Micropobles: paisatges idíl·lics, serveis precaris

Els 140 municipis que s'agrupen a l'Associació de Micropobles de Catalunya reclamen més autogestió per fer front a les seves particularitats
Micropobles: paisatges idíl·lics, serveis precaris
Copons

Micropobles: paisatges idíl·lics, serveis precaris

Els 140 municipis que s'agrupen a l'Associació de Micropobles de Catalunya reclamen més autogestió per fer front a les seves particularitats
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

A Catalunya hi ha 329 micropobles. Són municipis que tenen menys de 500 habitants i que ocupen un terç del territori. Tenen unes necessitats molt específiques i gairebé la meitat s'agrupen en l'Associació de Micropobles de Catalunya, que aquest diumenge celebra 10 anys a Copons, a l'Anoia.

L'objectiu és protegir els interessos d'aquests pobles tan petits que només aglutinen el 2% de la població. A Copons, han presentat l'estatut del micropoble, que volen que s'acabi convertint en llei. Reivindiquen més autogestió i més autonomia local per fer front a les seves particularitats.

 

 

De tots aquests micropobles, n'hi ha 37 que tenen menys de 100 habitants. El Berguedà és la comarca de Catalunya que més en té: 6. Té els tres pobles més petits de Catalunya: Gisclareny, Sant Jaume de Frontanyà, Fígols. I també Castell de l'Areny, la Quar i Capolat.

Els seus habitants es queixen, sobretot, de carreteres i camins de difícil accés i manteniment costós, falta de telecomunicacions, llocs on no arriba xarxa de gas, fins i tot d'aigua, però es reivindiquen com a molt necessaris per no despoblar el territori.

 

 

Dos exemples: Gisclareny i Capolat

Gisclareny, el poble més petit de Catalunya: 26 habitants, 37 cases i menys de 50 vehicles. L'únic accés al poble: una carretera amb dotze quilòmetres de revolts. La carretera és municipal, i el manteniment, molt costós, s'endú part del pressupost municipal.

"Ho anem trampejant, però és un greuge més que tenim", diu l'alcalde, Joan Tor

 

 

El Berguedà, amb una vintena de micropobles, mira de mancomunar serveis, però la falta de recursos ho fa complicat. Un paisatge idíl·lic, però una gestió difícil. Pocs recursos i falten serveis. Com diuen des de l'Associació: "Al Mobile ja presenten el 5G i nosaltres, aquí, encara esperem una connexió a internet bàsica i digna".

"Quan venen turistes a fer excursions, se'ls ha d'explicar que, per aquesta zona, no hi ha cobertura, per si passa alguna cosa", diu Oriol Baños, propietari d'una casa rural.

El president del Consell Comarcal del Berguedà, Josep Lara, demana sensibilitat de les administracions.

"Moltes vegades des de Barcelona no se sap la realitat del territori. S'hauria de tenir una certa sensibilitat per part de les administracions, tenint en compte que la comarca del Berguedà és molt dispersa i que tot això ens comporta unes despeses econòmiques molt importants."

 

 

Un altre exemple és Capolat. 96 habitants, però molta extensió: 35 quilòmetres quadrats. De punta a punta del poble es tarda 45 minuts. No hi ha nucli, però sí moltes cases disperses.

"Aquí no hi ha servei d'escola. No hi ha la possibilitat que surtin de casa i puguin anar caminant, diu Marta Cruz, que va anar a viure a Capolat des de la ciutat.

"El desavantatge és la mobilitat, la dependència del cotxe. I l'avantatge és la tranquil·litat."

Capolat té 50 quilòmetres de camins que es mengen més de la meitat del pressupost de l'Ajuntament. Una altra gran despesa és la xarxa d'aigües. N'hi ha tres de molt extenses i cada dia s'han de prendre mostres de totes tres. Encara hi ha deu cases on no els arriba l'aigua pública; no hi ha diners per fer-ho.

L'alcaldessa, Mireia Besora, parla de la gran dependència elèctrica que té Capolat:

"Tenim dependència elèctrica perquè, no només la cuina, les calefaccions -ni que siguin de pèl·let o llenya- necessiten alimentació elèctrica. Molts talls elèctrics a l'hivern et representen molts dies sense calefacció."

 

 

Amb pocs serveis i difícil accés, viure de la terra en un micropoble requereix militància. "Som el pulmó del país, a part de ser també qui produeix els aliments que menjaran a l'àrea metropolitana", diu Enric Campillo, pagès a Capolat.

L'alcaldessa conclou:

"Qui cuida el territori és la gent. Si no els podem donar servei, la gent no viurà en aquest territori. Es despoblarà i ningú el mantindrà."

VÍDEOS RELACIONATS