Per què creix l'activitat del Sol? Hi haurà noves tempestes, però difícilment veurem aurores

Les espectaculars aurores que es van veure divendres a llocs molt poc habituals han posat en relleu la intensa activitat que té el Sol ara mateix, que s'està acostant al màxim del cicle solar.

Les aurores les van provocar les partícules emeses dies abans des de l'excepcionalment gran conjunt de taques de la superfície solar que ha rebut la denominació d'AR3664, i que té una mida equivalent a uns 17 planetes Terra.

Aquest dimarts l'AR3664 ha fet una emissió de partícules encara més gran que la de la setmana passada, la més gran en gairebé dues dècades, però no arribarà a la Terra perquè les taques ja no hi estan encarades.

És la rotació del Sol, que dura 25 dies, la que ha allunyat les taques, que ja no es veuen perquè és a la part del Sol que ha quedat amagada, i caldrà esperar 12 o 13 dies per veure si han disminuït de mida, o si al contrari s'han fet encara més grans:

Els cicles solars duren 11 anys

L'astrònom Joan Anton Català explica que els cicles solars duren una mitjana d'11 anys, i que el període de màxima activitat de l'actual encara ha d'arribar, tot i que hi ha controvèrsia sobre quan serà el pic.

Les previsions inicials auguraven que seria l'estiu del 2025, però ara hi ha científics que pensen que s'avançarà, i que serà cap a finals d'any o principis de l'any que ve.

Català ho ha explicat al programa Els Matins de TV3 tot fent una curiosa metàfora: és com si el Sol estigués "una mica emprenyat":

? "El sol està una mica emprenyat"

Què li passa al sol? En parlem amb Joan Anton Català (@estelsiplanetes), divulgador científic i màster en Astronomia i Astrofísica#ElsMatins3Cat

? https://t.co/V2FrF4mKxv pic.twitter.com/oEAuDkuYNc

— Els matins TV3 (@elsmatins) May 17, 2024

Les fulguracions i les ejeccions de massa

En els períodes de més activitat és quan apareixen més taques i més grans a la superfície del Sol, que donen lloc a dos tipus de fenòmens: les fulguracions solars, i les ejeccions de massa.

Les fulguracions són emissions de llum d'alta energia que, per tant, triguen només 8 minuts a arribar a la Terra, ionitzen les capes superiors de l'atmosfera i poden interferir en els senyals dels satèl·lits.

En canvi, les ejeccions de massa són fluxos de partícules que formen part de l'anomenat vent solar que surt a uns 3.000 quilòmetres per segon i triga uns quants dies a arribar a la Terra.

L'atmosfera i el camp magnètic ens protegeixen

Aquestes partícules són les que generen les aurores, i també creen les tempestes geomagnètiques que poden afectar el funcionament dels aparells tecnològics.

Català ha explicat que tant l'atmosfera com el camp magnètic de la Terra ens protegeixen d'aquestes tempestes.

Precisament el camp magnètic és el responsable de desviar la majoria del flux de partícules i evitar que impactin contra la Terra, i també que sigui als pols on més sovintegin les aurores, anomenades allà boreals.

Els colors de les aurores

Català ha explicat per què els colors de les aurores que es van veure a Catalunya eren vermellosos, molt diferents de les boreals pròximes a l'Àrtic.

Segons Català, els verds i blaus d'aquestes es deuen al tipus de partícules solars i també de la composició i temperatura de l'atmosfera, que és diferent allà i en latituds més al sud:

"En funció de quina energia porten les partícules solars, amb quines molècules interactuen i a quina altura, les veiem d'un color o d'un altre."

"Ningú s'imaginava aurores tant al sud"

Si el conjunt de taques AR3664 continua sent molt gran, podrien tornar a reproduir-se les aurores a latituds tan baixes, però segons l'astrònom Joan Anton Català, és molt difícil que es repeteixi i, a més, és pràcticament impossible de preveure:

"S'havien donat alarmes de l'arribada de tempestes geomagnètiques la nit de divendres a dissabte, però ningú no s'imaginava que les aurores baixarien tant cap al sud."