Un granger recull aigua prop de Manila, a les Filipines (EFE/Francis R. Malasig)
Un granger recull aigua prop de Manila, a les Filipines (EFE/Francis R. Malasig)
ANÀLISI

Niño o Niña? El cicle planetari que condiciona cada vegada més les nostres vides

El 2023 s'ha evidenciat que necessitem integrar El Niño i La Niña a la planificació social, econòmica i política

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat

@JordiVilardell

La calor extrema del 2023 ha fet que sigui l'any més càlid dels darrers 100.000 anys. Una calor produïda per les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle a les que el 2023 s'hi ha afegit el fenomen del Niño, que genera un extra d'escalfament global. Un Niño que va començar el maig del 2023 i que ha contribuït al fet que des del juny tots els mesos han estat els més càlids mai registrats.

Aquest gener, el Niño s'ha començat a afeblir, però, tot i això, es preveu que el febrer del 2024 també serà el febrer més càlid mai registrat.

La previsió és que El Niño s'acabarà a l'abril-juny i aleshores començarà la transició a la Niña, el fenomen que afegeix un extra de refrescament global, que podria començar el juny-agost.

Però tot i que estem en un any de transició Niño-Niña, el 2024 podria superar l'escalfament record del 2023, ja que el major impacte global de temperatura del Niño acostuma a ser després del seu pic, en aquesta ocasió el desembre del 2023. Per això el 2024 pot ser el primer any de superació de l'1,5 ºC de mitjana anual d'escalfament global, segons la previsió del Barcelona Supercomputing Center.

Un granger ruixa amb insecticida un camp a les Filipines afectat per la sequera
Un granger ruixa amb insecticida un camp a les Filipines afectat per la sequera (EFE/Francis R. Malasig)

Com funcionen El Niño i La Niña?

És un fenomen que s'origina al Pacífic equatorial. S'anomena el Niño perquè és com en deien els pescadors del Perú i de l'Equador a les aigües oceàniques anormalment càlides, just abans de Nadal. Té tres components: el Niño; la Niña, que refreda la superfície de l'oceà; i l'Oscil·lació del Sud, que són els canvis atmosfèrics vinculats. Tècnicament, tot el fenomen s'anomena el Niño-Oscil·lació del Sud (ENSO).  

Cada Niño i Niña són diferents, però tots afecten el clima global, amb extres d'escalfament o de refredament, amb sequeres en alguns llocs i amb tempestes intenses en altres. 

El Niño pot durar un any i mig, la Niña entre 2 i 3 anys, i entre ells hi pot haver un període neutre. Tot el cicle sencer del Niño-ENSO acostuma a durar entre 3 i 5 anys, però pot oscil·lar entre  2 i 7 anys.


El Niño i La Niña estan canviant

Des dels anys 80 s'observen uns Niño més forts, unes Niña de major durada i l'aparició d'alguns Super-Niño, com explica l'investigador Glen Peters a X:


Aquests canvis fan que els Niño i les Niña siguin més difícils de preveure. Segons el Servei Meteorològic Britànic, "el Niño 2023 va sorgir abans del que sol passar i es va enfortir ràpidament".  

Una altra novetat del Niño 2023 és que, tot i que el 2023 ha estat l'any més càlid mai registrat, el Niño 2023 ha estat normal, no ha estat un Super-Niño. El rècord de temperatures del 2023 ja venia impulsat per l'escalfament global, a diferència dels records del 2015-2016 i del 1997-1998 que van ser en anys de Super-Niño.

Pel que fa a les Niña, estan augmentant la durada. Entre el 1921 i el 1945 duraven un any, mentre que en el període 1998–2022 la majoria duren 2-3 anys. Una Niña més llarga genera períodes humits més llargs en algunes zones, amb major risc d'inundacions, i sequeres més llargues en altres.

Segons un estudi publicat a la revista Nature, les Niña plurianuals serien conseqüència d'un Niño anterior més extrem, que hauria escalfat molt els oceans, i aquests triguen molt a recuperar-se. 

I uns oceans molt escalfats és el que està passant des de principis del 2023.
 

2024, de Niño intens a Niña intensa?

El que està passant als oceans és el que més preocupa ara mateix els científics en relació amb el Niño i la Niña.

Els oceans absorbeixen la major part de l'excés de calor del sistema climàtic, però reaccionen amb retard, perquè tenen molta inèrcia. Per això, com que durant tot el 2023 les temperatures de la superfície oceànica han estat molt per sobre de l'habitual, encara que el Niño 2023 ja s'està debilitant, els impactes globals podrien persistir força temps

La setmana passada les temperatures de la superfície de l'oceà Atlàntic a la zona on es formen la majoria dels grans huracans, eren, a mitjans de febrer, tan càlides com habitualment ho són a mitjans de juliol.

Un granger filipí en una zona afectada per la sequera a causa del fenomen del Niño (EFE/Francis R. Malasig)

Toca preparar-se

Tenim molt interioritzats els anys naturals i també els cicles electorals. Ara ens cal incorporar també a les nostres vides el cicle planetari Niño-Niña. Un cicle de 3-5 anys, que pot ser de 2-7 anys, que cada vegada condicionarà més l'organització social, econòmica i política.

Tenim moltes incerteses sobre el cicle Niño-Niña. No sabem predir ni quan vindran, ni quant duraran, ni com seran d'intensos. Amb prou feines podem preveure que estan venint amb sis mesos d'antelació, de vegades només amb un mes d'antelació. 

Però tenim moltes certeses sobre el cicle Niño-Niña. Sabem que probablement tornarem a tenir un Niño entre el 2026 i el 2028. I sabem que probablement serà un Niño més intens que el del 2023. També sabem que cada 10-15 anys hi ha un Super-Niño.

Ens hem de preparar per reduir els impactes de Niñas i Niños més forts. Perquè sabem que cada vegada seran més intensos, almenys fins que deixem d'emetre gasos d'efecte d'hivernacle, que, en el millor dels casos, serà el 2070.

L'últim Super-Niño va ser el 2015-2016. El Niño 2026-2028 pot ser un Super-Niño, perquè ja toca. Posem-nos les piles.

 

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
Anar al contingut