquest vídeo fet per la fisioterapeuta lleidatana Clara Bergé es pot veure com es fa el test i com funcionen les puntuacions:

Discutible científicament, recomanable com a prova personal

Les conclusions científiques del test són discutibles, perquè la mostra era esbiaixada -només persones de procedència europea, de classe alta i amb bona salut- i a més no van analitzar les causes de les morts.

Però, malgrat això, Clara Bergé considera que és molt recomanable fer-lo, perquè evidencia de manera molt eficaç la condició física de la persona:

"Si avalues el test, és molt complet, perquè estàs valorant la força, l'estabilitat i la flexibilitat de la persona, són valors que poden donar una visió molt aproximada de la funcionalitat de la persona."

(4/8) Però és cert que ser capaç d'asseure's i aixecar-se de terra, amb suports o sense... és una activitat funcional que trenca la prolongació de conducta sedentària 😉 i requereix força, equilibri, flexibilitat i coordinació pic.twitter.com/KbQG3sl9Te

— Clara Bergé ♫ ♪ (@ClaraBerge) May 10, 2023

De tota manera, és un test que la majoria de persones dels països occidentals no poden pretendre fer amb bona puntuació les primeres vegades, perquè no estan acostumades a seure a terra.

Seure massa en cadires, un mal hàbit occidental

En aquest sentit, Bergé afirma que el problema és cultural, perquè la majoria de situacions de la vida quotidiana estan pensades per estar asseguts, i trobem seients a tot arreu, fins i tot per anar de ventre:

"A Europa, el costum és que, quan els nens comencen a anar a l'escola, ja els asseiem en una cadira, estem educats així, fins i tot per anar al wàter. En canvi, per exemple, si vas la Xina, ja no hi ha seient per anar al wàter."

Amb ànim de trencar aquesta tendència, un article acabat de publicar a la revista nord-americana TIME proposa adoptar l'hàbit de seure a terra cada dia entre 15 i 30 minuts.

Els perjudicis del sedentarisme

Segons aquesta fisioterapeuta, és una bona recomanació, però que en el fons del que es tracta és de moure's i canviar sovint la posició del cos:

"Quan estem molta estona en una posició, hi ha compressió de les artèries, dels nervis, de les venes, dels vasos limfàtics, tot això."

Al final estar assegut moltes hores dia rere dia acaba produint disfuncions, i apareixen dolors a l'esquena, sobretot lumbars, però també cervicals, i als genolls i a les espatlles principalment.

Bergé explica que li arriben persones que creuen que els dolors que tenen són causats no pel sedentarisme, sinó per activitats físiques intenses que han fet al llarg de la vida:

"A vegades, la gent es pensa que té els genolls fotuts perquè va córrer molt quan era jove. Tindràs fotuts els genolls si els has tingut molta estona a 90 graus, mantinguts en aquesta posició, i la rigidesa sorgirà d'aquí, no d'haver corregut quan ets jove."

Activitat física al marge de l'esport

Un problema és la separació que fem entre fer esport i la resta d'activitats, i això fa que no fem cas al nostre cos quan ens demana que canviem la posició:

"Als països orientals ho fan molt això de dir: "ara parem tots i fem tai-qi", i a les oficines fan el que anomenen "pauses actives" i tot s'aixequen i fan exercicis conjuntament."

Però habitualment als països occidentals es fa estrany que algú a la feina, de sobte, s'assegui a terra o es posi a fer exercicis durant uns minuts, i tampoc els metges acostumen a fer aquest tipus de recomanacions.

En aquest sentit, fisioterapeutes com Bergé creuen que moltes patologies que es tracten amb medicació tindrien millor pronòstic si es receptés canviar d'hàbits i portar una vida més activa.

Sortir del "mode avió"

En tot cas, els canvis s'han de fer amb paciència, sense presses i amb expectatives modestes, per no perdre la motivació i abandonar abans que els efectes es notin.

Clara Bergé fa servir una metàfora curiosa per acompanyar aquest procés: sortir del "mode avió", que és perjudicial per al cos i el seu metabolisme:

"Quan estem asseguts el consum calòric és molt baix, i estar per sota de certs nivells d'energia seria el que jo anomeno les activitats "mode avió", que no consumim, i el disseny del cos no està fet per a aquestes activitats  en "mode avió"."