Netejar la llera dels rius no hauria evitat els desbordaments

Amb els últims aiguats, s'han vist murs d'arbres i residus arrossegats. S'ha criticat falta d'inversió de l'Agència Catalana de l'Aigua per mantenir netes les lleres dels rius. Però els experts avisen que cal anar amb compte perquè no es pot danyar la flora i la fauna.

Es pot netejar la llera de brutícia o de canya americana invasora, però una altra cosa és talar arbres, com diu Joan Manel Vilaplana, geòleg i professor de Riscos Geològics:

"El tema dels arbres de ribera i dels arbres de riu és complex perquè en situacions de riuades ordinàries i extraordinàries ajuden a frenar l'energia de la riuada. En casos de riuades extremes, com aquesta, no hi ha arbre que aguanti"

El professor d'Ecologia de la Universitat de Barcelona Francesc Sabater està en contra de les neteges excessives:

"Com més neteges, pitjor. Com més canalitzes, pitjor. L'aigua té la força i, si no es pot desbordar, el que farà és enfonsar-se i, si s'enfonsa, els marges s'ensorraran."

Marta Subirà és la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat:

"El riu ha d tenir peixos, llúdrigues, portar sediments al mar... Ha de tenir l'estructura hidrològica adequada, però també ha de tenir capacitat hidràulica, ha de poder portar aigua, i hem de gestionar-ho d'una manera que ens permeti minimitzar aquests danys."

Urbanitzacions insegures

També caldria actuar sobre el 15 per cent de zones inundables urbanitzades abans del 2002 que hi ha a Catalunya, no regulades per llei.

El catedràtic d'Ecologia de la UB Narcís Prat creu que cal posar-hi sentit comú:

"El que no s'ha de fer és tornar a fer les coses que el riu s'ha emportat. Per exemple, vaig veure una caseta d'ADFs que ho han perdut tot perquè estava al costat del riu, doncs no ho torneu a posar allà. Feu un parc que sigui per tothom i que es pugui inundar."

A més, cal afegir que l'escalfament global podria provocar que les vingudes d'aigua sobtades i furioses vagin a més, com diu Carme Llassat, doctora de Ciències Físiques de la UB

"Ens enfrontem a un problema de canvi climàtic que el que augmentarà, sobretot, és la virulència d'aquests fenòmens. Cada vegada veiem episodis més curts i més violents."

La nit de dimarts, el cabal a la desembocadura del Francolí va arribar a igualar el del Roina, és a dir, de l'habitual metre cúbic per segon als excepcionals 1.200 metres cúbics.