No pagar la pensió d'aliments als fills és "violència econòmica", sentencia el Suprem
Dos germans jugant en un parc (Pixabay / Joshua Choate)

No pagar la pensió d'aliments als fills és "violència econòmica", sentencia el Suprem

En el cas d'un pare separat, considera que l'incompliment comporta una "doble victimització": sobre la mare perquè l'obliga a un esforç de cura, i sobre els fills, perquè no n'atén les necessitats

RedaccióActualitzat

Que un progenitor separat deixi de pagar la pensió per a l'alimentació dels fills és una forma de "violència econòmica". Ho reconeix el Tribunal Suprem, per primera vegada, en una sentència que condemna un pare separat que va deixar de pagar pensions per valor de 34.639,04 euros.

La sentència recull que aquests impagaments no només desatenen unes necessitats bàsiques dels menors, sinó que han portat la mare a fer un "excés en l'esforç de cura i atenció als fills":

"Pot configurar-se com una mena de violència econòmica, donat que l'incompliment d'aquesta obligació deixa els propis fills en un estat de necessitat. (...) Això exigeix al progenitor que els té amb ell en custòdia dur a terme un excés en l'esforç de cura i atenció cap als fills, privant-se d'atendre les necessitats pròpies per cobrir les obligacions que no verifica l'obligat a fer-ho".


El Suprem afegeix que aquesta falta de responsabilitat comporta una "doble victimització":

"Al final, s'exerceix una doble victimització: sobre els fills com a necessitats d'uns aliments que no reben i sobre el progenitor que ha de substituir l'obligat incomplidor per haver de cobrir els aliments que no presta".

 

Cobrir les necessitats dels fills, afegeix la sentència, és una obligació "que no s'hauria d'exigir per llei ni per resolució judicial", sinó que hauria de venir donada "per l'exigència moral i natural del progenitor", que no hauria d'avantposar els seus desitjos i preferències als dels fills, quan del que es tracta és de donar satisfacció a les necessitats dels infants.

La Comissió de Dones del Col·legi d'Advocats considera que aquesta sentència obre la porta a denunciar també per maltractament i aconseguir penes més elevades.

Amb tot, la sentència del Suprem corregeix a la baixa les penes imposades al pare. L'Audiència de Mallorca el va condemnar a un any de presó per impagament de pensions, pena que es redueix a la meitat.

També canvia de tres anys de presó a un any i sis mesos la pena per alçament de béns, amb l'argument que no hi ha circumstàncies agreujants en el cas i se li ha d'aplicar no la pena màxima, sinó la mínima.

L'home va ocultar béns i actius de la societat que tenia per evitar que es veiessin afectats pel pagament del deute.

 

 

ARXIVAT A:
JudicialIgualtat de gènereMasclisme Família
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut