Els corrents de l'oceà Atlàntic s'estan frenant, cosa que pot afectar molt el clima d'Europa i de l'Amazònia (iStock)

Més fred al nord d'Europa: com la frenada dels corrents atlàntics pot afectar el clima

Seria un efecte paradoxal de l'escalfament planetari i, entre altres causes, es deuria a l'entrada d'aigua dolça del desglaç de l'Àrtic

Actualitzat

Els corrents marins de l'oceà Atlàntic poden frenar-se molt ràpidament en un futur pròxim, cosa que provocaria grans canvis en el clima d'Europa, que es refredaria i hi plouria menys, i també a Sud-amèrica, sobretot a l'Amazònia.

És la conclusió d'una recerca que ha introduït nous elements en les simulacions informàtiques, com ara l'aigua dolça procedent del desgel de l'Àrtic i Groenlàndia, per fer-les més precises.

El corrent de l'Atlàntic meridional de retorn, conegut com a AMOC, les sigles en anglès, és un circuit de grans corrents que inclouen el corrent del Golf, i que funciona com una cinta transportadora de calor, carboni i nutrients.

Els agafa als tròpics i els porta a l'Atlàntic nord, on l'aigua es refreda, s'enfonsa i torna cap al sud, en un bucle que fa possible un clima al nord d'Europa més benigne que el que li correspondria per latitud.

Ja se sabia que l'AMOC s'ha empetitit un 15% des del 1950 i que està en l'estat més feble de l'últim mil·lenni, i per això ja fa temps que s'especula amb la seva possible frenada i les conseqüències que tindria.

Corrent atlàntic meridional de retorn (AMOC)

"Impactes climàtics gairebé irreversibles a escala humana"

Ara investigadors de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos, han millorat els models climàtics amb nous paràmetres, amb la intenció de desenvolupar un indicador que alerti de l'alentiment de l'AMOC.

I el que han descobert és que, contràriament al que contemplen els models climàtics de l'IPCC, és molt probable que aquest bucle de corrents es freni abans del 2100, i que això pot passar d'aquí molt pocs anys:

"Mitjançant un model climàtic complex, els investigadors han simulat el col·lapse de la circulació dels corrents atlàntics, l'AMOC: "Els impactes climàtics serien gairebé irreversibles a escala humana", diu el primer autor, René Van Westen."


La recerca, que ha publicat fa pocs dies la revista científica Science Advances, és un pas més en el coneixement dels canvis que pot patir l'AMOC, que és un element clau en l'equilibri climàtic del planeta.


Efectes "devastadors" de la frenada de l'AMOC

En declaracions a la web de la Universitat d'Utrecht l'autor principal de la recerca, René Van Westen, ha afirmat que els ha sorprès la rapidesa de la frenada i ha afegit que, si no es fa res per evitar-la, els efectes poden ser "devastadors".

Fa mig any una recerca similar publicada a la revista Nature ja va predir que l'AMOC es podria frenar cap a mitjans de segle XXI, i la d'ara alerta que la frenada pot passar en qualsevol moment i que seria molt ràpida.

Els autors, però, no gosen precisar quan, i reclamen més esforços per millorar els models climàtics per afinar les prediccions, cosa que consideren factible i necessària per les conseqüències que pot tenir.

Descens de 3 graus per dècada a Europa

Perquè les conseqüències serien "dràstiques" i passarien per un refredament del clima al nord d'Europa a un ritme de fins a 3 graus per dècada, i a l'Amazònia l'època de pluges canviaria totalment, cosa que posaria en risc la supervivència de la selva:

"El clima europeu és significativament diferent després de la frenada de l'AMOC, mentre que per a altres regions només uns mesos concrets experimenten canvis significatius. La selva amazònica també mostra un canvi dràstic, i l'estació seca es converteix en l'estació humida i viceversa."

A més, alerten que les seves simulacions ja han quedat antigues després de l'excepcional onada de calor viscuda aquest 2023 a l'Atlàntic nord, i que "l'AMOC pot estar molt més a prop del punt d'inflexió".

En tot cas, la possibilitat gens remota que l'escalfament planetari comporti el refredament del nord d'Europa no deixa de ser una mostra més dels efectes paradoxals que pot comportar el canvi climàtic.

 

ARXIVAT A:
CiènciaCrisi climàticaRecerca científica
Anar al contingut