Migrants amuntegats als ports canaris enmig de la crida desesperada de les illes i ONG

Autoritats i oenagés fan una crida desesperada i demanen ajuda per gestionar les arribades de migrants en "cayucos" a les illes Canàries. Diverses organitzacions humanitàries denuncien les condicions dels migrants en un moll d'Arguineguín.

El recorregut que fan les barques carregades de migrants que surten des de Mauritània o el Sàhara Occidental per intentar arribar a les illes Canàries és el que es coneix com a "via canària".

El moviment en aquesta zona és molt intens últimament. Aquest cap de setmana, en només dos dies hi han arribat més persones que en tot l'any 2019. I una dada: 480 joves senegalesos han mort aquests últims dies.

Encara que Salvament Marítim fa centenars de rescats la tripulació es veu sobrepassada.

Ismael Furió Genovés és president del Comitè de Flota de Salvament Marítim, i explica que les jornades poden arribar a ser de vint hores.

"La gent comença a tenir problemes seriosos per poder suportar aquest ritme de treball."

Falten mans, assegura: "Si hi ha 2 mans, treuen 2 persones, si n'hi ha 4 en treuen 8. Així de senzill."

Les que no aconsegueixen treure del mar acaben morint sense deixar rastre. Només queda la cerca desesperada dels familiars.

La Creu Roja calcula que aquest any es poden haver ofegat 950 persones en la ruta canària.

"No són només les persones que trobes mortes a les pasteres, és quantes pasteres s'han perdut senceres. No ho sabrem mai", lamenta Furió.

Amuntegats al moll

Els que aconsegueixen arribar s'acumulen durant dies al port. Al moll d'Arguineguín, al municipi de Mogán, al sud de Gran Canària, hi passen dies i nits més de dues mil persones. L'espai és de 3.500 metres quadrats. Per tant, menys de 2 metres quadrats per persona.

És un camp d'emergència on s'amunteguen els migrants sense ni una ombra on protegir-se. En alguns moments han arribat a saltar espurnes entre els mateixos immigrants i escenes de tensió amb la policia.

Les arribades rècord dels últims dies han desbordat les administracions.

"Nosaltres sols no podem", deia fa pocs dies el president de les Canàries, Ángel Víctor Torres, davant del ministre de l'Interior. Fernando Grande-Marlaska va dir que trobarien una alternativa "en les pròximes setmanes".

Però Txema Santana, portaveu de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat a les Canàries, fa un crit d'alerta: "No hi ha temps per a pròximes setmanes. Pel volum d'arribades, Arquineguín no en pot absorbir més."

Demanen al govern espanyol que augmenti l'acollida a la península. "S'ha de comptar amb el suport continental a les persones que hi volen anar. Si no, la cohesió social a les mateixes illes, al veure que no hi ha gestió i suport per part del continent, també es va tensionant", diu Santana.

L'any passat van arribar a les Canàries 1.500 persones. Només aquest cap de setmana, gairebé 2.200. Aquest any ja se superen les 15.000 i si segueix el ritme de novembre se superarà l'any de la crisi dels "cayucos".

Mentrestant, els periodistes denuncien censura perquè no poden acostar-se a Arguineguín.

Així ho explica Javier Bauluz, fotoperiodista especialitzat en migracions i Premi Pulitzer el 1995: "És la primera vegada que em trobo amb una prohibició tan expressa, tan clara, venint de dalt, del ministre de l'Interior". I augura: "Si nosaltres no ho veiem, els ciutadans no veuen persones; si els ciutadans no veuen persones, no poden sentir la mínima empatia. I això incita la xenofòbia i el discurs de l'odi."

Els periodistes tampoc han pogut retratar les 915 persones que podrien haver mort aquest any, segons la Creu Roja, camí de les Canàries.

Per la seva banda, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) ha denunciat la situació de "clara indefensió jurídica" en què es troben les persones migrants que arriben a les Canàries.

En un comunicat, CEAR mostra la seva preocupació perquè els acords de devolució d'aquests migrants s'estiguin tramitant per grups i sense presència d'advocats.

Aquest organisme assegura que es tracta d'una vulneració del dret d'assistència jurídica d'aquestes persones i el d'informació per a possibles sol·licitants d'asil amb independència de la seva nacionalitat.

Els advocats de CEAR reclamen que s'habiliti un espai adequat perquè aquestes persones puguin ser ateses pels seus advocats en les primeres 72 hores, com estableix la normativa.

⚖️ ATENCIÓN: Denunciamos la clara indefensión de las personas migrantes que llegan a Canarias, ante las dificultades que encuentran los letrados para ofrecerles asistencia jurídica e información a posibles solicitantes de asilo.👇🏽 https://t.co/fB7Mc1TrkQ

— CEAR (@CEARefugio) November 11, 2020

En el mateix sentit, Amnistia Internacional ha denunciat que s'estan tramitant ordres de devolució sense oferir "assistència lletrada adequada". L'organització alerta d'aquesta "greu vulneració del dret internacional".

⚠️ Este fin de semana han llegado más de 2.000 personas a Canarias, y, según las informaciones, se están tramitando órdenes de devolución sin asistencia letrada. Es una grave vulneración del derecho internacional y debe terminar YA. Abrimos 👇 HILO. https://t.co/7Xg4ExlsFp

— Amnistía Internacional España (@amnistiaespana) November 11, 2020

També Human Rights Watch ha denunciat les condicions del campament d'Arguineguín: "No respecten la dignitat de les persones ni els seus drets bàsics."

Aquesta organització internacional ha constatat que hi ha gent que hi és des de fa 12 dies. Sense traductors ni advocats per tramitar l'asil.

Judith Sunderland, directora adjunta Europa i Àsia Central de Human Rights Watch, explica que ha parlat amb diverses persones que han firmat un acord de devolució, una ordre d'expulsió del país "sense entendre absolutament res del que s'hi deia", i que "no hi havia cap advocat per explicar-los els seus drets".

A més de denunciar les condicions per inhumanes, també constata la impossibilitat de complir, en aquestes circumstàncies, les precaucions bàsiques per evitar la propagació de la Covid.

Spain: Respect Rights of People Arriving by Sea to Canary Islands https://t.co/newjO6MxuP

— Human Rights Watch (@hrw) November 11, 2020

Davant d'aquesta situació, l'ajuntament de Mogán ha sol·licitat al Ministeri de Defensa la instal·lació urgent d'un campament als terrenys que té a la zona de La Isleta, a Las Palmas, com es va fer el 2006.

I el Defensor del Poble en funcions, Francisco Fernández Marugán, investiva una queixa del Col·legi d'Advocats de Les Palmes de Gran Canària per manca de garanties en l'assistència jurídica de les persones migrants que arriben a les Canàries per via marítima.