No volies sopa? Doncs té, dues tasses
Són dos quarts de dotze del migdia, hora espanyola, i em trobo a l'aeroport de Londres-Luton immersa en un nou capítol d'aquest viatge a Ítaca, d'aquesta tornada a Barcelona convertida ja en una mera Odissea d'Ulisses. Fa dos dies, dijous, que hauria d'haver tornat a terres catalanes i probablement no hi pugui arribar fins demà, diumenge. Primer, va ser l'onada de fred i neu que va afectar diversos aeroports londinencs, i ara, la vaga de controladors aeris espanyols, que està deixant milers de persones a l'estacada. No vols sopa? Doncs té, dues tasses.
La imprevisible vaga ens va agafar en ple vol. "Senyors passatgers, tinc una mala notícia per donar-los", va anunciar el pilot de l'avió tot interrompent la tranquil·litat del trajecte. En aquell moment els pitjors pensaments et passen pel cap. Tots, menys que César Cabo i els seus amics t'impedeixin accedir a l'espai aeri espanyol. Mitja volta, i de nou cap a la pista de l'aeroport de Londres-Stansted, d'on feia prop de tres quarts d'hora que ens havíem enlairat. Senzillament, surrealista.
Un cop allà, desesperació entre els viatgers. Desesperació i resignació. Ens recol·loquen a tots en diferents vols, de diferents horaris i des de diferents aeroports. Un grup es queda a Stansted i un altre és enviat a l'aeroport de Gatwick, que aleshores seguia incomunicat per la neu. A nosaltres ens redireccionen a Luton, des d'on havíem de sortir a les 6.25 d'aquest matí després de passar poc més de tres hores en un hotel. Com a mínim nosaltres encara hem tingut sort. La nostra companyia no ens ha abandonat; altres, en canvi, s'han desentès dels seus passatgers. No ens ha abandonat i segueix preocupant-se de nosaltres. Després de veure's obligats a cancel·lar també l'avió d'aquest matí, l'aerolínia ens ha tornat a recol·locar en un vol per demà a primera hora. Ara seguim a l'aeroport, esperant que ens cridin per portar-nos cap a un hotel. Aquí, els afectats no paren de buscar suport entre els que es troben com ells, també l'exentrenador del Barça Radomir Antic. Tothom té ganes d'explicar la seva història personal. Alguns viatgen des de dilluns per via terrestre d'aeroport en aeroport de Londres buscant la tornada a casa.
Mentrestant nosaltres fem pinya. Ja som un eclèctic grup de 15 persones que anem tots a la una. La neu i la vaga ens han unit. També l'esgotament que provoca aquesta situació. De tant en tant, un porta noves dades sobre el que sembla que està passant a Barcelona. Mentre escric aquestes línies, en Jaume, un dels meus nous companys de viatge, m'informa que s'acaba d'instaurar l'estat d'excepció a Espanya. Probablement només és un rumor, però sigui el que sigui aquí seguim mantenint l'esperança de poder volar en l'avió de demà. Diuen que a la tercera va la vençuda, i deixant enrere els ja llunyans impediments meteorològics, demà serà la tercera facturació que farem des que els controladors aeris es van posar sobtadament malalts.
La imprevisible vaga ens va agafar en ple vol. "Senyors passatgers, tinc una mala notícia per donar-los", va anunciar el pilot de l'avió tot interrompent la tranquil·litat del trajecte. En aquell moment els pitjors pensaments et passen pel cap. Tots, menys que César Cabo i els seus amics t'impedeixin accedir a l'espai aeri espanyol. Mitja volta, i de nou cap a la pista de l'aeroport de Londres-Stansted, d'on feia prop de tres quarts d'hora que ens havíem enlairat. Senzillament, surrealista.
Un cop allà, desesperació entre els viatgers. Desesperació i resignació. Ens recol·loquen a tots en diferents vols, de diferents horaris i des de diferents aeroports. Un grup es queda a Stansted i un altre és enviat a l'aeroport de Gatwick, que aleshores seguia incomunicat per la neu. A nosaltres ens redireccionen a Luton, des d'on havíem de sortir a les 6.25 d'aquest matí després de passar poc més de tres hores en un hotel. Com a mínim nosaltres encara hem tingut sort. La nostra companyia no ens ha abandonat; altres, en canvi, s'han desentès dels seus passatgers. No ens ha abandonat i segueix preocupant-se de nosaltres. Després de veure's obligats a cancel·lar també l'avió d'aquest matí, l'aerolínia ens ha tornat a recol·locar en un vol per demà a primera hora. Ara seguim a l'aeroport, esperant que ens cridin per portar-nos cap a un hotel. Aquí, els afectats no paren de buscar suport entre els que es troben com ells, també l'exentrenador del Barça Radomir Antic. Tothom té ganes d'explicar la seva història personal. Alguns viatgen des de dilluns per via terrestre d'aeroport en aeroport de Londres buscant la tornada a casa.
Mentrestant nosaltres fem pinya. Ja som un eclèctic grup de 15 persones que anem tots a la una. La neu i la vaga ens han unit. També l'esgotament que provoca aquesta situació. De tant en tant, un porta noves dades sobre el que sembla que està passant a Barcelona. Mentre escric aquestes línies, en Jaume, un dels meus nous companys de viatge, m'informa que s'acaba d'instaurar l'estat d'excepció a Espanya. Probablement només és un rumor, però sigui el que sigui aquí seguim mantenint l'esperança de poder volar en l'avió de demà. Diuen que a la tercera va la vençuda, i deixant enrere els ja llunyans impediments meteorològics, demà serà la tercera facturació que farem des que els controladors aeris es van posar sobtadament malalts.
