Orange haurà de pagar 100.000 euros de multa per fotografiar el DNI d'un client per entregar un paquet (Europa Press / Ricardo Rubio)
Orange haurà de pagar 100.000 euros de multa per fotografiar el DNI d'un client per entregar un paquet (Europa Press / Ricardo Rubio)

Multa de 100.000 euros a Orange per fotografiar el DNI d'un client per entregar un paquet

Protecció de Dades sanciona Orange per exigir una fotografia de les dues cares del DNI per comprovar la identitat de la persona a qui anava dirigit un paquet

Fer una fotografia del DNI d'un client com a requisit per entregar-li un paquet de missatgeria és "excessiu". Així ho estableix una resolució de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, que ha sancionat amb 100.000 euros l'empresa Orange perquè un repartidor va exigir fotografiar per les dues cares el carnet d'identitat de la persona a qui havia de fer entrega d'un paquet que contenia un telèfon mòbil.

Protecció de Dades creu que aquesta pràctica és "excessiva" i no es limita a "allò necessari":

"L'accés a la imatge del DNI, fotografiant-ne tant el revers com l'anvers, i el tractament per a la finalitat de l'entrega d'un producte a través del terminal mòbil del repartidor de l'empresa distribuïdora es considera excessiu i no limitat a allò necessari en relació amb les finalitats pertinents."

La resolució es remet a l'article 5 del Reglament General de Protecció de Dades de la UE:

"Les dades personals seran adequades, pertinents i limitades a allò necessari en relació amb les finalitats per a les quals són tractades."

La seu d'Orange al parc empresarial de Pozuelo de Alarcón
La seu d'Orange al parc empresarial de Pozuelo de Alarcón (Europa Press / Ricardo Rubio)

Un cas que es remunta a l'any 2020

Els fets es remunten a l'abril de l'any 2020, quan la persona a qui van reclamar el DNI i un repartidor de l'empresa GLS van dirigir-se a la caserna de la Guàrdia Civil a Totana, a Múrcia, perquè el primer es queixava que li imposaven com a condició per entregar-li el paquet fer una fotografia de les dues cares del DNI.

En les al·legacions presentades, Orange es defensa apuntant que aquest sistema es va implementar "com una mesura de seguretat de reforç davant els casos d'intents de frau i suplantacions d'identitat que s'estaven produint l'any 2020 en relació amb la recepció d'entregues a domicili". De fet, al·lega que ja havia informat el comprador que, en el moment de l'entrega, havia de tenir disponible el DNI i que el repartidor podria demanar-l'hi.

Des de l'empresa s'assegura que la finalitat de fotografiar el DNI és poder "acreditar, posteriorment i en cas que sigui necessari, haver desplegat la diligència exigible al verificar la identitat de la persona a qui s'entrega el producte contractat".

Protecció de Dades, però, alerta que en un DNI hi ha molta més informació que no pas la necessària per saber que la persona és aquella a qui va dirigit el paquet i demana fer servir mitjans "menys lesius i agressius per a la privacitat":

"El DNI conté no només el nom i cognoms, el número i la fotografia del destinatari, sinó que incorpora moltes altres dades: signatura, domicili, lloc i data de naixement, clau d'accés a la informació que conté, data d'expedició, data de validesa, codi alfanumèric, equip expedidor i oficina, etc., dades completament addicionals que no són ni adequades ni pertinents ni limitades per a la finalitat de l'entrega de la mercaderia, i que per acreditar que la persona que recull el producte és el titular que va facilitar les dades en el moment de la contractació hauran d'utilitzar-se altres mitjans que resultin menys lesius i agressius per a la privacitat de les persones"

Fotografies enviades per un canal xifrat

L'empresa repartidora, GLS, al·lega que el sistema d'entrega en qüestió es denomina IdentService i busca que hi hagi "més seguretat que el paquet s'ha entregat efectivament al destinatari i no a qualsevol altra persona que pugui viure al mateix domicili".

Aquest procediment es va posar en marxa l'any 2018 per exigències d'un client de GLS. Les fotografies, segons insisteix l'empresa, es transmeten a través d'un canal xifrat al sistema de GLS i no es guarden al dispositiu d'entrega del repartidor, sinó que van a parar al servidor intern propietat de l'empresa.

GLS assenyala que només un tècnic de manteniment té accés a aquest servidor. Les imatges s'emmagatzemen durant un any i els clients de GLS hi poden accedir a través d'un enllaç, però sense poder consultar fotografies i DNI de manera indiscriminada.

La resolució posa fi a la via administrativa, però Orange pot presentar un recurs de reposició o un contenciós administratiu davant l'Audiència Nacional.

ARXIVAT A:
Protecció de dades
Anar al contingut