Menjar fruita que no sigui de temporada incrementa el risc d'obesitat i sobrepès

Ens hem acostumat que es pot menjar pràcticament qualsevol fruita en qualsevol moment de l'any. Quan no n'hi ha on vivim, adquirim la que arriba des d'altres països o fins i tot d'altres continents. Però ara investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han demostrat que menjar fruita fora de temporada pot incrementar el risc de trastorns relacionats anb l'obesitat i el sobrepès. Els investigadors també han demostrat que la fruita de proximitat és més beneficiosa.

Són idees que la gent té de forma intuïtiva. Però aquesta és la primera vegada que es demostra científicament els efectes beneficiosos de la fruita segons la procedència i l'estacionalitat. Els responsables serien uns compostos de les plantes anomenats polifenols. La recerca no s'ha fet amb persones, sinó amb rates. 

Aquests estudis pioners els han fet investigadors del Grup de Recerca en Nutrigenòmica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV, / en col·laboració amb la Unitat Tecnològica de Nutrició i Salut del Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat.  

En el primer estudi, publicat a The Journal of Nutritional Biochemistry, els investigadors han demostrat que el consum de cirera té efectes diferents si es consumeix en l'època de l'any que pertoca o fora de temporada. En aquest segon cas, altera el rellotge molecular, un mecanisme comú a tots els mamífers que permet adaptar el metabolisme a l'estació de l'any.

Els autors han comprovat que l'alteració d'aquest rellotge augmenta el risc de trastorns relacionats amb l'obesitat i sobrepès. Això, però, passa si coincideix amb una dieta poc saludable, amb molts sucres i greixos.

Cireres i raïm ajuden a regular la gana

Una altra recerca dels investigadors de la URV a la revista Scientific Reports explica el mecanisme pel qual la cirera i el raïm ajuden a modular la gana. L'estudi s'ha centrat en la leptina, una hormona segregada pel texit adipós que redueix la sensació de gana quan s'ha ingerit prou aliment. Els investigadors han observat que aquest senyal que dona la leptina es produeix de forma diferent en funció de l'estació de l'any en què es consumeixen les fruites.

Pels investigadors, aquest efecte depèn del contingut de compostos fenòlics que té cada fruita en funció de l'àrea geogràfica on s'han produït, de les condicions de conreu utilitzades i de l'estat de maduresa en què s'han collit. Consideren que l'organisme reconeix el contingut i la concentració d'aquests compostos. La fruita de temporada i de proximitat dona senyals que coincideixen amb les que necessita el rellotge molecular. En canvi, la fruita d'altres llocs dona senyals que no encaixen amb les condicions reals del nostre entorn.

Les recerques s'han fet amb fruites locals amb alt contingut en polifenols, com ara raïm i taronja de la temporada d'hivern i cirera i l'albercoc de la temporada d'estiu. 

Per a l'estudi s'ha utilitzat un tipus de rates anomenades Fischer 344. Són molt sensibles als cicles de llum/foscor i això ha permès reproduir al laboratori les condicions dels mesos d'hivern -6 hores de llum i 18 de foscor- i d'estiu -18 hores de llum i 6 de foscor.