"Paràsits" o "Parásitos"?: un Oscar que ha portat cua

El titular seria que "Gisaengchung" ja té versió en català i, per tant, l'esmentem amb el títol en català: "Paràsits". Però rebobinem una mica.

Diumenge, quan ens en vam anar a dormir, la previsió era que el coronavirus seria el microorganisme que protagonitzaria la setmana. Però vet aquí que dilluns se n'hi va afegir un altre de cinematogràfic: contra pronòstic, es va endur l'Oscar a la millor pel·lícula una producció sud-coreana.

I això, a les tertúlies i xarxes socials, va tenir rèpliques... lingüístiques. Com podia ser que informéssim que havia guanyat "Parásitos", amb el títol en castellà, si és una pel·lícula sud-coreana? Per què no la citàvem en català? Les preguntes, amb ecos de retret, ressonaven i s'ampliaven a còpia de clics, tuits, retuits.

El rebombori arribava ara i per un títol en concret, quan de fet el cas responia a un criteri que ve de fa temps i que no afecta exclusivament les pel·lícules sud-coreanes quan guanyen un Oscar.

"Parásitos" es va estrenar a les sales de cinema de Catalunya a l'octubre de l'any passat, i aleshores no va fer saltar cap alarma que se n'informés amb el títol amb què es podia anar a veure. I al costat d'aquesta pel·lícula teníem un munt de candidates als Oscars que no han despertat la mateixa passió per la traducció improvisada: "El irlandés", "Érase una vez en... Hollywood", "Historia de un matrimonio", "Mujercitas", "Los dos papas", "Vengadores: Endgame"...

El criteri que seguim --consultable al nostre portal lingüístic ésAdir-- és citar les pel·lícules amb el títol amb què s'estrenen a les sales de cine del nostre país. Si una pel·lícula s'estrena amb versió en català, la citem amb el títol d'aquesta versió (seria el cas de "Star Wars: L'ascens de Skywalker").

Però si una pel·lícula s'estrena només amb títol en castellà, citar-la en català té, com a mínim, dos problemes. Primer, que podem fer creure que la trobarem en català --i aleshores no estem informant bé--, i segon... que ens haurem d'inventar un títol.

Llavors, amb quin criteri ens l'inventem? I cada mitjà de comunicació farà la seva pròpia traducció? Davant de "Súper empollonas", per exemple, ens inventem un títol a partir del castellà o a partir de l'original ("Booksmart")? A la mínima que ho observes amb la lupa en comptes del llargavista veus que la cosa té racons.

Evidentment, si una pel·lícula passa a tenir versió catalana, perquè es dobla o se subtitula en català, la citem amb el títol d'aquesta versió. És el que ha passat just aquest divendres amb el film de Bong Joon-ho: a partir d'ara està disponible en versió original subtitulada en català a la plataforma digital Filmin i l'anuncien amb el títol de "Paràsits". Per tant, a partir d'aquest divendres en parlarem anomenant-la amb el títol en català que s'ha fet públic. Per cert, amb un plural que coincideix amb el títol amb què es va estrenar en castellà, i no amb el títol anglès, per exemple ("Parasite", no pas "Parasites")...

No és qüestió de marcs mentals: és qüestió de tenir criteris que no ens portin a improvisar a batzegades ni a dir coses que no són. Esmentar pel·lícules en català no farà que se n'hi estrenin més a les sales. En aquest cas, un cop més, el nom no fa la cosa.