Kissinger a Berlín al gener (Europa Pres/Christoph)

Mor als 100 anys Henry Kissinger, exsecretari d'Estat nord-americà

Va ser una de les principals figures de la política exterior nord-americana i va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1973, però el seu llegat també deixa molts episodis foscos

Actualitzat

Ha mort als cent anys Henry Kissinger, secretari d'Estat nord-americà sota les presidències de Richard Nixon i Gerald Ford, entre el 1969 i el 1977. Un llegendari i controvertit diplomàtic que va marcar la política estrangera dels Estats Units de la segona meitat del segle XX.

Va ser una figura central en la diplomàcia nord-americana de la dècada dels setanta.

Pragmàtic i falcó alhora, Kissinger va ser l'artífex de la distensió amb la Unió Soviètica i del desgel en les relacions amb la Xina. Va rebre el Nobel de la Pau el 1973 per negociar la fi de la guerra del Vietnam, però alhora, va estar al darrere dels cops d'estat a Xile i l'Argentina.

Kissinger va ser conseller de seguretat nacional i després secretari d'estat amb Nixon (Reuters/Biblioteca president Nixon)

Nascut a Alemanya, a la localitat de Furst -- aleshores, república de Weimar-- el 27 de maig de 1923 en una família jueva, era adolescent quan van fugir dels nazis i es van establir als Estats Units, on va servir l'exèrcit. Més tard, va ocupar càrrecs a l'administració.

Va ser assessor de seguretat amb Nixon i posteriorment va ser secretari d'estat amb Ford. Amb l'arribada de l'administració Carter va passar al món acadèmic sense deixar de ser una veu influent en les relacions internacionals dels Estats Units. Va formar part del Grup Bilderberg, que reuneix persones influents de tot el món.

El 2001, el gabinet de George W. Bush va cridar Kissinger per liderar un comitè de crisi internacional després dels atacs de l'11-S, i, través de la seva firma, prestés assessoria diplomàtica i política al govern.

Kissinger al gabinet del president Gerald Ford, el 1977 (Reuters/Biblioteca Gerald Ford)

El seu llegat és molt discutit. La classe política nord-americana el venerava, però molts nord-americans el qualifiquen de criminal de guerra. En aquest sentit, se li atribueix l'impuls de cops d'estat a països com Xile i l'Argentina, així com la promoció de genocidis a Laos, Cambodja i Timor Oriental.

Malgrat la seva edat, Kissinger ha estat actiu fins a l'últim moment, participant en l'últim Fòrum de Davos o reunint-se, aquest mateix setembre, amb caps d'estat con Benjamin Netanyahu.

Kissinger amb Netanyahu aquest setembre (Europa Press/Avi Ohayon)

Kissinger ha mort a la seva residència de Connecticut, al nord de Nova York. La seva consultora, Kissinger Associates, ha informat que l'enterrament serà un "servei familiar privat" i que "més endavant" hi haurà una commemoració a la ciutat de Nova York, segons un comunicat recollit per la CNN.

ARXIVAT A:
Estats UnitsObituari
Anar al contingut