"No em dic xino, em dic Su": la campanya per evitar expressions com "anar al paki"

"Anar al paki" o al "xino" són expressions molt comunes que utilitzem sovint per referir-nos a locals habitualment regentats per persones d'origen pakistanès o xinès. 

Botigues de queviures, basars --el que en dèiem "tot a 100"-- o bars i restaurants són l'objectiu de la campanya "Tinc nom", impulsada per dos estudiants per trobar alternatives per nomenar-los i evitar aquesta forma de microracisme que no juga a favor de la inclusió social dels nouvinguts.

La iniciativa consisteix a penjar cartells als establiments que amb les frases "no soc el paki de sota casa" o "no soc el xino de la cantonada" afegeix un espai perquè el propietari proposi com vol que es refereixin al seu local, i ofereix alternatives genèriques relacionades amb el negoci: bar, cafeteria, taverna, programador informàtic, especialista en... o basar o queviures.

Una idea que neix al Poblenou

Els responsables de la idea són Àlex Porras i Laia Sànchez, dos estudiants de l'escola de creatius Brother --amb seu a diferents països--, que hi ha a l'espai Palo Alto, del Poblenou de Barcelona. 

Porras recorda que va ser un projecte de classe on els demanaven que busquéssim una problemàtica de la societat on l'exclusió social estigués present: "Amb la Laia vam estar parlant d'unes frases que utilitzem molt com 'vaig al paki' o 'vaig al xino' i vam decidir enfocar el projecte cap aquí."

Van començar a aplicar la iniciativa al barri, on molts locals ja s'han animat a participar-hi.

"No ens esperàvem gens que això fos tan viral, de moment sembla que està tenint molt bona acollida."

Ara, la idea ja ha arribat a llocs com Madrid o el País Basc.

Del "català de la cantonada" a la botiga de la Su

Su Lin Pan, propietària del basar Euro New, diu que no li agrada que en diguin "xino" i prefereix que facin servir el seu nom o el de la botiga.

"El meu nom és Su", diu quan l'escriu al cartell que penja a la porta de l'establiment. Amb aquest cartell tots els clients que entrin al seu basar ja no s'hi hauran de referir com el "xino" sinó com la botiga de la Su.

Als catalans també ens convindria recordar que ja vam ser objecte de fenòmens similars, quan alguns avantpassats van emigrar. No només van ser industrials, sinó que molts botiguers van anar a Cuba, on a finals del segle XIX i part del XX, quan algú anava a comprar a la botiga de queviures, es va popularitzar l'expressió "bajar al catalán de la esquina", 'baixar al català de la cantonada'.