Onades de calor més intenses i freqüents i més sequera: les pròximes dècades al Mediterrani

Cada vegada tindrem onades de calor més intenses i freqüents, acompanyades d'una sequera més severa.

El Barcelona Supercomputing Center acaba de publicar un estudi científic que conclou que augmentaran significativament en les properes dècades a escala global, especialment al centre i al nord d'Amèrica del Sud, al sud d'Àfrica i també a la Mediterrània.

Això pot tenir impactes en l'agricultura, en l'escassetat d'aigua, la salut i la proliferació d'incendis. Per això demanen accions urgents als governs de tot el món en la reducció de les emissions de diòxid de carboni. 

Paolo De Luca, investigador postdoctoral del Barcelona Supercomputing Center, és un dels directors d'aquest estudi i en parla amb claredat:

"A 10, 20 o 30 anys vista, els estius seran sempre més càlids a la Mediterrània." 

Quatre escenaris diferents

Investigadors del BSC han arribat a aquesta conclusió fent servir models climàtics d'última generació. Han analitzat quatre escenaris diferents, des del 1950 fins al 2100, per estudiar com s'espera que canviïn els fenòmens meteorològics extrems calorosos i secs en comparació amb les condicions actuals. I tenint en compte si es redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle o si les continuem incrementant.

Les projeccions climàtiques d'aquest estudi apunten cap a extrems de temperatura que podrien ser molt alts el 2100, si no es fan polítiques internacionals per frenar el perillós escalfament global, explica Paolo De Luca. 

"En l'escenari amb més emissions, pugen a escala global a 40 graus centígrads de mitjana. S'ha de tenir en compte que són projeccions, però situen la temperatura a uns nivells que fan molt difícils les condicions de vida per als humans."  

Encara es pot frenar

Markus Donat, professor d'ICREA i líder del grup de variabilitat i canvi climàtic del BSC, matisa que poden semblar notícies molt alarmants, però que la bona notícia és que l'augment d'aquests fenòmens extrems depèn del nivell d'escalfament global. De manera que, com més accions fem per limitar-lo, més limitarem la freqüència d'aquests fenòmens meteorològics extrems. 

En aquest sentit, els investigadors argumenten que els ciutadans podem fer petites accions per mitigar la nostra petjada de carboni, com ara optimitzar el consum d'energia a les llars, optar pel transport públic sempre que es pugui, reduir el malbaratament alimentari i optar per una dieta més verda.

Però sobretot demanen als governs de tot el món que desenvolupin estratègies urgents per frenar l'escalfament i que implementin mesures d'adaptació als fenòmens de calor extrems. 

En Markus Donat explica que potser no cal que parem de fer la majoria de coses que fem, però sí que hem de canviar la manera com les fem: 

"Per exemple, per generar energia o fabricar productes, cal que utilitzem energies renovables." 

Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista Geophysical Research Letters.