Peixos de rebuig en la pesca d'arrossegament tenen propietats antitumorals

El 14% de les espècies que componen el peix de rebuig de la pesca d'arrossegament contenen molècules amb propietats mèdiques. I d'un 16% més se sopspita que també podrien tenir substàncies amb aplicació en medicina.

Així ho conclou un estudi dut a terme per Alfredo García de Vinuesa i Montserrat Demestre, de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), i Arnau Carreño i Josep Lloret, del grup de recerca SealHealth de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona.

L'estudi, elaborat en el marc del projecte CriMa, coordinat per Demestre i Lloret, s'ha publicat a la revista Marine Drugs.

Cada vegada es tenen més dades sobre la possible aplicació farmacològica de les substàncies contingudes en espècies costaneres. Però segons els autors, hi ha poca informació sobre el mateix potencial de les espècies que viuen en els hàbitats d'agregació de crinoïdeus, que inclouen, entre d'altres, estrelles, eriçons i cogombres de mar.

Al Mediterrani, aquests hàbitats es troben entre els 120 i els 170 metres de profunditat i contenen una gran quantitat d'espècies marines, moltes d'interès comercial.

Es tracta d'hàbitats poc protegits, però amb una biodiversitat que pot donar molts beneficis, com explica García de Vinuesa:

"Al Mediterrani, els fons d'agregació de crinoïdeus són considerats hàbitats sensibles i altament productius, però no estan protegits de l'impacte de la pesca. No obstant això, estem treballant conjuntament amb els pescadors d'arrossegament per aconseguir una explotació sostenible que beneficiï tant els pescadors com aquests hàbitats."

Del corall tou al peix gat

Per a l'elaboració de l'estudi, els investigadors van fer campanyes experimentals a bord de vaixells pesquers per identificar les espècies rebutjades per la pesca d'arrossegament realitzada sobre aquests hàbitats, com descriu García de Vinuesa:

"Vam localitzar un hàbitat de crinoïdeus als caladors adjacents al port de Blanes freqüentat per la flota d'arrossegament d'aquest port i ens vam embarcar en diferents campanyes per aconseguir mostres del rebuig."

Posteriorment, van revisar la literatura científica i van comprovar que de moltes d'aquestes espècies se sap que contenen substàncies amb potencial bioactiu.

Finalment, van analitzar diferents factors intrínsecs de cada espècie per avaluar-ne la vulnerabilitat. La combinació de quines espècies hi ha al rebuig, quines contenen -o podrien contenir- substàncies d'interès mèdic i quina és la seva vulnerabilitat dona els resultats innovadors de l'estudi, com explica el doctor García de Vinuesa:

"La idea, al final, la més important, és que cal conservar els fons de crinoïdeus que contenen aquestes espècies amb propietats farmacològiques. Són fons encara poc estudiats. I per això cal la col·laboració del sector pesquer, que és el que estem fent."

En les campanyes dutes a terme el 2019, van poder constatar que del 14% de les 64 espècies rebutjades es coneixen molècules que tenen potencial bioactiu. És el cas de coralls tous, tunicats i peixos com el sorell, el lluç europeu i el peix gat. Les substàncies que posseeixen tenen propietats antitumorals, antibacterianes, antioxidants i antihipertensives, entre d'altres.

A més, el 16% de les espècies rebutjades tenen congèneres que també contenen substàncies amb potencial farmacològic. Els autors creuen que és probable que també produeixin molècules que puguin tenir aplicació en medicina.

Tot i així, el 68% de les espècies o gèneres amb molècules bioactives presenten una vulnerabilitat mitjana o alta en la pesca d'arrossegament. Per això, els autors suggereixen que se les protegeixi, gestionant-ne l'explotació d'una manera molt controlada.

En tot cas, segons García de Vinuesa, "aquestes especies no haurien de ser explotades directament per la pesca per a ús farmacològic, perquè això podria posar en risc la conservació de les seves poblacions":

"Una opció interessant per a l'obtenció de les seves molècules sense posar en risc aquestes espècies és, un cop se'n coneixen les molècules bioactives, obtenir-les per mitjà de la seva síntesi artificial en laboratori."

Zones protegides i cogestió

L'objectiu, segons els autors, és trobar un tipus de gestió adequada d'aquests animals i dels hàbitats d'agregació de crinoïdeus que tingui en compte un equilibri entre la seva explotació i la seva conservació.

En altres estudis recents, realitzats des de la Càtedra Oceans i Salut Humana i l'Institut Català d'Oncologia, havien analitzat les espècies de peixos i macroinvertebrats amb potencial bioactiu presents al Parc Natural del Cap de Creus. Un es va publicar a Aquatic Conservation al setembre. També s'exposen en un article a la revista Mètode.

Segons els autors, n'hi ha moltíssimes i la conclusió és que "les reserves marines poden ser una eina útil per protegir aquesta 'farmàcia de la mar'", com expliquen els doctors Arnau Carreño i Josep Lloret:

"A les reserves marines fins ara es destacava la idea de la protecció dels fons per preservar la biodiversitat i contribuir a la sostenibilitat de la pesca o altres activitats com el busseig, però, a més, vàrem apuntar que  les reserves marines han de poder contribuir a preservar la farmàcia del mar i aconseguir també una biotecnologia marina respectuosa amb el medi ambient."

La solució més preuada, expliquen, seria establir zones protegides on es puguin regular o controlar totes les activitats que poden tenir efectes perjudicials per a les espècies i els hàbitats: ancoratge de vaixells, pesca professional i recreativa, submarinisme, presència de deixalles, etc.

Però Montserrat Demestre destaca: "En els fons on hem fet aquest estudi és impensable, actualment, proposar de fer una àrea marina protegida (AMP). Per això el que hem d'aconseguir són mesures, tant a nivell de l'activitat de pesca  com en l'àmbit de la divulgació." I afegeix:

"Així, s'ha conscienciar tant els pescadors com el públic en general de la importància d'aquests fons i difondre-la. També s'han de poder fer seguiments i estudis d'aquestes espècies i dels hàbitats on viuen."

Pels investigadors, una de les millor maneres de gestionar un recurs, una espècie o un hàbitat és mitjançant una cogestió en què  participin tots els actors implicats: pescadors, científics, gestors, polítics, ONG i representants de la societat.