Òscar Camps, patró de llanxa i fundador de Proactiva Open Arms

Actualitzat

Edat: 53 anys
Lloc de residència: Tiana
Feina habitual: socorrista, fundador i director de Proactiva Open Arms

Òscar Camps va arribar a Lesbos el setembre del 2015. En plena crisi dels refugiats, l'illa grega era una de les principals portes d'entrada a Europa, testimoni de l'èxode més massiu des de la Segona Guerra Mundial.

Les imatges del cos sense vida d'un d'aquests refugiats van portar Camps fins a Grècia. Era Aylan Kurdi, un nen de tres anys que es va ofegar quan travessava el mar Egeu amb la seva família. El seu cos va aparèixer en un platja turca. Camps no ho entenia: "Com podia ser que la gent s'ofegués a Turquia? I a Grècia? Un país europeu, turístic." Esperonat per la seva dona, va decidir anar en persona sobre el terreny per comprovar què passava i com podia ajudar.

Camps és socorrista de vocació. Un dia, quan tenia 18 anys, va anar a recollir la xicota i es va trobar el conserge al terra del portal. El va portar a l'hospital, però no hi va arribar a temps. El metge li va dir que, si li hagués fet un massatge cardíac, l'hauria pogut salvar. Es va prometre a ell mateix que allò no tornaria a passar i va acabar entrant a la Creu Roja. En va ser coordinador d'emergències a Barcelona, fins que va crear una empresa dedicada al socorrisme, amb seu a Badalona.

Al primer viatge a Lesbos el va acompanyar Gerard Canals: només dues persones per determinar les necessitats logístiques d'una futura missió. Dues hores després d'arribar-hi, ja eren a l'aigua rescatant persones. Van decidir quedar-s'hi i portar més gent. Entre els voluntaris, una de les seves filles, la gran dels quatre. Van oferir ajuda voluntària al govern grec, a l'ambaixador de Grècia a Espanya, a l'ambaixador espanyol a Grècia, a Frontex, a Metges sense Fronteres, a MOAS... Ningú no va respondre.

Al cap de dues setmanes van fundar l'ONG Proactiva Open Arms. Amb tot just uns quants vestits de neoprè i un grapat d'aletes i tubs, van conformar un grup de voluntaris per ajudar els refugiats.

Camps tenia 15.000 euros estalviats per comprar-se un veler per a ús privat, però es va estimar més canviar-ho per anar a ajudar a Lesbos. La idea era quedar-s'hi fins que s'acabessin els diners. Però la història va continuar.

Va organitzar una campanya de micromecenatge i van començar a arribar donatius personals d'arreu del món. I amb els donatius també va arribar un millor equipament: motos d'aigua, llanxes pneumàtiques, un parell d'embarcacions...

Les imatges publicades a la xarxa i l'emissió per TV3 del documental "To Kyma. Rescat al mar Egeu" van donar a conèixer la tasca de l'ONG i la realitat que es vivia a les costes gregues. Aquesta difusió ha portat més donacions i ha permès reconvertir antigues embarcacions en vaixells de salvament. És el cas del veler Astral, del pesquer Golfo Azzuro i ara del remolcador Open Arms, la seva última incorporació i vaixell insígnia de l'organització.

 

És precisament a bord de l'Open Arms que Camps afronta l'actual missió de l'ONG, la número 21. És una missió especial, l'embarcació és nova i s'ha de comprovar com funciona. Què s'espera després de 21 missions? "Salvar vides, això és el que espero. Salvar tothom que ho necessiti." La visió simple i demolidora de Camps.

Trobaràs tota la informació d'aquest viatge a Diari de bord: TV3 des de l'Open Arms

Anar al contingut