Noves espècies i esperma de medusa, troballes sorprenents en el medi marí
L'esperma podria tenir un paper rellevant com a font d'aliment per a microorganismes i zooplàncton
Sense saber-ho, és probable que ens hàgim banyat envoltats d'esperma de meduses. Això és el que revela una recerca destinada, en principi, a estudiar la biodiversitat marina a sis punts del litoral europeu.
L'objectiu no era detectar aquesta curiosa presència, sinó aprofundir en el coneixement de la biodiversitat marina. Actualment es coneixen un milió i mig d'espècies animals, però alguns biòlegs creuen que en total n'hi ha uns deu milions. I probablement, la majoria són organismes microscòpics i molts d'aquests deuen viure en el medi marí.
Capturar aquests organismes d'uns pocs mil·límetres i classificar-los per la seva forma i altres característiques és molt lent i no necessàriament permet descobrir noves espècies. Per això, s'ha posat a prova altres sistemes, com ara analitzar el material genètic.
El nou mètode s'ha aplicat dintre del projecte europeu BioMarKs, que estudia la diversitat dels organismes unicel·lulars eucariotes ―és a dir, formats per una sola cèl·lula però amb el nucli d'aquesta diferenciat. S'han recollit columnes d'aigua i sediments a sis llocs. Un ha estat el litoral de Blanes. Els altres són: Oslo (Noruega), Roscoff (França), Gijón (Espanya), Nàpols (Itàlia) i Varna (Bulgària). Això ofereix una gran diversitat d'ambients. Els resultats de l'estudi, liderat per investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM), s'han publicat a la revista "Scientific Reports".
Les mostres recollides es van filtrar per separar els microorganismes en funció de la seva mida. Després se'n va extreure el material genètic, que es va seqüenciar. Els investigadors van fer servir com a guia el gen 18S, omnipresent en les cèl·lules eucariotes, però diferent segons les espècies. Per això s'utilitza usualment per identificar-les, com si fos un codi de barres.
Un cop analitzat, van observar que una gran part del gen 18S pertanyia a organismes no identificats. La conclusió és que en aquest medi hi ha una gran quantitat d'espècies no identificades i que aquests mètodes de genètica molecular poden accelerar la seva classificació.
Esperma de medusa com a aliment
Però potser la troballa més curiosa va ser la presència d'un elevat percentatge de material genètic en la fracció filtrada més petita. Els investigadors recorden la petita mida d'algunes gàmetes, que són les cèl·lules que produeixen mascles i femelles i que es fusionen en el moment de la fecundació -serien l'òvul i l'espermatozoide. Per això, creuen que aquest material deu procedir de l'esperma d'alguns organismes amb fecundació externa. És a dir, aquells que deixen anar els gàmetes a l'aigua perquè es trobin i es fecundin. Entre aquests hi ha les meduses i els ctenòfors, uns animals que s'hi assemblen molt.
La proporció del material genètic de l'esperma és especialment abundant -un 33%- en les mostres amb absència d'oxigen. Per això, els científics apunten que l'esperma podria tenir un paper rellevant com a font d'aliment per a microorganismes i zooplàncton. Es tracta d'un paper molt important en la cadena alimentària, que fins ara hauria passat desapercebut.
