L'ocell de Twitter en una pantalla de mòbil
A Twitter el discurs contra els drets reproductius es propaga fàcilment (Europa Press)

Onada de tuits contra l'avortament: constaten la trama digital de l'extrema dreta

Hazte Oír lidera el discurs contra la interrupció voluntària de l'embaràs, segons una investigació de Crític i Storydata

Hazte Oír és el pal de paller del discurs de l'odi a les xarxes contra l'avortament, el feminisme i el col·lectiu LGTBI. No només són els més actius, sinó que també estan darrere de plataformes com Derecho a Vivir, i de Citizen Go, un dels grups ultraconservadors més potents a l'esfera internacional, i amb vincles amb Vox. Ho constata una investigació de Crític i Storydata

Aquest discurs es propaga en un terreny adobat per a la confrontació i amb un objectiu molt clar: crear opinió pública i desacreditar el moviment feminista. Això explica que una de les paraules més repetides sigui Montero, en referència a la ministra d'Igualtat en funcions. 

De fet, el top 5 dels perfils que més es mencionen (aplicant-hi el filtre de les paraules clau seleccionades) són Hazte Oír, Vox España, Derecho a Vivir, Irene Montero i l'Associació Catòlica de Propagandistes
 

Fer créixer el discurs per arribar al poder

Twitter és un dels tentacles que fa servir l'extrema dreta per propagar el seu discurs i aplanar el camí cap a les institucions. 

Segons l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius (ADSR), el discurs d'odi contra el dret a l'avortament, el feminisme i el col·lectiu LGTBIQ+ és la principal via per la qual l'extrema dreta aconsegueix arribar al poder. 

Almudena Rodríguez, responsable d'incidència política a l'ADSR, considera que la investigació aporta base científica per demostrar "la força i el poder que té el discurs d'odi contra els drets sexuals i reproductius de dones i de població LGTBIQ+ a les xarxes socials i com aquests discursos aconsegueixen que partits de les noves extremes dretes i feixistes arribin a les institucions i, fins i tot, a governar". 

Rodríguez afegeix que la difusió a les xarxes és "una de les moltes estratègies d'aquests grups, que són internacionals i responen a un fenomen global. Ho veiem als Estats Units, Hongria, Polònia, Itàlia i, anteriorment, el Brasil". 

El bus d'Hazteoír amb el missatge transfòbic 'Els nens tenen penis. Les nenes tenen vulva', que va circular el 2017
El bus d'Hazte Oír amb el missatge transfòbic que va circular el 2017 (Europa Press)(Europa Press)

Rodríguez avisa que aquests grups "imposen un model neoliberal i agendes autoritàries que vulneren els drets humans, no només de les dones i de la població LGTBIQ+, sinó del conjunt de la població i que són un atac frontal a les democràcies", 

L'avís arriba en un context de campanya electoral per als comicis generals del 23 de juliol, en un moment d'auge de l'extrema dreta i dels pactes entre PP i Vox en diverses institucions.
 

Una quarantena de perfils molt actius 

La investigació ha analitzat 125.000 tuits de 43 comptes d'associacions, líders polítics, influencers i mitjans de comunicació, que acumulen al voltant de 5 milions de seguidors.

Han comprovat que un 24% compartien paraules clau com ara "respetamife", "aborto", "parental", "familia", "feminismo", "feminazis", "Montero", "trans", "género", "madre", "vivir", "derechoavivir", "bebés", "provida","adoctrinamiento", "niños", "hijos", "lgtbi", "gay", "lesbiana" o "sialavida".

Són tuits com aquests: 

 

 

 

Des de quins perfils es difon el discurs d'odi

Entre els perfils analitzats hi ha organitzacions com Vox, Abogados Cristianos, CitizenGo o Hazte Oír. Aquesta última, que es va donar a conèixer el 2017 amb un bus que circulava amb un missatge transfòbic, és la que finança, funda i lidera els perfils més actius a les xarxes contra el dret a l'avortament, segons la investigació. 

El missatge contra els dret a la interrupció de l'embaràs representa el 43% dels tuits propis d'Hazte Oír, i entre el 34% i el 40% dels que han publicat els següents sis perfils que divulguen més contingut que criminalitza l'avortament voluntari. 

També s'han analitzat piulades d'influencers o personalitats d'extrema dreta com Santiago Abascal, Jorge Buxadé, Javier Negre, Ignacio Garriga, Javier Ortega Smith, Roma Gallardo o Hermann Tertsch, i també mitjans de comunicació que els fan d'altaveu com OK Diario, Mediterráneo Digital o La Gaceta de la Iberosfera.

 

ARXIVAT A:
Extrema dretaTwitterAvortament Vox
Anar al contingut