Ovòcits, els grans desconeguts de la fertilitat femenina

Els ovòcits es formen al cos de la dona abans de néixer i poden estar de forma latent fins a 50 anys. Ara un laboratori investiga quan comencen els ovòcits a notar els efectes de l'edat

Actualitzat

Com més es retarda la maternitat, més complicacions per aconseguir un embaràs. I tot i que les tècniques de reproducció avancen, el cert és que hi ha poc coneixement sobre com és tot el procés de fertilitat. Se sap poc de per què, tot i tenir encara òvuls, aquests a vegades no tenen prou qualitat.

El que sí que se sap és que els ovòcits es formen en les dones abans de néixer. Són un nombre finit i poden estar dins els ovaris de forma latent fins a 50 anys. És quan la dona és fèrtil --acostuma a ser a partir de la pubertat-- que comencen a despertar-se per madurar, durant gairebé un any, i es converteixen en òvul.

Marion Salzer, investigadora postdoctoral del Centre de Regulació Genòmica, explica que "a cada moment tenim ovòcits immadurs, ovòcits en procés de maduració i també ovòcits madurs dins els nostres ovaris".

Però saber quins ovòcits creixeran fins a ser 64 vegades la seva mida i seran capaços de convertir-se en un òvul fèrtil capaç de formar un embrió és encara un misteri. Acostuma a haver-n'hi un de sol per ovulació, perquè la majoria moren o no tenen prou qualitat per prosperar. Però no està clar per què passa: si són els ovòcits que tot i adormits amb l'edat perden qualitat o si el cos on ha de créixer ja no és un entorn òptim.

Els ovòcits creixen fins a ser 64 vegades la seva mida per convertir-se en un òvul fèrtil capaç de formar un embrió
Els ovòcits creixen fins a ser 64 vegades la seva mida per convertir-se en un òvul fèrtil capaç de formar un embrió (CCMA)

Al laboratori de la doctora Elvan Böke, cap de grup del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, han començat un estudi per respondre a la pregunta de quan comencen els ovòcits a notar els efectes de l'edat.

Els ovòcits en l'etapa primerenca del desenvolupament estan exposats a dècades de factors biològics i ambientals que els podrien fer vulnerables a causa de danys acumulatius. Alhora, les fases de ràpid creixement associades amb la maduració dels ovòcits podrien estar introduint errors per exposició a agents nocius o factors de l'estil de vida. Saber fins a quin punt influeix més un factor i l'altre és clau.

"Podrien ajudar a abordar la infertilitat inexplicable, que representa al voltant d'un de cada quatre casos d'infertilitat. Aquest estudi és un pas fonamental per millorar la nostra comprensió de la salut reproductiva femenina", afegeix Böke.

El que es vol investigar és "si ja són ovòcits latents que adquireixen aquests efectes durant la vida de la dona, o si és més la maduració de l'ovòcit a òvul madur que falla quan la dona és gran", diu Marion Salzer.

El laboratori han dedicat dos anys només a crear una tècnica per aïllar ovòcits immadurs
Al laboratori han dedicat dos anys només a crear una tècnica per aïllar ovòcits immadurs (CCMA)


La fertilitat femenina, un camp poc estudiat

La fertilitat femenina és un camp molt poc estudiat per la ciència. En part perquè històricament hi ha hagut poc interès a fer recerca exclusiva en el cos de la dona, però també per la complexitat del mateix procés. Per això al seu laboratori han dedicat dos anys només a crear una tècnica per aïllar ovòcits immadurs i així poder començar a entendre on i per què comencen a perdre qualitat i avançar en el coneixement de la salut reproductiva.

El projecte formarà part de les diverses línies de recerca de la doctora Böke. Recentment, el seu grup va demostrar que els ovòcits poden estar en "mode latent" durant dècades i ometre una reacció metabòlica fonamental que es creu que utilitzen tots els tipus de cèl·lules.

Precisament, aquest any La Marató està dedicada a la salut sexual i reproductiva.

ARXIVAT A:
La MaratóEducació sexual
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut