L'espectacle de la posta de sol a Deltebre

Per què hauríem de mirar més postes de sol: causen emocions positives i rebaixen l'estrès

Un nova investigació suggereix que contemplar els cels de l'albada i el capvespre és un estímul extra per millorar l'estat emocional

Actualitzat

L'espectacle d'un cel amb un taronja vibrant, un vermell encès, un rosa lànguid o un evocador to morat capta l'atenció de moltes persones i, fins i tot, les deixa sense paraules.

Investigadors britànics han explorat les sensacions que ens provoquen els fenòmens fugaços de la sortida i la posta de sol. Conclouen que són els preferits de la majoria de la gent, per sobre dels arcs de Sant Martí, els dies radiants de cel blau o les tempestes de llamps i trons.

Les dades numèriques de l'estudi, que ha publicat Science Direct, mostren que els cels de l'albada i el capvespre són els fenòmens meteorològics més inspiradors i bonics per a la majoria de persones.

L'autor principal de la recerca, Alex Smalley, de la Universitat d'Exeter, ha explicat a The Washington Post que contemplar-los fa augmentar les emocions positives i redueix l'estrès.

"Les poblacions occidentals ens hem desconnectat molt del món natural. Amb tot, la sensació de veure alguna cosa que t'admira i et corprèn fa que els problemes propis disminueixin i no ens preocupin tant."

Consideren que també té un impacte positiu veure aquests fenòmens en paisatges en fotografies, quadres o, fins i tot, en pantalles.

A les conclusions, els autors expliquen que hi havia recerca anterior que indicava que components del paisatge com ara rius, llacs o carrers amb arbres frondosos són característiques estètiques amb molts beneficis.

Ara asseguren que el seu treball aporta proves noves que suggereixen que la meteorologia també té impactes significatius i quantificables. Els "fenòmens efímers", com els defineixen, tenen implicacions "de gran abast" en els humans.

Diverses investigacions ja havien demostrat que passar temps a l'aire lliure pot millorar la salut física i mental, però el nou estudi va més enllà i diu que contemplar fenòmens fugaços és un estímul addicional.

La mostra i la metodologia de treball

L'experiment s'ha fet en línia, amb 2.500 participants. Els ensenyaven imatges d'entorns virtuals, tant urbans com naturals. Als diversos escenaris, se'ls presentaven sis "fenòmens efímers" com ara tempestes, arcs de Sant Martí o postes de sol.

Els demanaven valoracions sobre la bellesa, l'impacte que tenia la imatge i la predisposició que tenien a l'hora de pagar per visitar cadascun dels llocs, en un rang de preus de 0 a 100 lliures.

Els resultats mostren que l'entorn natural està més ben valorat que l'urbà, però els fenòmens meteorològics que s'hi apliquen moderen significativament les diferències fins que pràcticament desapareixen.

Les imatges nocturnes i de tempesta van reduir les valoracions de la bellesa en cada paisatge. En canvi, en el paràmetre de l'impacte, van beneficiar les escenes urbanes.

La valoració econòmica

Molts dels participants van dir que estarien disposats a pagar fins a 100 lliures per poder veure paisatges durant la sortida o la posta de sol, el rang més alt.

Les valoracions econòmiques van ser mínimes en els paisatges de nit i de tempesta. En canvi, els enquestats estaven disposats a pagar un 9% més per visitar un entorn natural a l'alba que en un dia de cel blau i un 41% més si es compara la sortida del sol amb un dia de tempesta.

Algunes de les imatges que els científics van mostrar als participants de l'estudi(Alexander J. Smalley/Mathew P. White)

Els majors de 46 anys eren menys propensos a trobar els paisatges bonics o inspiradors i estaven menys disposats a gastar-hi diners, comparats amb els més joves. Les dones van fer valoracions lleugerament més positives que els homes.

Per què veiem sortides i postes de sol acolorides

Com veiem les postes i sortides de sol depenen dels angles. Durant el dia, el sol es manté més o menys alt i la llum segueix un camí bastant curt i directe, des de l'atmosfera fins a terra. Quan el sol surt o es pon, el camí s'allarga. Aquí és on els colors entren en joc.

La llum blanca és la suma de diferents colors, cadascun dels quals té una longitud d'ona pròpia. Quan els rajos del sol arriben a l'atmosfera, interactuen amb les molècules o partícules en suspensió i es produeix un fenomen conegut com a dispersió.

Les molècules d'aire dispersen les longituds d'ona més curtes, com el blau i el morat, i les eliminen de la nostra línia de visió. Les longituds llargues, com el taronja i el vermell, agafen tot el protagonisme.

Un horitzó encès a Palafrugell (Miquel Galceran)

Els tons de blau es dispersen més i tenen més energia. Per això veiem el cel d'aquest color a les hores centrals del dia.

Arenys de Mar (Josep Corney)

De matinada i al vespre, els raigs del sol arriben més inclinats a la superfície de la Terra i han de creuar més distància. Així, "perden" els colors per la dispersió. Primer, es deixen de veure els blaus, després els verds i grocs i, finalment, els vermells.

Si és un dia ennuvolat, el cel agafa tons rogencs perquè els raigs de sol acaben tenyint gradualment la part baixa dels núvols.

Cel vermell i taronja a Sant Feliu de Guíxols (Lluís Martínez)

Per una sortida de sol acolorida, el cel ha d'estar més clar a l'est, per on surt el sol, i que hi hagi núvols cap a l'oest. A la posta, perquè l'espectacle sigui més vistós, convé justament el contrari: clarianes a ponent i núvols cap a llevant.

 

ARXIVAT A:
CiènciaMedi ambientRecerca científicaSalut Mental
Anar al contingut