Més desplaçats al món que mai: 110 milions, tants com els habitants d'Espanya i França junts

Al món ja hi ha més de 110 milions de desplaçats, el nombre més elevat de la història. El 2022 es tancava amb 108 milions de persones desplaçades, un increment de 19 milions respecte a l'any anterior.

La guerra a Ucraïna és un dels principals conflictes que ha contribuït a augmentar el global de desplaçats obligats a fugir dels seus llocs de residència.

Del total de desplaçats el 2022, 35,3 milions eren refugiats, 62,5 desplaçats interns, 5,4 sol·licitants d'asil i 5,2 eren altres persones que necessiten protecció internacional.

La tendència s'ha anat disparant l'última dècada. Fa deu anys hi havia la meitat de refugiats, segons dades de l'ACNUR.
 

Només l'any passat, més de 35 milions de persones refugiades van marxar dels seus països d'origen buscant millors condicions de vida i fugint de conflictes, pobresa i fam. Síria (amb 6,8 milions) Ucraïna i l'Afganistan (amb 5,7 milions cadascun) representen gairebé la meitat dels refugiats mundials.

Els segueixen Turquia, l'Iran, Colòmbia, Alemanya i el Paquistan. El Sudan ha superat la xifra de 500.000 refugiats i 2 milions de desplaçats interns.

Més enllà de les xifres, hi ha històries anònimes de vida i resiliència, noms i cognoms de persones que lluiten cada dia només per sobreviure amb l'únic somni de poder tornar a casa seva amb seguretat el més aviat possible.

El Líban és el país amb el nombre més alt de refugiats per càpita del món, la majoria procedents de Síria. Les autoritats del país els xifra en 2 milions, mentre que l'ONU els redueix a 800.000 persones. Molts d'aquests refugiats estan instal·lats des de fa anys a la vall de la Bekaa.

Les històries a la vall de la Bekaa

L'Ibrahim al-Korbaw hi és des de fa una dècada, després de fugir de Raqqa, on Estat Islàmic hi va instaurar la capital siriana de l'autoproclamat Califat. Té 48 anys, però la duresa de la guerra i la pobresa l'han envellit de forma prematura. Davant de la seva tenda, ell i els seus fills treballen sota un sol que crema separant i pelant grans d'all. El pare i cinc menors de 12 anys guanyen plegats uns 20 dòlars setmanals fent aquesta feina, un suplement escàs a l'ajuda de les Nacions Unides que amb prou feines els cobreix les necessitats bàsiques.

"El meu fill cada dia es queixa que li fan mal les mans de pelar alls. Però li haig de dir que segueixi fent-ho per posar un tros de pa a taula."

A més de la pobresa, molts refugiats al Líban han d'afrontar una altra dificultat: el creixent sentiment antisirià atiat per un govern que vol que tornin com sigui al seu país natal i unes forces de seguretat que els deporten de manera violenta.

Com tants refugiats, l'Ibrahim té la casa destruïda a Raqqa. En aquesta onada de repressió tem que l'arrestin o el deportin.

"Preferiria morir-me davant dels meus fills. Almenys sabrien del cert que estic mort i no desaparegut, com altres companys."

La germana de l'Ibrahim al-Korbaw, la Souad, de 34 anys, diu que ha perdut tota esperança de viure una vida normal al Líban, després de fugir dels horrors dels gihadistes d'Estat Islàmic a la veïna Síria.

"Sento que ens han tancat totes les portes. Sento que viuré la resta de la meva vida dins d'aquesta tenda veient els meus fills morir".

A la tenda del costat, la Madaniya al-Khalaf ja no es pot permetre comprar bolquers per al seu nadó i utilitza una bossa de plàstic per embolcallar draps. Els seus altres fills busquen plàstics i metalls per vendre'ls i ajudar la mare.