Mor als 100 anys Shigeichi Negishi, l'inventor del karaoke
Va crear el famós aparell per evitar les burles d'un company que deia que desafinava
Shigeichi Negishi, inventor del karaoke, ha mort als 100 anys al Japó. Tot i que la notícia s'ha sabut ara, segons declaracions de la filla al Wall Street Journal, el seu pare va morir per causes naturals el 26 de gener després d'una caiguda.
A Shigeichi Negishi, nascut a Tòquio el 1923, li encantava començar el dia a la feina cantant mentre escoltava programes de la ràdio. Era l'encarregat d'un negoci d'electrònica que fabricava màquines de casset.
The inventor of Karaoke has passed away.
Pop Hive (@thepophive) March 15, 2024
Shigeichi Negishi was 100-years-old. pic.twitter.com/82fTFJtX7t
Negishi no devia entonar gaire i un col·lega de l'empresa se'n va burlar. En aquell moment se li va encendre la bombeta i, sense imaginar-ho, va idear el que seria un aparell precursor de la cultura de l'entreteniment.
Va pensar que, si pogués cantar amb la música d'acompanyament, es podria defensar d'una mica millor. Gràcies al negoci, tenia a l'abast tota la tecnologia necessària, i va ser així com se li va acudir connectar un micròfon a una de les màquines de cassetes per veure com sonava la seva veu juntament amb una gravació instrumental com les que escoltava a la ràdio.
La veu se sentia a través dels altaveus de forma més natural, com si estigués cantant amb una banda de músics.
Tot i l'èxit, mai es va fer ric
Sorprès pel potencial comercial que podria tenir aquell dispositiu, pocs dies després va presentar el prototip que acabaria sent la primera màquina de karaoke del món: l'Sparko Box.
L'aparell, que funcionava amb monedes, va sortir al mercat el 1967, sobretot en bars i restaurants. L'aparell utilitzava cintes de casset de vuit pistes d'enregistraments i es venia amb els llibrets amb les lletres de les cançons impreses.
Al negoci aviat li van començar a caure crítiques de cantants professionals, que veien el karaoke com una amenaça per a la seva feina.
En aquella època els cantants cobraven per anar als bars i acompanyar amb la veu als qui, de manera casual, volien cantar. Però els seus serveis eren més cars que aquestes màquines i van començar a exigir als propietaris dels locals que les retiressin.
Finalment, Negishi, cansat dels enrenous i de la venda porta a porta, va decidir deixar de fabricar el karaoke. Per això, l'inventor japonès mai es va fer ric perquè no va arribar a patentar el seu invent.
Però, més endavant, els fabricants d'electrònica van començar a invertir en la fabricació de l'aparell i l'ús del karaoke va proliferar de tal manera que es va convertir en una forma d'oci a escala mundial.
La filla assegura que l'inventor, malgrat tot, era feliç, de veure l'èxit de la seva idea.
"Estava molt orgullós de veure que la seva idea va evolucionar fins a convertir-se en una cultura de diversió a través de cançons a tot el mon."
Després de l'Sparko Box, altres fabricants van fer les seves versions, cada cop més evolucionades, i sovint molta gent atribueix la invenció del karaoke al músic Daisuke Inoue, que va inventar la seva pròpia màquina el 1971.
El karaoke s'ha convertit en un model de negoci que ha evolucionat amb la innovació i l'afició ha tingut un important impuls sobretot a partir dels anys 2000 per l'èxit de concursos televisius de talents musicals.
