Música pop i literatura: sis llibres de rockers, mods, cantautors i swifties

Cada vegada més propostes literàries s'ocupen de donar a conèixer la cultura pop del nostre temps.

En aquest article us presentem sis llibres de música per endinsar-se en aquesta temàtica, des dels inicis del rock a la icona pop del segle XXI, Taylor Swift, passant per la gran figura del jazz de nostre país, Tete Montoliu.
 

"Fenómeno Taylor Swift"

Yeray S. Iborra 
Sílex

S'apropa la gira de Taylor Swift, l'estrella de pop més gran de l'última dècada, que al maig farà parada a Madrid però no per Barcelona. Per a milers i milers de "swifties", com es fan dir orgullosament els seus seguidors, el concert de Swift és l'esdeveniment cultural de l'any.

El periodista Yeray S. Iborra es pregunta per què la cantant nord-americana s'ha convertit en una icona pop de tanta magnitud. "Fenómeno Taylor Swift", és al mateix temps una biografia i una anàlisi de la figura de Swift més enllà de la música.

"Taylor Swift representa perfectament els anhels de tota una generació. Parla de vocació, parla del desig d'arribar a llocs, fins i tot de precarietat" diu l'autor, que vol explicar l'intens vincle emocional que els i les "swifties" estableixen amb l'autora d'èxits com "Don't want to live forever" o "Anti-hero":

"És més que una figura pop perquè va més enllà de les seves cançons. Veure ridícul el que passa al voltant de Taylor Swift és igual d'absurd que veure ridícul el punk o veure ridícul el hip hop als 90."

Qui toca aquesta nit?

Ricky Gil
Rosa dels vents

Des que els seus pares el van portar a veure Lluís Llach quan era un nen, Ricky Gil, músic i escriptor, ha viscut milers de concerts. I n'ha escollit 64, en referència al seu grup, Brighton 64, per donar forma a "Qui toca aquesta nit?".

És un llibre de cròniques de concerts viscudes durant més de quaranta anys per on desfilen des de llegendes del rock and roll com Chuck Berry fins a grups de culte. Però tot i que el protagonisme és per la música, en aquest llibre l'important no és només el que passa damunt de l'escenari.

"En realitat és una crònica de la ciutat de Barcelona i d'altres llocs que he visitat a través de la música en directe. Poso en context el que eren les sales, el tipus de públic, el tipus d'ambient que es respirava", diu Gil. A "Qui toca aquesta nit?", hi ha nits carregades d'adrenalina, tòtems del rock en hores baixes, grups que mai van tenir la sort.

Gil en parla amb passió però sense nostàlgia:

 "El món que nosaltres vam conèixer està desapareixent, això està claríssim, però totes les coses que estan sorgint tenen el seu interès, i també estan marcant les vides de gent nova."

L'era dels àlbums

Àlex Torío
Columna Edicions 

Alguns dels artistes que Gil va veure en directe són també a les pàgines de "L'era dels àlbums". El músic Àlex Torio fa una selecció de 40 elapés dels anys daurats del rock i el pop, quan la música popular es podia explicar a partir d'aquest format.

És una tria que arrenca amb les gravacions del bluesman Robert Johnson, pedra filosofal de la música popular que vindria després, i es tanca amb "OK Computer" (1997) dels britànics Radiohead.

Torio n'explica la història, però també com cadascun d'aquests discos va arribar a la seva vida, de tal manera que "L'era dels àlbums" no és només una guia per conèixer gravacions clau de la història del pop-rock, sinó també el recorregut sentimental d'un melòman que s'estima profundament aquesta música. 
 

Round about Tete

Pere Pons Macias
Llibres del Kultrum

Als Estats Units, els grans del jazz consideraven el pianista català Tete Montoliu un dels seus. Tenia swing, tenia un do per la improvisació i tenia el que calia per tocar braç a braç amb els millors del jazz nord-americà.

"He descobert el millor pianista de jazz a Europa", va dir d'ell el vibrafonista Lionel Hampton l'any 1956, en una vista a Barcelona. Montoliu va ser el músic més important de la història del jazz del nostre país i un artista de personalitat complexa.

25 anys després de la seva mort, el periodista Pere Pons s'endinsa en l'obra i la biografia del "gran senyor from Catalonia", com el presentava als concerts el saxofonista Dexter Gordon, una de les llegendes del jazz amb qui va compartir escenari.

L'ambiciós "‘Round about Tete" té dues parts. A la primera, l'autor reconstrueix la figura de Montoliu a partir d'una rigorosa feina periodística que recull tot el que se n'havia publicat fins ara. A la segona, una vintena de músics i persones properes expliquen, cadascú des de la seva experiència, una faceta diferent de Montoliu. 
 

La nostra Cançó

Antoni Batista
Pòrtic

La Nova Cançó Catalana va ser una manifestació artística de primer ordre en la música popular del segle XX, a l'alçada del rock anglosaxó, la Chanson francesa i la samba brasilera.

Aquesta és la tesi que el periodista i musicòleg Antoni Batista defensa a l'assaig "La nostra Cançó", un llibre que explica aquest moviment en clau artística i també sociològica.

Batista dibuixa una constel·lació que arrenca i acaba amb Raimon, però que inclou artistes tan heterodoxes com Gato Pérez, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs o La Trinca.

És el relat d'un moviment que més enllà de la seva qualitat artística, va ser, per a Batista, el primer gran difusor de masses de la llengua catalana.
 

Jo no soc Mikel Laboa

Harkaitz Cano Jauregi, Unai Iturriaga Zugaza-Artaza i Joseba Larretxe
Pol·len Còmics

Com es pot fer justícia a l'univers creatiu d'un artista com Mikel Laboa (1934-2008), un dels cantautors més imaginatius i atrevits del seu temps?

El format de novel·la gràfica permet als seus autors jugar amb el dibuix, el color i el text per explicar la vida de l'artista basc, que va fer transformar la cançó en euskera agermanant tradició i avantguarda.

"Jo no soc Mikel Laboa" salta del western a la biografia i de passatges que semblen somnis a moments clau de la seva trajectòria artística.

Un llibre d'imaginació desbordant que fa justícia al que diu en una de les vinyetes Laboa, que a més de cantautor va ser metge especialista en neurologia infantil: "Ens calen més "somiatruites" i menys psiquiatres".