Mor Horacio Seguí, fotoperiodista i cronista d'una època

El seu llegat deixa testimoni dels grans esdeveniments musicals i esportius de la segona meitat del segle XX

RedaccióActualitzat

El fotoperiodista Horacio Seguí ha mort aquest dijous als 93 anys, segons ha informat el seu net Ignasi Bea Seguí en una publicació a la xarxa social X, antic Twitter.

Nascut a Barcelona el 5 d'abril del 1930, ha estat una de les figures més rellevants del fotoperiodisme català. El seu llegat el formen retrats del món musical, polític i esportiu de la Barcelona de la segona meitat del segle XX.

De molt jove va començar a treballar en una fàbrica de pells i pocs anys després, als 16 anys, va ingressar al banc Hispano Americà, on va descobrir l'afició per la fotografia de manera autodidàctica amb la revista Arte Fotográfico. El 1963 va deixar la feina i va passar a dedicar-se a la informació gràfica.

Va començar a treballar per a la cadena d'Eusebio Suárez a Madrid, on s'editaven set revistes setmanals, com el Sábado Gráfico, Discóbolo o Velocidad, entre d'altres.

El 1968 va inaugurar la seva pròpia botiga i laboratori fotogràfic a l'avinguda de Madrid 198, de Barcelona, que va estar oberta fins al 1995.

Durant la seva primera època es va especialitzar en fotografia musical, sobretot concerts i festivals de música de l'època, com el de Sanremo, el Mediterrani o Eurovisió, i també va fer retrats de cantants per a les portades dels seus discos.

A partir dels anys 60, va fotografiar tothom que feia música. Des de Joan Manuel Serrat a Lluís Llach, passant per Guillermina Motta o Núria Feliu. Però també Aretha Franklin, Michael Jackson, Elton John, The Beatles o Tom Jones.

El cantautor Lluís Llach, als seus inicis (Horacio Seguí)
Muntatge de fotografies d'Horacio Seguí amb Mari Trini, Peret i Serrat
Muntatge de fotografies d'Horacio Seguí amb Mari Trini, Peret i Serrat (Horacio Seguí)
La cantant Núria Feliu, retratada per Seguí als anys 60 (ACN/Horacio Seguí)
La banda Los Gritos, una de les moltes bandes i músics fotografiats per Horacio Seguí (ACN/Horacio Seguí)

També es va dedicar a la fotografia esportiva i va seguir els equips catalans, sobretot, de futbol i bàsquet, però també d'altres disciplines, com ciclisme, natació o waterpolo.

El 1973, i durant quatre anys, va ser el fotògraf oficial del Barça. Va ser l'inici d'una llarga trajectòria i va viatjar per tots els camps de l'estat per fer les fotos de les col·leccions de cromos.


La polèmica foto del "gol impossible" de Cruyff

Una de les fotos més icòniques atribuïdes a Horacio Seguí ha estat la del conegut com "gol impossible" de Cruyff, que el jugador holandès del Barça va fer a l'Atlètic de Madrid al Camp Nou, el 22 de desembre del 1973.

La foto va ser presa, en realitat, pel seu germà Rafa Seguí, que en aquella època treballava per a la seva agència. Després d'anys de disputes per la seva autoria, finalment Horacio va reconèixer que la imatge havia estat capturada pel seu germà Rafa.

La famosa fotografia del "gol impossible" de Cruyff

Però Horacio Seguí va complementar la cobertura d'esdeveniments musicals i esportius amb la d'altres àmbits, com el polític, coincidint amb l'època de la transició espanyola. Així, d'ell són imatges de vagues i manifestacions d'aquella època tan convulsa.

Arribada del president Tarradelles a Barcelona, l'any 1977 (Horacio Seguí)

També va ser fundador de l'Asociación Nacional de Informadores Gráficos de Prensa, de la qual va ser president a Catalunya des del 1978 i fins al 1989, convertida posteriorment en l'Associació d'Informadors Gràfics de Premsa i TV de Catalunya, que també va presidir fins que es va dissoldre.

La seva obra ha estat exposada al Palau de la Virreina, al Museu Colet, a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i al Museu del Barça i en nombroses penyes barcelonistes. Al llarg de la seva carrera va rebre diferents premis i va cedir milers de fotos a l'Arxiu Nacional.

 

ARXIVAT A:
ObituariFotografia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut