Mor Sean Connery, primer James Bond i pare d'Indiana Jones, als 90 anys
Va ser el James Bond més carismàtic, el frare d'"El nom de la rosa" i un dels secundaris de luxe d'"Els intocables d'Elliot Ness"
Mor Sean Connery, primer James Bond i pare d'Indiana Jones, als 90 anys

Mor Sean Connery, primer James Bond i pare d'Indiana Jones, als 90 anys

Va ser el James Bond més carismàtic, el frare d'"El nom de la rosa" i un dels secundaris de luxe d'"Els intocables d'Elliot Ness"

Redacció Actualitzat
TEMA:
Obituari
Sean Connery en una presentació a d'Edimburg el 2010 (Reuters/David Moir)
Sean Connery en una presentació a d'Edimburg el 2010 (Reuters/David Moir)

L'actor escocès Sean Connery ha mort, segons informat la seva família a la cadena britànica BBC. Connery, que el 25 d'agost va complir 90 anys, ha mort a les Bahames, mentre dormia.

L'actor arrossegava problemes de salut des de fa un temps, tot i que de moment no s'han especificat. Feia anys que no apareixia al cinema. La seva ultima actuació va ser a la "Lliga dels homes extraordinaris", el 2003.

 

Connery està considerat com el primer James Bond i l'actor que li va donar tota la seva personalitat. Per molts, el més carismàtic i el millor de tota la saga. Tot i que el mite literari ja havia estat interpretat a la televisió per Barry Nelson, va ser Connery qui el va portar el cinema a l'"Agent 007, contra el Doctor No", el 1963.


Va repetir el paper en 7 episodis de la saga. Va interpretar per últim cop el paper a "Mai diguis mai més", el 1983.

Més enllà de la franquícia, Connery va saber construir una de les trajectòries més reeixides de la seva generació. I referent per a molts actors. Va guanyar 38 premis: un Oscar per al seu paper secundari d'irlandès tranquil a "Els intocables d'Elliot Ness", el 1988, i el mateix any un Bafta pel paper del frare Guillem de Baskerville a "El nom de la rosa".

 

Sean Connery amb el seu únic Òscar, el 1988
Sean Connery amb el seu únic Oscar, el 1988 (Reuters/Bob Riha)

Connery també va ser el pare d'Indiana Jones a la tercera pel·lícula de la saga. També se'l pot recordar treballant amb Hitchcock a "Marnie", al costat de la lladre Tippi Hedren; amb John Boorman, sent un dels escollits per l'apocalíptic déu "Zardoz", o submergint-se a "La caça de l'Octubre Roig".

També va extendre el seu reialme a "L'home que volia ser rei", de John Houston. I com a rei Ricard Cor de Lleó a "Robin Hood". Un clàssic al que ja s'havia submergit amb "Robin i Marian" tornat de les croades, i al costat de Marian, o sigui Audrey Hepburn.
 

Per les 94 pel·lícules en què va participar, va recollir també tres Globus d'Or i dos premis de l'Acadèmia Europea.

Després d'estrenar "La liga dels homes extraodinaris" el 2003, desil·lusionat amb Hollywood, va abandonar el cine i va retirar-se de la vida pública a les Bahames.


Defensor de la independència d'Escòcia

Nascut el 1930 a Edimburg. D'orígens humils, quan tot just era un nen, va treballar com a repartidor de llet, tal com explicava en el seu llibre de memòries publicat l'any 2008. També va ser vigilant nocturn, socorrista, futbolista professional i, fins i tot, Míster Univers, certamen de bellesa en què va quedar en tercer lloc el 1953.

Sean Connery, vestit amb kilt, després de ser nomenat cavaller de l'Imperi Britànic
Sean Connery, vestit amb kilt, després de ser nomenat cavaller de l'Imperi Britànic

Sean Connery també va destacar per la seva defensa de la independència d'Escòcia.

ARXIVAT A:
Obituari Cinema

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut