Mutilació genital femenina: com pot afectar Catalunya la despenalització a Gàmbia
En els últims anys, han augmentat els casos de nenes mutilades detectats i es tem que encara vagin a més
Des del 2021 fins al novembre del 2023, el departament de Salut ha diagnosticat 681 dones que han patit ablació del clítoris. Són casos que queden registrats quan un professional detecta per primera vegada una pacient que ha estat mutilada, tot i que pot ser que hagi passat anys enrere. Un terç d'aquests casos, 220, s'han detectat en nenes menors de 15 anys.
Malgrat que aquí aquesta pràctica està penalitzada, els casos de nenes mutilades no només no han baixat sinó que han augmentat. El 2021 se'n van detectar 63, el 2022, 72 i fins al novembre del 2023, ja eren 85. Un augment de casos i, ara també, un augment de la preocupació perquè no vagin encara a més.
Les expertes alerten que pot tenir efectes a Catalunya la despenalització de l'ablació de clítoris, que ha començat a tramitar el parlament de Gàmbia. Tal com explica Dialla Diarra, de l'associació de dones subsaharianes de Banyoles Legki Yakaru, hi ha el temor que la despenalització s'estengui com una taca d'oli a altres països africans, on ja està prohibida i això, de retruc, faci augmentar els casos aquí.
Hi està d'acord la pediatra i referent de l'ICS en mutilació genital femenina Imma Sau Giralt que recorda que el fet que la pràctica estigui prohibida als països d'origen és un reforç positiu per aquelles famílies que viuen a Catalunya i que ja estan conscienciades que això no s'ha de fer.
Trenta països autoritzen l'ablació
La mutilació genital femenina encara es practica a una trentena de països de l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia com a part de la seva tradició. La pediatra, però, ho té clar: "els drets de les dones i les nenes han de ser reconeguts com a drets humans i haurien d'estar totalment blindats a tots els països, independentment de la cultura, de la religió i de les tradicions que tinguin", afirma.
Dialla Diarra va una mica més enllà i considera que no n'hi ha prou amb prohibir la pràctica: "encara falta fer el treball de sensibilització i conscienciació perquè la comunitat que ho practica sigui conscient de la gravetat, de les infeccions i de la problemàtica que comporta. Si no és així, no es deixarà de fer", avisa.
La pediatra Imma Sau apunta que l'escenari ideal seria que, des d'aquí, tant les entitats que treballen contra la mutilació com els governs donessin suport a les activistes als seus països d'origen.
L'activista pels drets de les dones Bisharo Ali Hussein, que ha estat aquests dies a Girona, també ha afirmat que si Gàmbia despenalitza la mutilació genital femenina serà "com fer deu passes enrere".
L'activista keniana ha reivindicat també el paper de l'afro-feminisme per lluitar pels drets de les dones negres. Les dones occidentals, ha assegurat, estan en un nivell superior pel que fa als drets, ja que "aquí les dones lluiten per drets com ara la implicació política o la competició amb els homes en igualtat de condicions. A l'Àfrica, en canvi, la lluita és per les coses bàsiques: que simplement se'ns escolti o que se'ns garanteixi el dret a l'educació".
I és precisament per això que considera necessari un afro-feminisme que es pugui focalitzar en el que realment afecta les dones negres: el racisme, la discriminació, els matrimonis forçats o la mutilació genital femenina, entre altres.
